FALLIDA DEL LABORATORI
Les accions de rebuig van ser cabdals en la decisió de Grifols
L’empresa té autorització d’inversió i Govern hi veu una finestra d’oportunitat
Les ministres Mas i Marsol van donar explicacions al Consell sobre la caiguda del projecte.
Punt i a part, no punt final. Aquesta és la idea que van voler transmetre les ministres Marsol i Mas en la compareixença d’ahir al Consell General per explicar el naufragi del projecte de centre de recerca de Grifols, una decisió que es va agreujar a causa de les notícies als mitjans i la manifestació ciutadana i política que va haver-hi a Ordino. “Ens van dir que no se’ls volia a Ordino. No els va agradar sortir a la premsa”, va dir Marsol. Tot i això, la multinacional té autorització per invertir en el país, fet que Govern percep com una porta oberta de cara al futur a construir ponts novament amb la farmacèutica.
El cap de Govern i un membre de la família Grifols passejant pel carrer Major d’Ordino.
No obstant això, ahir la titular d’Economia va anunciar que el dia anterior l’executiu havia resolt davant de notari el pacte de socis i recuperava els 200.000 euros de la inversió –i també la cessió del seu ús– del terreny del Prat de la Farga. D’aquesta manera, la farmacèutica comprava les 700 participacions d’Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) en el projecte del centre de recerca. Uns diners que el Govern no rebrà són els invertits en els estudis o els destinats al projecte de la carretera d’accés sud de la CG3 als terrenys del Prat de la Farga, aquests últims per valor al voltant dels 800.000 euros. “No ens hem plantejat demanar a Grifols aquests diners perquè valoritza una propietat que és de Govern, és difícil de reclamar”, va incidir la titular d’Economia.
Tanmateix, Marsol va indicar que la multinacional “es queda al país,” sense saber en quina manera o grau, perquè l’administració va acceptar l’estiu l’autorització de demanda d’inversió estrangera al Principat. “Això pot ser una futura font de col·laboració amb ells”, va comentar la titular d’Economia, que, com la de Salut, no va negar que s’ha perdut una gran oportunitat. “La pèrdua de l’interès de Grifols fa que altres empreses també l’hagin perdut”, va comentar Mas. Per a Marsol, les raons són multifactorials. Tot i la campanya política, la demòcrata també va situar al mateix sac els centres que es van obrir a Barcelona i Madrid, els canvis interns en la direcció de l’empresa, la crisi financera i també una certa prudència per part de l’executiu, el qual va decidir aparcar el tema un temps fins després de les eleccions d’abril.
“Grifols ens va transmetre que no els va agradar sortir a la premsa, que a Ordino no se’ls volia”
No era fàcil la papereta de les dues ministres per diverses raons, sobretot per ser un projecte procedent de l’anterior legislatura en el qual cap de les dues posseïa cap cartera i perquè la minoria, en especial el líder del PS, Pere Baró, volia la figura del cap de Govern asseguda davant la comissió d’Economia. Les envestides de la minoria van anar al tomb de la manca de planificació de Govern.
“La pèrdua de l’interès de Grifols fa que altres empreses també l’hagin perdut”
“Havia de ser-hi el cap de Govern, no fa cap favor que s’amagui i no hi sigui”, va dir el socialdemòcrata, que va carregar pel nivell de “súplica” de l’Executiu per cercar la diversificació. Unes afirmacions a les quals va respondre Marsol negant que Espot s’amagués i defensant, de forma franca, que els països competeixen per tenir empreses d’aquest nivell dins les fronteres. La companya de partit de Baró, Susanna Vela, va demanar, reiterant en la demanda de sinceritat, per la planificació de Govern i el grau de preparació del país per acollir un projecte de tanta envergadura veient “el fracàs d’altres projectes com el de la Fundació Josep Carreras”. Aquest va ser un guant que també va recollir el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, que va etzibar que “hi ha una preocupació quan tants projectes en innovació fallen” tenint en compte “l’atractiu del país i la legislació competitiva”. Per a Escalé, “l’aterratge no acaba de funcionar” i “falta un pla estratègic a mitjà i llarg termini”.
Amb el torn de pregunta de la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner –una de les promotores de la campanya política contra el no al centre de recerca, juntament amb el líder d’Units per Ordino, Enric Dolsa–, el to més bel·ligerant es va implantar a la sala. Montaner va celebrar obertament el tancament correcte del pacte de socis i després, de forma més subtil, el del projecte. “Trontollava des del principi, el pacte de socis anava contra la llei”, va indicar la consellera general, manifestant que “deixar terres per 25 anys i els beneficis de les patents per Grifols suposava una poca recaptació i un mal negoci per al país”. A més, va titllar de “perillós” el laboratori i creu que un dels fracassos és la manca d’una agència del medicament com hi ha a Espanya o França, fet que fa difícil poder competir. Li va respondre la titular de salut, defensant que “ha quedat altament demostrat que els laboratoris P3 són segurs” i que més enllà d’una agència del medicament, al país s’estava impulsant un marc normatiu per a la recerca. “El tema de la seguretat és la seva punta de llança contra el projecte”, va protestar la ministra.
Recolzades en l’hemeroteca, la ministra de Salut va encetar l’acte amb un recordatori dels antecedents per després donar pas al destriament cronològic per part de la ministra d’Economia. “La relació va néixer a la pandèmia en la cerca de consens per accedir als recursos”. Amb la intenció de diversificar l’economia, el quatre d’abril del 2021 es firma el pacte de socis per la creació del centre i que promou l’acord del laboratori immunològic. L’inici, però, es remunta a quatre anys abans, el 2017, quan es desenvolupa un projecte legislatiu en clau de recerca.
La multinacional va demanar una pròrroga de nou mesos per presentar el projecte, el qual finalitzava a finals de gener del 2023, però finalment es va presentar el quatre d’agost del 2022. S’emeten, per aquelles dates, informes favorables de riscos geològics, rius i indústria, però no de medi ambient. Paral·lelament, es fa la construcció de l’accés sud al terreny. La primera situació adversa arriba el 6 de juliol del 2023, ja que, en una reunió a Barcelona amb Espot, Marsol i Mas, la companyia expressa que “veuen difícil que es pugui fer una cosa similar a l’acordada”, va dir Marsol. Aquest març es convoca una reunió de la junta encarregada del projecte i, un mes més tard, informen Govern que no veuen “viable” el projecte. El 24 de juliol d’aquest any ADI ven les seves participacions i la fallida del laboratori és una realitat.
CRONOLOGIA
04/04/2021
Es firma el pacte de socis entre Govern, Grifols i ADI, facultant a aquesta la creació del centre.
04/08/2022
La multinacional presenta el projecte del centre, amb un retard de pocs mesos.
06/07/2023
Reunió a Barcelona en què la companyia expressa que veu difícil fer una cosa similar a l’acordada.
24/07/2023
ADI ven totes les participacions, per un valor de 200.000 euros, i es materialitza la fallida del projecte.