ENTREVISTA A DIARI TV

La pèrdua de pisos turístics costaria 4 milions a Ensisa

Alcobé alerta de la davallada en la facturació. La comprovació rebaixa a 40 els pisos buits a la parròquia

El president de Grandvalira-Ensisa, Jordi Alcobé.

El president de Grandvalira-Ensisa, Jordi Alcobé.Fernando Galindo

Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Quatre milions d’euros anuals. Aquests són els ingressos que Ensisa podria perdre si són retirats del mercat els 336 apartaments turístics de Canillo afectats per la llei òmnibus, segons va apuntar ahir el president de Grandvalira-Ensisa i cònsol major de la parròquia alta, Jordi Alcobé, en una entrevista al programa Parlem-ne, de Diari TV. Tot i això, el mandatari de seguida va matisar aquesta xifra: “La gent que vol venir a Andorra buscarà solucions. L’oferta hotelera del país és molt gran, i si no poden anar a un lloc potser aniran a un altre. Però, en qualsevol cas, l’impacte hi pot ser. Si no són quatre milions, potser en són dos, però l’impacte existeix”. L’any passat Ensisa va facturar 54,3 milions. Per tant, la caiguda seria del 7,4%.

“[...] no és evident que la població pugui pujar a viure a Soldeu, Incles o el Tarter”Jordi Alcobé, Cònsol major de Canillo

Actualment a Canillo hi ha 1.300 apartaments turístics, el 45% dels 2.800 que hi ha al país. La immensa majoria –prop del 90%– se situen a Ransol, el Tarter, Incles i Soldeu. D’aquests, es calcula que el 27% –és a dir, 336– perdrien la llicència d’aquí a tres anys perquè no complirien el requisit previst en la llei òmnibus: que es troben en un edifici en què menys del 30% del total d’habitatges són apartaments turístics.

Alcobé no amaga que no està del tot convençut de l’eficàcia de la retirada de pisos turístics del mercat per solucionar el problema de l’accés a l’habitatge. “També és cert que, coneixent la parròquia i on són aquests habitatges, hi ha alguns dubtes sobre si aquesta mesura serà efectiva. Perquè no és evident la població pugui pujar a viure a Soldeu, Incles o el Tarter”, va apuntar. El cònsol va afegir que “el problema” que impedeix que més gent vagi a viure a aquestes poblacions no és només el transport, sinó també l’absència de serveis i comerços. “Tampoc és evident que la parròquia de Canillo pugui acollir 1.000 persones més a curt termini”, va afegir.

La llei òmnibus també preveu la cessió forçosa de pisos buits perquè siguin destinats al lloguer a preu assequible. En els últims mesos, el Govern va encarregar als comuns que elaboressin un registre dels habitatges que es troben en aquesta casuística. A Canillo, el comú ha arribat a la conclusió que el nombre de pisos buits és molt limitat. D’una llista provisional de 400, després d’una feina de cribratge la xifra definitiva és de no més d’una quarantena.

La llista provisional incloïa tots els habitatges sense contracte de subministrament d’energia o sense consum d’energia en els dos anys anteriors a l’1 de gener d’aquest any. El filtratge del comú –els tècnics han trucat a tots els propietaris– ha permès descartar, entre d’altres, els pisos encara en construcció o en reforma i els que han fet un canvi d’ús, les cases antigues o bordes en desús o derruïdes. A més, alguns dels pisos “potencialment buits” podrien ser de residents que no pugen habitualment a Andorra o de propietaris que van adquirir-los perquè hi vagin a viure els seus fills.

Al cap i a la fi, va recordar, identificar els pisos buits per posar-los al mercat “no és una vareta màgica”. La solució vindrà de la suma de mesures ben orientades que impulsi el Govern.

CAPACITAT PER ABSORBIR UN 30% MÉS DE POBLACIÓ EN 10 ANYS

Canillo ha doblat la població en els últims 10 anys. El 2014 3.000 persones residien a la parròquia. Avui en són 6.000. L’estudi de capacitat de càrrega màxima conclou, entre altres coses, que la població de Canillo pot créixer fins al 30% en els propers 10 anys sense comprometre la sostenibilitat dels recursos naturals. En els dies de temporada alta, a l’hivern, en què se sol registrar el màxim anual de visitants, els recursos permetrien sostenir, en dies puntuals, una població de fins a 25.000 persones.

Tot i que els recursos naturals són molt importants, també cal tenir en compte altres factors a l’hora de determinar fins on pot créixer Canillo. Alcobé va citar-ne uns quants, en l’entrevista concedida ahir a Diari TV: la cohesió social, la densitat de població i l’equilibri de l’estructura urbana amb l’entorn. Si es traspassen aquests límits, la qualitat de vida se’n ressentirà.

Cal regular sempre tenint present la justa mesura, defensa Alcobé. No seria just, va argumentar, que els terrenys que han estat conservats durant generacions perdessin l’edificabilitat. Tampoc ho seria permetre-hi la construcció “d’edificis de cinc plantes amb ocupació del 100% de la parcel·la”. Més que limitar, el que convé és controlar com es pot créixer, va argumentar el cònsol.

Alcobé va recordar que en el mandat anterior el comú ja va reduir l’edificabilitat en un percentatge del 57%. Concretament, el cònsol va assenyalar que les mesures de restricció de la construcció impulsades a les valls més allunyades del centre de Canillo, com ara Incles, no només han contribuït a conservar l’equilibri amb l’entorn. També n’han revalorat les propietats immobiliàries.
tracking