L’ofensiva dels Cierco per a l’amnistia topa amb Xavier Espot i DA

Els germans Higini i Ramon Cierco han intensificat l’ofensiva que van posar en marxa fa uns mesos per convèncer el Govern i els grups parlamentaris de tancar totes les causes obertes pel cas BPA. La proposta que plantegen és que es promulgui una llei de punt final; per resumir, una mena de llei en forma d’amnistia que resolgui que no hi va haver cas BPA. A fi i efecte d’aconseguir els seus objectius, Higini Cierco, sol o acompanyat de familiars, ha mantingut un seguit de reunions amb el cap de Govern i els grups parlamentaris -menys amb DA-, que són els que tenen a les seves mans la capacitat legislativa. La resposta dels grups parlamentaris, amb més o menys entusiasme i compromís, ha estat receptiva. Andorra Endavant, PS, Concòrdia, Liberals i els consellers de La Massana -coaliats a la majoria- ho van rebre amb interès. Mentre que el grup Demòcrata, tot i que no ha mantingut cap trobada amb ells, ha fet paleses les reticències a impulsar un text d’aquestes característiques. Tant o més taxatiu s’ha mostrat Xavier Espot, que ho veu inviable, segons fonts properes a Govern. Els arguments en el que basen la demanda d’arxivar les causes que s’han instruït o s’instruiran són coneguts. Més enllà de la teoria del complot de la policia patriòtica espanyola pels diners de Pujol a la BPA com a única explicació de la nota del FinCen del 2015 que va comportar la intervenció del banc, tornen a recórrer a motius d’interès general: mantenir obert tot el procés només va en detriment del país, altera el sistema financer i la pau social i l’Estat està a expenses de possibles reclamacions econòmiques. Una tesi a què ja s’havien abonats destacats polítics a la “reserva” i algun ministre actual quan era l’advocat Josep Casadevall qui portava la veu cantant. Això pel que fa al fons. Pel que fa a la forma, hi ha novetats. Dues.

La contractació d’un advocat/assessor i apuntalar l’argumentari amb un seguit d’informes de lletrat espanyols, que tots, sense excepció, van en la direcció de defensar i justificar jurídicament la viabilitat que s’aprovi una llei de punt final/amnistia. Xavier Jordana s’ha incorporat a la legió d’advocats del país i de fora que treballa per ells en la defensa dels procediments judicials oberts i en previsió que en un futur se’n puguin obrir de nous. Fa dies que hi treballa i de ferm. S’ha reunit o té previst reunir-se ben aviat amb els principals actors polítics i agents econòmics i socials per cenyir-se a la maniobra transversal que s’ha dissenyat. Una maniobra de llarg recorregut amb infinitat de variables, que va començar informant polítics, empresaris i membres de la societat civil del cas que tenia entre mans. S’ha vist amb el cap de Govern, el president del Consell Superior de la justícia i més d’un conseller. També amb els responsables dels bancs i de la patronal, entre d’altres. El següent pas seria coordinar l’elaboració de la llei en qüestió -han avançat que estan predisposats a redactar-la- per presentar-la a les autoritats polítiques.

QUE EL GOVERN ES RETIRI

Els advocats dels Cierco disposen de quatre dictàmens de diferents lletrats que apunten que per solucionar l’afer BPA no és necessari elaborar una llei. N’hi ha prou que el Govern es retiri de les causes en què estigui personat i després que aconselli per escrit al ministeri fiscal fer el mateix. Particularment contundent en aquest sentit és l’escrit per l’exvicepresident del Tribunal constitucional del país veí Eugeni Gay. Un informe completament superat pels fets i per la legislació vigent a Andorra. Sosté que les investigacions tant als Estats Units com a Espanya han revelat que les sospites de blanqueig a BPA i Banco Madrid “eren infundades”. Sota aquesta tesi, fa èmfasi en les conseqüències de mantenir oberts els més de 60 procediments judicials a la jurisdicció andorrana. Gay assenyala que la continuació d’aquests litigis pot danyar la imatge del sistema financer andorrà i afectar l’interès general del país, ja que altres jurisdiccions estrangeres “ja han resolt que les sospites inicials eren infundades”. La persistència dels processos pot generar incertesa tant per als clients com per als propietaris de BPA, que han quedat sota sospita durant anys, així com per a les mateixes institucions públiques.

L’informe conclou que el Govern estaria legitimat per promoure el tancament dels procediments judicials en curs. Gay recomana, en defensa de l’interès general d’Andorra, que l’executiu opti per desistir dels procediments o bé traslladi recomanacions no vinculants a la Fiscalia per impulsar el seu tancament, quan això és jurídicament inviable. La Llei del ministeri fiscal estableix que el Govern només pot fer suggeriments de forma genèrica, mai per una causa en concret com estaria demanant. A més, subratlla que la decisió hauria de comptar amb el suport ampli de les forces polítiques del país, fet que contribuiria “a la cohesió interna i la protecció de l’interès general”. Recomana una resolució ràpida dels processos per protegir l’estabilitat del sistema financer i econòmic. El jurista fa referència a informes previs. Menciona el dictamen de Francisca Javier lglesias, que avalua les possibilitats d’arribar a un acord pactat en les tres instàncies: civil, contenciós-administratiu i penal. El de Fermín Morales, que analitza les eventuals responsabilitats en què podrien incórrer els membres del Govern en cas de desistir de les accions penals, i el de Ramon Ragués, que determina que el Govern no té l’obligació de persecució dels delictes, sinó que és una mera facultat.

ELS ÚLTIMS INFORMES

EN LA MATEIXA LÍNIA

Quatre estudis insisteixen que més enllà dels fets n’hi ha prou que el Govern s’oblidi de les causes.

CONTRARI A LA LLEI

El dictamen d’Eugeni Gay proposa una actuació a Govern que la Llei del ministeri fiscal veta explícitament.