L'ESTUDI D'AMT PER AL GOVERN

La campanya del ‘sí’ se centrarà en seguretat, fiscalitat i sobirania

El Govern ja té sobre la taula l’estudi elaborat per AMT sobre l’estratègia de comunicació a seguir. 

Landry Riba i Xavier Espot en un acte per explicar l’acord d’associació.

Landry Riba i Xavier Espot en un acte per explicar l’acord d’associació.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El Govern ja té sobre la taula l’estudi que ha elaborat l’empresa AMT sobre l’estratègia de comunicació que s’ha de seguir en la campanya per al referèndum vinculant sobre l’acord d’associació amb la UE. L’agència contractada per a aquest assessorament ha presentat un document on analitza els arguments que faran servir els partidaris del no i com s’ha de fer arribar el missatge a la ciutadania sobre les aportacions positives d’aquesta nova relació amb Europa.

L’empresa de comunicació acota a tres els temes que més preocupen: seguretat, fiscalitat -”impostos baixos i tax-free per a compres de fora”-, i sobirania: “Seguir decidint i ser sobirans, en tot cas, en matèria de política exterior i defensa, justícia penal i política migratòria”. Els sondejos que AMT inclou en l’informe estan desfasats, amb una lleugera majoria de persones que consideren que l’acord és positiu i que valora com a bona la imatge de la UE, però la diferència és mínima respecte als que tenen una opinió negativa, gairebé d’empat.

L’estratègia de comunicació es resumeix en 10 àmbits, i arrenca a la Fira d’Andorra la Vella. La proposta de l’empresa amb seu a Barcelona recomana la rellevància, que interpreta com definir els missatges que millor responguin a les inquietuds de cada col·lectiu. És important sumar veus autoritzades per transmetre el missatge. AMT aposta pel que denomina influencers, on inclou ambaixadors, podcasters, youtubers o creadors de contingut andorrans, i d’altra banda per personalitats de l’ambit institucional, experts i portaveus d’associacions i entitats.

Pel que fa a la memorabilitat, el cub ha de vincular el procés a un símbol reconeixible. Quant a l’impacte, s’aconsella generar continguts i accions que cridin l’atenció i generin record. Òbviament, la proximitat és important amb la presència del missatge al carrer. Quant al to, els experts d’AMT recomanen aconseguir que el “com” es comunica sigui part del missatge, de manera participativa, positiu, conciliador, popular, inclusiu, modest i sobri. La ressonància és un punt important i es fan alguns suggeriments en forma d’accions, com el caferèndum, debats, campanya porta a porta, debats en podcast, i lògicament publicitat i xarxes socials.

Per a l’empresa té rellevància que cada fase del procés tingui la seva fase de comunicació. El tret de sortida el donarà la decisió del consell de la UE sobre el tipus d’acord, mixt o no. S’activaran els canals digitals i la comunicació en mitjans fins a la signatura comissió-Andorra. Entre 3 i 6 mesos abans de la consulta la informació ha de centrar-se a explicar als votants les implicacions del procés a nivell país i individual. I 15 dies abans de la consulta els esforços s’han de centrar a mobilitzar l’electorat perquè vagi a votar.

Als membres del pacte d’Estat se’ls demana que mobilitzin els votants i involucrin el partit; ser actius a les xarxes i participar en debats, i finalment gestionar entrevistes i articles d’opinió i contrarestar les fake news. El document d’AMT és recent, amb data del 18 de setembre.

EL SECTOR CONTRARI A UN CANVI DE LES RELACIONS AMB EUROPA GUANYA PES

L’AR+I ha treballat fins al dia d’avui en diferents sondejos que han permès concebre l’opinió els ciutadans sobra la Unió Europea i, de manera genèrica, si consideren positiu o negatiu l’acord d’associació. L’àrea de sociologia comença precisament ara a treballar en un altre sondeig molt més concret, i on es pregunta directament quin serà el sentit del vot en la consulta vinculant. Fins ara, en les anteriors enquestes s’ha constatat una igualtat entre les dues opinions, sempre amb una lleugera majoria cap a una visió favorable de l’acord amb la UE. En la darrera enquesta del gener es va constatar que en només sis mesos l’acord ha perdut suport. Mentre que en el primer trimestre del 2023 un 52,5% del total dels ciutadans enquestats que eren població andorrana –i, per tant, aquella amb dret a vot– eren favorables a la negociació tal com s’estava produint, en aquest segon semestre la xifra es desploma fins al 37,1%. Aquesta caiguda la recull el segment dels enquestats que vol continuar com fins ara, sense l’acord, que puja un 36,6%, passant del 31,6% el primer semestre al 42,9%.
tracking