“La visió de la dona en els àmbits tecnològics és imprescindible”

El Centre de Congressos d’Andorra la Vella acull demà al matí la jornada La ciència i la tecnologia són femenines, que han organitzat conjuntament les dues associacions per acostar aquestes disciplines universitàries i els seus referents femenins a joves de 14 i 15 anys.

D’on sorgeix la idea?

Mònica Codina: Des de l’Associació ja fa temps que debatem a la junta la bretxa digital, perquè les dades són les que són i les noies no estan agafant carreres STEM, és a dir, de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. I davant d’un futur digital i tecnològic, ens preocupa que quedin fora de l’àmbit laboral.

Quines són les dades?

M. C.: A Catalunya, sols un 32% d’estudiants de carreres STEM són noies. La Fundació La Caixa va fer un estudi de l’Observatori Social i aquest deia que sols el 16% de les professionals en aquests àmbits són dones. Quan són adolescents, només un 0,7% de les noies estan interessades a fer un grau de tecnologia enfront d’un 7% dels nois, és a dir, ja es veu una tendència molt baixa. A nivell d’estudis, en tecnologia hi ha un 13% de dones i un 80% d’homes i en enginyeria, un 29% de dones i un 71% d’homes.

Quin és l’objectiu de la trobada?

Marta Ambor: El que volem és inspirar precisament totes aquestes nenes i nens. L’acte va destinat a la generació de tecnòlegs que hi haurà a la trobada, i més d’altres que no estan dins el món de la tecnologia, de la ciència o de les matemàtiques, però que la utilitzen en el dia a dia, i qui sap si finalment podem motivar-los a continuar la seva formació.

M. C.: L’objectiu és que vegin referents femenins perquè sàpiguen que el món tecnològic també és un sector de dones i que hi tenen un futur. Les organitzacions amb diversitat entre dones i homes són més riques i funcionen millor. Dintre de l’àmbit tecnològic hi ha hagut problemes pel fet que no hi hagi dones.

Com quins?

M. C.: Com, per exemple, el disseny de determinats productes com poden ser els cinturons de seguretat, que estan pensats només per a homes i no per a embarassades. Si hi hagués dones a l’equip, això no passaria. La visió de la dona en els àmbits tecnològics és imprescindible.

I per quin motiu creieu que costa donar visibilitat en aquests sectors?

M. A.: Perquè no hi ha dones de referència. Les persones es motiven quan veuen personatges referents, han de ser visibles i propers al jovent.

M. C.: Entre els referents que diu la Marta també cal apuntar altres aspectes, com per exemple els estereotips de gènere. Les joguines, des del punt de vista de la construcció de caràcter tecnològic d’un cotxe, estan masculinitzades. Fins i tot, els que imparteixen les assignatures de tecnologia a l’escola són homes. Tot això acaba influint en l’imaginari de les nenes, que acaben pensant que aquest món no està fet per a elles.

Per què ho heu volgut fer conjuntament?

M. C.: En veure les dades, vaig posar al corrent la Marta, que és sòcia de l’ADA, perquè nosaltres intentem crear sinergies amb associacions o entitats que entenguin del tema i ens puguin aportar valor afegit. Després d’explicar-li la problemàtica, va voler col·laborar-hi. A més, el treball que es fa a la seva associació de blockchain té molt contacte amb dones referents en aquests àmbits.