Les causes penals tarden 284 dies de mitjana a resoldre’s

Andorra tarda 151 dies més que la mitjana europea a resoldre els procediments penals. Ho va fer públic el Consell d’Europa en el seu informe sobre els sistemes judicials europeus. De mitjana, un cas penal en primera instància (Batllia i Corts) dura 284 dies, mentre que a la resta d’Europa la mitjana és de 133. Lluny de millorar amb els anys, l’informe recull que els tempos s’han alentit des del 2020, quan la mitjana es va situar en 265 dies.

El temps s’acceleren a la resta de casos: els procediments civils (212 dies) i els administratius (258) se situen lleugerament per sota de la mitjana europea, que està en 239 i 292 respectivament. De fet, el Consell d’Europa destaca que els litigis Civils són la part més àgil de la justícia gràcies als canvis del Codi de Procediment Civil que es van aplicar el 2022 i que van permetre que assumptes que es resolien mitjançant judicis poguessin fer-ho sense. Pel que fa als casos administratius, el temps per emetre una resolució s’ha disminuït a més de la meitat durant els últims anys. La millora es deu a l’augment dels recursos destinats a l’administració de justícia, que s’ha traduït en menys casos administratius arribant a una vista oral, segons reflecteix l’informe.

Els períodes que tarden els procediments penals no quadren amb la inversió en justícia. Andorra és el quart país amb el cost de la justícia per habitant més alt d’Europa. En concret, se situa en els 146,2 euros, 61 per sobre de la mitjana segons les dades del Consell d’Europa. Aplicat sobre el PIB, representa un 0,37%. En xifres absolutes, el pressupost destinat a la justícia el 2022, any del qual pren referència l’estudi, va ser d’11.990.817 euros. Tot i situar-se per sobre de la mitja, els últims dos anys la xifra ha minvat, passant de 158,4 euros per cap al 2020, als 146,2 del 2022. El percentatge sobre el PIB també ha disminuït un -0,07%. Comparant amb les dades d’altres països amb un PIB similar, l’informe reflecteix que Andorra dedica més diners per habitant al seu sistema judicial que França o Anglaterra.

El nombre de personal per 100.000 habitants és un altre aspecte en el qual el Principat destaca en positiu. La mitjana europea se situa en 17,6 jutges, a Andorra són 40,2. El mateix passa amb els advocats, ja que, per cada 100.000 persones, al país hi ha 119 lletrats més (274) que a la resta dels membres del Consell d’Europa (155). Els únics treballadors de la justícia que estan per sota de la mitjana són els fiscals, professió que ocupen 8,5 persones de cada 100.000, 2,7 menys que a la resta del continent.

En qüestió de paritat, la ràtio entre homes i dones als diferents llocs de treball es troba molt pròxima a la que marquen el conjunt de països. Destaca que en 10 anys s’ha passat que el 75% de fiscals fossin dones que ho fossin el 57%.

Els jutges i els fiscals cobren prop de 20.000 euros més que la mitjana quan comencen a treballar. Segons reflecteix l’informe, tots dos cobren 63.959 euros a l’inici del seu exercici, 17.000 euros més que la mitjana en el cas dels jutges, i 21.000 més pel que fa als fiscals. Al final de la vida professional la situació s’iguala en el cas dels magistrats, que cobren 103.832 euros pels 100.000 que es cobren a Europa. Els fiscals, però augmenten l’avantatge a 30.000 euros.