“Actualment hi ha molt tabú a fotografiar el cos”

Va estudiar Belles Arts a Barcelona i va fer un màster en Educació Artística. El seu taller d’escultura es troba a Escaldes-Engordany i fa poc que dona classes. La seva exposició Sensualitat quotidiana es pot visitar fins al 29 d’octubre al hall de l’Illa Carlemany.

Què representa a l’obra?

Volia parlar sobre el fet de prendre consciència dels gestos dins del nostre dia a dia que ens fan sentir fortes, sensuals, boniques i amb què moltes vegades no som conscients. Des de tocar-nos els cabells, desfer-nos la cua, arribar a casa i descordar-nos els sostenidors, anar per casa amb calcetes i aquests gestos tan senzills que ens fan sentir femenines.

I com ho va fer?

No volia inventar-me accions així que vaig buscar diferents dones que volguessin participar voluntàriament i els vaig preguntar que per a elles quin seria el seu gest. Després feia la fotografia de la voluntària realitzant l’acció, i de la foto ho passava al dibuix, i del dibuix, a l’escultura. Llavors totes les dones de les obres són reals i han volgut participar-hi.

Va ser fàcil trobar dones que volguessin participar-hi?

Costa, tot i que deia que era anònim. Em vaig trobar amb molts comentaris de “no em vull fotografiar el cos, no m’agrado, no soc capaç de mostrar-me”. Actualment el tema del cos encara és molt tabú.

Vol fer arribar algun missatge?

És el fet de transmetre que la bellesa està en la quotidianitat, que no ens cal maquillar-nos ni vestir-nos amb roba estrambòtica per sentir-nos boniques. Potser anant amb bata per casa, portant els cabells despentinats o anant descalces ens podem sentir més femenines, fortes i sensuals que portant tot aquest attrezzo.

Com ha sigut el procés creatiu?

Primer buscava les noies i feia la fotografia o bé me la podien enviar elles mateixes, he respectat molt l’espai de cadascuna. Llavors de la fotografia feia un dibuix amb llapis i a partir d’aquí ja creava l’escultura. I l’últim procés és la col·laboració amb Color Botànica. Li vaig proposar a la Sara de treballar conjuntament i ella s’ocupa d’omplir els buits de tela amb tints naturals botànics amb flors i elements vegetals. Omple els espais de tela per fer el contrast del ferro com a dones fortes i la seda com a dones sensuals i aquesta contraposició de materials és una bona metàfora.

Com s’ha inspirat per crear aquesta col·lecció?

És la primera obra tan diferent que faig perquè normalment treballo el ferro amb pedra i fusta i formes abstractes pesants. I és el primer cop que vull dibuixar més figuratiu, perquè després del confinament vaig començar a treballar molt el cos, el recolliment, els replecs, les arrugues, la dona. Tot això em va venir perquè va ser un moment d’estar molt amb mi i va haver-hi molts canvis d’escoltar-me molt i retrobar-me molt i em van entrar ganes de treballar amb col·lectiu.

A on li agradaria arribar?

El meu objectiu és poder viure d’això i sortir fora d’Andorra per expandir-me en altres llocs. També fer escultura que estigui a l’abast de tothom, tant al carrer com a exposicions i poder-la tenir a casa.