L’estudi de càrrega de la capital no considera l’augment de població

“No s’ha contemplat cap escenari de creixement poblacional”. Així s’específica a l’estudi de Capacitat de càrrega màxima d’Andorra la Vella. L’informe aporta “els resultats de l’analisi de les principals infraestructures i recursos” que han de guiar, sobre el paper, l’adaptació del pla d’urbanisme. Per tant, sense cap projecció de creixements s’ha de revisar a partir de les magnituds del treball que fa l’anàlisi amb dades del 2022. Quan en principi s’havia previst que fos a l’inrevés, i serien les diferents estimacions les que determinarien l’edificabilitat màxima. Aquí, el que ho determianarà són “les autoritzacions de desenvolupament dels plans parcials o d’edificació en sòl consolidat”. Vaja, que els resultats de l’estudi “permetran adaptar la revisisó del POUP”. El decret 428/2022 de l’octubre de fa dos anys fixava deu apartats a analitzar. A Andorra la Vella s’han reduït a vuit; ni població escolar, ni equipaments com els sanitaris hi tenen cabuda. Es demanava alhora fixar l’horitzó a l’any 2030. Tampoc. Els responsables del treball el qualifiquen d’un primer pas i que és imprescindible per extraure conclusions vàlides que s’analitzin a nivell nacional. Si no, ni es poden identificar els límits ni els colls d’ampolles en infraestructures de país que afectin localment. El cas paradigmàtic és la mobilitat en hores punta, però també es podria parlar de recursos hídrics. Un nova captació a la Massana afectaria negativament la capital.

ANÀLISI I SUGGERIMENTS

L’estudi de la població es realitza a partir de la divisió en set nuclis i la separació entre fix i flotant (vegeu gràfic) del 2018 amb el 2022. Els recursos hídrics “no perillen a data d’avui” però en 50 anys i pel canvi climàtic s’ha d’estar preparat per pal·liar la disminució de cabdals. El subministrament d’energia elèctrica està més que garantit i es proposa potenciar la inversió privada en energies renovables. Pel que fa a la mobilitat, és un problema estructural i interparroquial, i només es pot tractar des d’una perspectiva de país. Aposta pel transport segregat i els canvis d’hàbits com el teletreball. Amb les aigües residuals no hi ha debat; a hores d’ara el col·lector general està saturat. La gestió dels residus torna a topar amb els límits parroquials mentre amb la de terres i pedres es contempla crear el primer abocador a la zona. L’estudi es tanca amb unes reflexions que deixa per a un proper treball. Es demana quina zona es vol prioritzar, quin ús se li vol donar i quines es han de mantenir la sostenibilitat. O si a part de parlar de límits cal parlar de línies de desenvolupament. Per concloure que ens cal un canvi de paradigma.

INFRAESTRUCTURES I RECURSOS ACTUALS

1 Aigua potable; a càrrec del canvi climàtic

Les pèrdues entre l’aigua captada i la comptabilitzada són molt elevades, tot i així no hi ha colls d’ampolla. La reducció dels cabdals pot ser una realitat el 2050.

2 El proveïment d’electricitat està garantit

El proveïment d’energia elèctrica no només cobreix les necessitats actuals sinó que també pot garantir el servei si creix significativament la població.

3 La mobilitat és una qüestió interparroquial

Els problemes de circulació només es poden resoldre si es contempla tot el territori. Ni la variant de la Massana i ni la de Sant Julià són la solució.

4 El col·lector d’aigües residuals

La gestió de les aigües ja és avui dia un problema no resolt. El col·lector general està saturat en tots els sectors excepte a la zona de Prada Ramon i la Comella.

5 Residus sòlids: gestió conjunta país-parròquies

La qüestió dels residus sòlids també s’ha de contemplar des de l’àmbit nacional tant pels tractament com del transport. No hi ha colls d’ampolla.

6 Terres i pedres no s’aboquen a la parròquia

El comú contempla la possibilitat de crear el primer abocador a la parròquia en funció de les previsions de creixement en la revisió del pla d’urbanisme.