MOSCOU PARLA DE "SUPORT HUMANITARI"
Andorra, en la llista russa d’estats decadents
El govern de Putin facilita l’arribada d’estrangers que fugin de “l’ideari neoliberal” del seu país
El president de Rússia, Vladímir Putin.
El passat 17 de setembre el govern rus va publicar “la llista d’estats estrangers que implementen polítiques que imposen directrius ideològiques neoliberals destructives que contradiuen els valors espirituals i morals tradicionals russos”. La publicació de la llista complementava el decret que el president rus, Vladímir Putin, va signar a finals d’agost un decret destinat a facilitar l’arribada a Rússia d’estrangers que fugien de la “ideari neoliberal” del seu país.
Aquest decret, “sobre la prestació de suport humanitari a persones que comparteixen els valors espirituals i morals tradicionals russos”, permet als estrangers que es considerin afectats un permís de residència temporal a Rússia, sense haver de demostrar el domini de la llengua i el coneixement de les lleis russes.
La llista aprovada recentement inclou 47 països de tot el món, entre ells Andorra. Al llista hi ha 37 països europeus (Albània, Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malta, Mònaco, Montenegro, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, Regne Unit [incloses les dependències de la Corona i els Territoris Britànics d’Ultramar], Romania, San Marino, Eslovènia, Suècia, Suïssa i Ucraïna). A Amèrica se citen tres països: els Estats Units, el Canadà i les Bahames. A Àsia, es designen quatre països: Corea del Sud, Japó, Singapur i Taiwan. Tres països d’Oceania també figuren a la llista: Austràlia, Nova Zelanda i Micronèsia. Cap país d’Àfrica està en aquesta llista de països decadents.
Els únics països de la Unió Europea que no estan en aquesta llista són Hongria i Eslovàquia. El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, des del 2010, és conegut a Europa per reivindicar la “democràcia liberal” i per estar obert al diàleg amb Vladímir Putin, amb qui es va reunir el juliol del 2024 per negociar la pau a Ucraïna sense consultar la UE. Pel que fa a Eslovàquia, Peter Pelegrini, el nou president elegit l’abril del 2024, és conegut per les seves tendències pro-russes, igual que el seu primer ministre Robert Fico.
Per poder viatjar a Rússia, els ciutadans dels 47 països afectats han d’emplenar un expedient en el qual signen que “el motiu [del seu] trasllat a Rússia és el rebuig de la política implementada per l’Estat de la [seva] ciutadania, que imposa orientacions ideològiques que són contràries als valors espirituals i morals russos tradicionals. A continuació, han de presentar una còpia del seu passaport i un certificat d’assegurança mèdica.
En un comunicat de premsa publicat el 4 d’octubre, la Direcció Principal d’Afers Migratoris del ministeri de l’Interior de Rússia va explicar que “segons els resultats de la primera setmana” després de la publicació de la llista de països afectats per aquest visat, “les sol·licituds de ciutadans d’aquests estats es van presentar a Moscou i la regió de Moscou, als territoris de Primorsky i Krasnodar i a les regions de Bryansk, Kirov i Orenburg. Sense indicar cap xifra, les autoritats russes asseguren que “la majoria dels candidats són ciutadans d’Alemanya, Itàlia, Estats Units, Austràlia, Romania, Letònia i Lituània”.