El Consell d’Europa critica els cinc anys de residència d’accés als pisos públics

“Tenir reserves”. Aquesta és la qualificació que el Consell d’Europa fa sobre el requisit de residència de cinc anys per a l’accés a l’habitatge social. Així ho va indicar en l’informe sobre Andorra d’avui de la Comissió contra el Racisme i la Intolerància del Consell d’Europa (ECRI), el qual pivota sobre temàtiques diverses i l’organisme en destaca la necessitat d’adoptar un programa nacional per combatre el racisme i la LGBTIfòbia.

De la radiografia de l’ens europeu, l’organisme assenyala que, pel que fa a l’habitatge, la igualtat d’accés a aquest dels estrangers en situació de vulnerabilitat es veu greument afectada per la crisi generalitzada de l’habitatge. Malgrat reconèixer que és una de les prioritats del Govern i “observar amb interès” una sèrie d’iniciatives i projectes a curt i mitjà termini en aquest camp –com la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge o les previsions de fer sortir al mercat pisos de lloguer assequible–, el Consell anima les autoritats a revisar la condició dels cinc anys “amb l’objectiu de garantir un accés equitatiu per a tothom, inclosos els treballadors estrangers”. A més, inclouen en l’escrit “l’acusació de falta de tacte” del cap de Govern, Xavier Espot, quan el juliol del 2023 “després de comentaris suposadament extrets d’una declaració seva deia que els nous treballadors estrangers haurien d’instal·lar-se a l’altre costat de la frontera”.

Continuant amb els treballadors estrangers, l’ECRI apunta que els llatinoamericans del sector de la construcció “s’han enfrontat especialment a pràctiques abusives”. En aquest sentit, no és l’únic col·lectiu a qui es dirigeix, ja que remarquen que les dones migrants treballadores domèstiques i els temporers poden ser “especialment vulnerables d’explotació perquè estan mal informats sobre els seus drets o els tenen por adreçar-se a la inspecció de treball quan se’ls vulneren”.

Per tot això, fa una crida a les autoritats que proporcionin a la inspecció de treball els recursos adequats per prevenir i eliminar de manera efectiva totes les formes de racisme i discriminació racial en l’ocupació, sobretot en els sectors del turisme, la construcció i les obres públiques.

En altres àmbits, l’ens exhorta l’executiu, de forma especial, en dos temes. El primer és a l’adopció d’un programa nacional de lluita contra el racisme i l’LGBTI-fòbia que impliqui tots els ministeris, el raonador del ciutadà i la societat civil. De fet, quant al raonador del ciutadà, subratlla la necessitat de reforçar les competències d’aquesta institució i que es garanteixi amb pressupost i personal la institució –un procés que ja s’està duent a terme a hores d’ara en treball legislatiu per canviar la seva llei–. Tot i admetre que hi ha un nivell relativament alt de respecte per les persones LGBTI al país, també posa en relleu que encara sigui necessari a les persones transgèneres un diagnòstic psiquiàtric per accedir a l’atenció sanitària que afirmi el gènere. En segon terme, recorda novament i “amb caràcter prioritari”, la concessió del dret de vot i de presentar-se a les eleccions locals als estrangers residents al país.

En allò que ateny als discursos d’odi, indiquen que aquest “no està molt estès a Andorra”, tot i observar “en diverses ocasions” el discurs d’odi en línia contra migrants, musulmans i persones LGBTI. Tanmateix, es congratula de la gratuïtat dels cursos per aprendre la llengua oficial del país, així com que tots els menors poden accedir directament al sistema educatiu amb escolarització gratuïta, i gaudeixen de cobertura sanitària per part de la seguretat social.