Pressupost disparat empès per uns ingressos rècord de 633,8 milions

El Govern ha aprovat i entrat a tràmit parlamentari un nou pressupost de rècord malgrat que el ministre de Finances insisteix que la filosofia és la del “realisme” i el “rigor”, mantenint a ratlla el deute i evitant hipoteques futures. Les despeses s’enfilen als 668,6 milions d’euros i els ingressos als 633,8 amb una pujada dels dos capítols similar respecte al que s’havia pressupostat per aquest 2024, de l’ordre del 8%. El càcul apunta a un dèficit de 34,8 milions malgrat que Ramon Lladós va recordar que pot acabar anant a la baixa; el darrer exemple és el d’aquest 2024 quan es va preveure un tancament negatiu de 32,6 milions i tot apunta que s’assolirà l’equilibri pressupostari. 

El comportament de la recaptació impositiva està al darrere del resultat de la balança. Novament les previsions dibuixades pel 2024 s’han quedat curtes per l’IRPF, l’impost de societats o l’IGI. Les magnituds previstes per al 2025 s’assimilen al que s’albira que s’acabarà liquidant enguany: 100,3 milions pel tribut sobre els beneficis de les empreses (98 aquest any) , 64,8 per la imposició sobre les rendes al treball (63 enguany) i 165,22 per l’IGI (quatre milions i escaig més que la previsió de liquidació d’aquest exercici). El màxim responsable de la cartera de Finances va tornar a destacar els resultats de la imposició directa com el fruit que les empreses creixen, els salaris també i hi ha l’aportació de nous residents que tributen pels seus negocis. En global, la partida d’impostos directes suma 188,75 milions; la d’indirectes, 359,5; es calculen 40,8 milions en taxes (en aquest cas sí que s’ha fet una previsió a la baixa marcat per la prudència d’un ingrés imprevisible com els comissos dineraris de la justícia); i els ingressos patrimonials s’enfilen als 44,6 milions. Les fonts d’aquests darrers són principalment tres: els beneficis d’Andorra Telecom i FEDA i el que s’obté de l’emssió de monedes d’euro, una activitat aquesta darrera de la qual el ministre va destacar que implica molt poc cost pels beneficis que reporta. El Govern torna a comptar amb els guanys de la companyia elèctrica superades les repercussions de la crisi energètica; seran uns 8 milions, aproximadament un terç de la liquidació en positiu prevista per a aquest 2024. Lladós va recordar que la companyia pública “està tornant a ampliar la seva caixa” però que per endavant té un paquet d’inversions per al qual necessita fons. L’aportació d’Andorra Telecom és de 29 milions perquè no té al davant un programa “tan intens” de projectes que requereixen finançament. 

“És un exercici de realisme i de rigor. La combinació ens dona el projecte de pressupost”
Ramon Lladós, Ministre de Finances

 

En el capítol de despeses, la inversió creix un 9%, tal com va avançar ahir el Diari. Són 120,5 milions repartits entre les impulsades directament per l’executiu (68,6 milions) i els injectats via transferències (51,9) a la Universitat o el SAAS per fer front a projectes com ara l’ampliació del centre d’ensenyament superior o les necessitats hospitalàries –l’ampliació, en aquest cas, només compta amb una petita partida per impulsar-ne el projecte–. La despesa corrent representa els 548 milions restants, 292,5 dels quals són les transferències a comuns i parapúbliques. Aquest capítol creix un 7%. La següent magnitud en ordre de quantitat és el capítol 1, el cost del personal. Frega els 165 milions d’euros, un 11% més del que s’havia pressupostat per aquest exercici. Compta la pujada salarial en funció de l’IPC –el pressupost s’ha fet partint d’una previsió d’inflació del 2,3%– però també un primer impacte de la revisió a l’alça de les graelles salarials dels cossos especials. Pendents els resultats de l’estudi que està analitzant aquest aspecte, el ministre va indicar que és “un petit inici d’ajustament d’aquestes graelles”. Els cossos especials es beneficien també de bona part de les noves places de funcionaris pressupostades. Són 67 i inclouen les 23 de reforç per a una eventual aplicació de l’acord d’associació. El consum de béns corrents i serveis suposa 73,39 milions d’euros i, les despeses financeres, 17,13 milions més, completant el capítol. 

Lladós va voler incidir en tres aspectes a l’hora de definir el pressupost: els “esforços” per combatre la problemàtica de l’habitatge i la pèrdua del poder adquisitiu; actuar a curt termini però pensant en l’Andorra de futur invertint en educació, salut o infraestructures, i assumir aquests esforços des del “rigor de les finances públiques no hipotecant el futur, els nostres fills”.

I és que el titular de Finances va treure pit de la bona salut de les finances amb un nivell de deute sobre el PIB que s’espera que sigui del 32,2% a final del 2025. El 2022, amb la sortida de la pandèmia, estava al 37,3%. Lladós va indicar que no s’accelera perquè bona part del deute “està en emissions a llarg termini i com que paguem tan poc tampoc ens interessa liquidar-les”. En números absoluts, l’endeutament de l’Estat se situa sobre els 1.210 milions d’euros, 1.175 dels quals estan col·locats en emissions a cinc, deu i quinze anys. Lladós va posar en valor les finances públiques andorranes comparant-les amb les economies veïnes amb nivells de deute que tripliquen el del país i va insistir que es compleixen les dues grans regles principals de la sostenibilitat financera: el deute no supera el topall del 40% del PIB i el dèficit està un 1% per sota de la magnitud.

Lladós va apuntar que s’han basat en el marc que dibuixa que l’economia segueix creixent malgrat a un ritme més pausat que el postpandèmic. “Ara tenim uns creixements al tomb del 2%” per sota d’Espanya però per sobre de França o el conjunt de la Unió Europea. El titular de Finances va remarcar que segueixen creixent els indicadors de creació de negocis, assalariats o permissos de residència, els de visitants o els ingressos de duana fruit de les importacions i va destacar també l’augment del salari medià del 5% arribant als 2.054 euros a l’agost i “lleugerament per sobre de l’IPC de l’any passat”. “Una economia que creix, preus moderant-se i indicadors econòmics en positiu és la foto sobre la que hem fet un pressupost realista”, va reblar el responsable de la cartera de Finances.