REPORTATGE
Exportar enginyeria
Nivorisk va arrencar l’activitat fa deu anys a les estacions d’esquí. L’especialització en riscos naturals ja va portar l’empresa a Uzbekistan i ara, a Xile.
L’equip a les mines de coure xilenes.
La participació en un congrés als Estats Units va obrir la porta a Nivorisk a ocupar-se d’un encàrrec d’envergadura, fer la zonificació de risc d’allaus i torrencials a les mines de coure xilenes Codelco Andinas, situades a uns quatre mil metres d’alçada. No era la primera experiència internacional de l’empresa radicada a Ordino, que ara també s’ha disgregat en Hydroalpin, pel vessant dels riscos hidràulics i torrencials. Han treballat a l’Uzbekistan, a Catalunya i a Astúries durant aquests anys però Sergi Riba, cofundador i director de Nivorisk, remarca el salt endavant que ha suposat l’experiència xilena per treballar per a un dels grups miners més importants del món i perquè la zonificació de risc d’allaus ja partia d’un treball previ elaborat per experts suïssos però la torrencial s’ha elaborat des de zero. Riba, que es va doctorar en enginyeria civil, especialitzat en hidràulica i hidrologia per la Politècnica de Catalunya estudiant precisament el fenomen de les torrentades al Principat amb l’anàlisi de més de dos centenars de conques, destaca la contribució rellevant en aquesta feina de Vicente Medina de Iglesias, especialista en hidràulica i riscos torrencials professor titular de la citada universitat.
En un moment en què per l’acord d’associació està més viu que mai el debat sobre la necessària protecció de les professions liberals davant competidors estrangers molt més potents, Riba reivindica que es pot sortir a fora, i que en el seu ram Andorra té avantatges perquè “Andorra és un laboratori a petita escala de riscos naturals”. Malgrat les diferències amb Xile en qüestions transcendents com la climàtica, “som un país molt petit però tenim la caiguda de rocs de la Solana, hem patit torrentades, allaus de neu greu com la del 1996 o aiguats com els del 1982”. “Sembla que els enginyers aquí a Andorra estiguem per fer quatre rotondes i quatre carrers però també tenim coses a aportar a fora”, reivindica. I en aquest punt admet que l’especialització pot ser un plus, que “et dona l’oportunitat” de travessar la frontera.
A Andorra fa anys que –via concurs– van passar a ocupar-se de la inspecció, rehabilitació i conservació dels sistemes de protecció d’allaus. Un operatiu que ha d’estar preparat al novembre per a l’arrencada de la temporada, que després de cinc anys “que no han estat molt nivosos” podria tornar a ser abundant en precipitacions. És el que apunta el patró estadístic, que no és una data exacta. Nivorisk també ha exportat el coneixement en la matèria –la de protecció d’allaus– recentment al congrés internacional ISSW de Noruega.