INFORME DE L'INSTITUT DE LA DONA

Demanda per fixar el consentiment sexual als 16 anys i que sigui explícit

Ronchera apunta que la mesura pot “ajudar moltíssim” per lluitar contra l’assetjament i la violència de gènere

Les representants de l’Institut de la Dona i la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat ahir.

Les representants de l’Institut de la Dona i la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat ahir.Consell General

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Apujar l’edat de consentiment fins als 16 anys i que hagi de ser “explícit”, és a dir, anunciat d’una manera clara. Aquesta és una de les propostes que l’Institut de la Dona (IAD) va presentar ahir al Consell General davant de la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat com a part d’un estudi per conèixer la situació de les dones. Augmentar l’edat en què legalment es considera la persona capacitada per consentir les relacions sexuals no és res nou, “és una mesura que s’ha adoptat a països com Bèlgica, Regne Unit o Noruega i que pot ajudar moltíssim en temes d’assetjament i violència”, va explicar la secretaria general de l’IAD, Montserrat Ronchera.

L’educació i l’ús de les xarxes van ser un dels temes centrals de l’estudi. Ronchera va explicar que un dels temes més preocupants és l’activitat dels joves en línia, i és que el 47,5% admeten haver visitat pàgines de pornografia i el 27,5% de les noies han estat pressionades per enviar imatges de contingut sexual, en el cas dels nois la xifra està als voltants del 10%. A més, el 35% de les dones reconeixen que utilitzen internet més de 5 hores al dia -contra el 30% dels nois- i que ho fan amb l’objectiu de “no sentir-se soles i fer amics”, va dir Ronchera, que va lamentar que les noies són “les més afectades per la part negativa de les xarxes”. Per aquest motiu, l’Institut va demanar noves normatives per regular les activitats en línia. “Tenim lleis que es van fer quan encara no havia explotat el tema de les xarxes i les tecnologies. Per tant, volem que des del Consell General i Govern mirin de veure si la legislació es pot ajustar a la realitat actual”.

La presentació va desglossar la realitat per sectors. Ronchera va explicar que encara existeixen professions dominades per un sol sexe. El remei que va proposar Ronchera va ser aplicar quotes, ja que “si a la societat som meitat homes i meitat dones, hauríem d’estar representats igual”. En aquest sentit, la proposta de l’IAD va ser equilibrar professions com la de policia o bomber per tal que les proporcions fossin 50/50, i fer el mateix en sectors dominats per dones.

L’educació també pot ajudar a millorar les proporcions. L’estudi va plasmar que actualment encara hi ha carreres en què predomina la presència d’un sol sexe. És el cas de les STEM (enginyeries, matemàtiques..), cursades sobretot per homes, o l’educació, on són noies les que tenen major presència. Ronchera va remarcar la necessitat de crear un pla nacional d’orientació professional per promoure l’accés de les noies a les carreres del vessant científic.

Segons dades més generals, les dones són les principals afectades per la pobresa i són les que es veuen obligades a accedir a més ajudes. Més de la meitat de les ajudes, siguin de lloguer (67,2%) o prestacions de solidaritat (55%) van destinades a elles i el 40,7% de les dones tenen dificultats per arribar a final de mes.

LA CONTRADICCIÓ DE LA CONCILIACIÓ LABORAL AMB L'ECONOMIA ACTUAL

L’estudi presentat ahir va plasmar que les dones són les que tenen més dificultats per conciliar la seva vida professional i privada. Ronchera va apuntar a la “contradicció” de viure en un país amb economia lliberal “que persegueix el creixement econòmic constant” i que obliga a treballar moltes hores i la necessitat de portar una vida privada. La solució no és evident, Ronchera va apuntar al fet que les empreses apliquin mesures de conciliació, però va admetre que aquestes idees xoquen dins de l’objectiu últim d’aconseguir el màxim benefici.

Segons la presentació, el grup més vulnerable a aquesta situació són les dones, especialment les immigrants, que sovint tenen feines al sector de serveis i són les que més hores dediquen a la feina. Amb xifres, el 30,2% de les dones presenta dificultats per conciliar.

Un altre problema afegit a la situació és que les dones solen ser les encarregades de cuidar les persones necessitades a les llars i dels nens, fet que fa que tinguin “una doble feina”, tal com va apuntar Ronchera. En total, les dones dediquen 17 hores a les feines de la llar, contra les 10 que ho fan els homes i a les cases amb persones dependents o amb menors les dones són les encarregades de fer-se’n càrrec en el 60% dels casos, tal com reflecteixen les dades.
tracking