Vivenda, digitalització i xarxa viària acaparen les noves inversions

Les prioritats en inversió de Govern en infraestructures giren entorn l’habitatge, la digitalització i les despeses derivades de les millores a la xarxa viària a diferents punts del país. Pel que fa als ministeris, a part del gruix tradicional destinat a Educació i Salut, es destaca l’augment de les transferències a Afers Socials, que augmenten un 24% amb el nítid objectiu d’enfortir l’escut social.

La inversió en habitatge es redueix en set milions respecte al pressupost anterior, passant dels trenta als 23 d’aquest any, un fet que demostra que “l’habitatge monopolitza menys” que en anys anteriors. La casuística respon al fet que “no hi ha hagut compra d’habitatges”, segons va explicar el ministre de Finances, Ramon Lladós, en la compareixença per presentar els pressupostos del curs vinent. De fet, la partida a la cartera de la ministra Marsol cau un 19%, l’única en xifres negatives en comparació a l’anterior pressupost. El que sí que monopolitza la partida són les construccións a la Borda Nova I i la Borda Nova II i la reforma d’edificis per lloguer a preu assequible, els quals suposen tres quartes parts de l’habitatge. També s’aporta pressupost pel programa de compra del primer habitatge i per la col·laboració amb el comú de Sant Julià.

“TOTXOS I CIMENT”

A més de l’habitatge, una novetat d’aquest any és la major inversió a digitalitzar l’administració i el suport digital a les Pimes, que s’apuja un 30% –passant dels 17 milions d’euros als 22– i que suposa un terç de les despeses del cap de Govern, d’on penja la partida. El gruix de transferències a la cartera de Raül Ferré, anomenat “totxos i ciment” per Lladós, és dels més diversos i compta amb un gran pes per a les dues desviacions de la xarxa viària. Així doncs, la desviació de la Massana rep set milions d’euros i la de Sant Julià, 4,1. No obstant això, la major despesa es desvia a les millores per obres i pavimentació de les carreteres, tant generals com secundàries, que ascendeixen fins a més de dotze milions d’euros.

La tríada entre les transferències comunals, educació i salut són el plat fort de les transferències. Les corporacions comunals rebran 73 milions d’euros, mentre que als pilars de l’educació i la salut se’ls transferirà 87 i 88 milions, respectivament –al ministeri de Mas es reparteixen 41,5 milions d’euros per al SAAS i 46,5 a la CASS–. Quant a infraestructures, s’apugen les transferències pels treballs d’ampliació de l’UdA i es destinen 6,5 milions d’euros per infraestructures del centre hospitalari, com l’adequació dels espais de les sales d’hemodinàmica i d’oncologia.

MÉS AJUTS SOCIALS

Afers Socials rebrà la quarta inversió ministerial més gran, darrere de Salut, Educació i Finances. “Gran part de la inversió va destinada als ajuts a la gent gran i als ajuts a compensar la pèrdua de poder adquisitiu”, va comentar el ministre de finances. De fet, el 60% de la despesa ministerial anirà destinada a aquesta funció –43 milions d’euros dels 71 totals; un increment del 24%, que són 8,3 milions d’euros als programes d’ajuts a la ciutadania–. Lladós defensa la mesura d’ajuts a la gent gran per l’accelerat procés d’envelliment que viu demogràficament el país i que, indubtablement, farà necessitar més assistència.

Pel que fa a la millora del poder adquisitiu, es destinaran 9,2 milions d’euros per tal de garantir el transport públic gratuït, un milió més que el pressupostat del 2024.