Les denúncies d’assetjament escolar han augmentat un 80%

El ministeri d’Educació va rebre 37 notificacions de casos d’assetjament escolar durant el curs 2023-2024. La xifra suposa un increment respecte a la dels dos cursos anteriors (2021-2022 i 2022-2023), amb el mateix nombre de casos: 21. Aquestes 37 situacions d’assetjament escolar són la suma de les detectades als tres sistemes educatius. El sistema en què se’n van registrar més el curs passat va ser l’espanyol, seguit del francès i, en última posició, l’andorrà. La segona ensenyança és l’etapa en la qual se’n notifiquen més.

L’increment de la dada es deu a l’activació de dues mesures durant el curs 2022-2023, els resultats de les quals es van començar a notar durant el curs següent. Les mesures en qüestió són la posada en marxa d’un telèfon d’atenció directa al qual pot trucar una persona observadora d’un cas d’assetjament i l’estrena de l’aplicació mòbil B-Resol, a la qual un alumne afectat pot dirigir-se per exposar una situació d’assetjament i demanar ajuda.

“Intervenir un cas a l’inici garanteix una resolució de la situació més exitosa”
Josep Anton Bardina, Secretari d’Estat d’Educació

 

Les dades les van oferir ahir el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, i la directora d’Inspecció i Qualitat Educativa, Eugènia Duró. Bardina i Duró també van comunicar les dades d’absentisme del curs anterior (18 casos crònics i 47 de parcials o greus) i van detallar les modificacions aprovades dels decrets que regulen l’actuació dels centres en els casos d’assetjament i absentisme. En aquest sentit, s’han redefinit els conceptes i s’han reformulat les casuístiques per adaptar-se amb lògica a la situació de cada alumne. Fins ara, per exemple, la sortida d’un alumne en horari escolar per assistir a una sessió de logopèdia era registrada com un cas d’absentisme. Un altre canvi del reglament ha estat el de donar més autonomia als centres, que la mateixa escola pugui dictaminar quan hi ha absentisme o no i no veure’s obligada a registrar un alumne com a absent quan s’hagi de desplaçar amb els pares per motius mèdics. Per a Bardina, era urgent “ampliar supòsits”.

Pel que fa a l’assetjament, les modificacions afecten les tipologies d’alumnes involucrats (amb noves figures: seguidors, partidaris, espectadors neutrals...), el punt en què cal començar a actuar (es reforça la detecció precoç) i s’instaura el tractament en profunditat de les dades amb la creació de la Comissió nacional de lluita contra l’assetjament escolar. “Si el cas d’assetjament és intervingut a l’inici, la garantia de resoldre la situació amb èxit serà més alta que en els casos cronificats”, va indicar Bardina.