SALUT
L’associació contra el càncer dona per perduda la radioteràpia
L’ampliació de l’hospital a l’espai on havia d’anar la unitat ho impossibilita
Part baixa de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
El servei de radioteràpia que s’havia d’ubicar a la zona sud adjacent de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell (on ara hi ha el pàrquing públic que divideix les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany) ja no serà una realitat futura concreta. En un determinat moment, el projecte havia estat previst, raonablement encaminat, però ara ha caigut definitivament. La confirmació, coneguda la setmana passada, de l’ampliació de l’hospital en aquest punt –possible gràcies a les reserves d’Andorra Telecom, que aportarà 60 milions d’euros– ajorna indefinidament la construcció de la unitat de radioteràpia. Si encara hi havia alguna opció de poder materialitzar el centre de tractament al terreny en qüestió, aquesta possibilitat ha quedat descartada.
Per a Josep Manel Saravia, president de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), s’ha deixat perdre “una oportunitat molt gran”. “El Govern ho tenia previst, autoritzat. Fins i tot programat. Però ara, sense cap mena d’explicació, aquesta oportunitat ha desaparegut. I el que considerem més greu és que no ens han traslladat explicacions”. Saravia no parla d’un ajornament pròpiament: “El Govern ha oblidat el tema”.
“Portaven el projecte al primer punt de l’apartat de salut del programa electoral”
Que el motiu de la caiguda del projecte sigui l’ampliació de l’hospital no és el focus de la crítica. Assandca no reprova que el centre sumi nous espais per atendre altres intervencions o malalties. El que critiquen és el compromís de l’executiu: “Portaven el projecte del centre radioteràpia al primer punt de l’apartat de salut del programa electoral”. La projecció del centre, per cert, ja comptava, segons Saravia, amb un pressupost aproximat i s’havia arribat a atorgar el concurs a un arquitecte: “Han enganyat a tots els pacients de càncer”.
“Per al Govern, la vida humana té un cost econòmic massa elevat; no la tenen en compte”
La unitat de radioteràpia és una llarga reclamació d’Assandca. Un projecte que ha viscut embranzides i retrocessos, però que mai s’ha vist plenament assumit per part del govern actual o executius anteriors. Sovint, un dels motius que s’han exposat per descartar-ne la construcció ha estat l’alt cost dels equipaments. “Per al Govern, la vida humana té un cost econòmic massa elevat perquè no podem veure com no la tenen en compte”.
Avui, els malalts de càncer que viuen a Andorra i s’han de sotmetre a un tractament de radioteràpia tenen dues opcions: traslladar-se a Barcelona o viatjar a Tolosa. “Són tres hores de desplaçament i això comporta un cost personal important per als pacients. El cost del trasllat, físic i psicològic, no és recomanable en el seu estat”, lamenta Saravia. Les sessions de quimioteràpia sí que estan cobertes a Andorra. El tractament –apunta el president d’Assandca– funciona “correctament” sigui quina sigui la teràpia (a Andorra o a l’estranger). Pel que fa a la quimioteràpia, Saravia recorda “moments crítics” en el passat, però “avui mateix s’ha donat estabilitat el servei”, malgrat que “alguns metges només pugen un cop a la setmana; falta una mica d’organització”.
Saravia també recorda que el 2017, durant uns mesos, va existir un camí per possibilitar la prestació privada del servei de radioteràpia per part de l’equip del doctor català Josep Baselga. El Govern, però, “no els va deixar entrar”. Un altre punt que assenyala és la idoneïtat de la zona en què s’havia projectat inicialment el centre. El pàrquing públic en qüestió està construït contra una penya: “Ens estalviàvem aixecar un mur especial, ja que la radioteràpia és nuclear i cal aplicar-se amb una sèrie de condicions específiques”.
Pel que fa als casos de càncer al Principat, les dades generals poblacions indiquen que a Andorra hi ha al voltant de 490 persones afectades per la malaltia. D’aquests 490 casos, 407 són hospitalaris, és a dir, pacients tractats a l’hospital; la resta són malalts que segueixen tractaments fora del país. Dels 407 casos hospitalaris, un 60% requereix cures de radioteràpia, l’equivalent a 270 casos.