TRIBUNAL DE CORTS
El judici del CBD desborda l’acusat i salta a la política
La fiscal acaba l’informe amb dures crítiques contra el raonador i els partits que s’han referit al cas per immiscir-s’hi
Clavera accedint a la sala el primer dia del judici.
El judici contra el jove resident espanyol que el 30 de setembre de l’any passat va ser interceptat a la duana amb mig quilo de cànnabis terapèutic, de CBD, va quedar ahir al matí vist per a sentència. I el ressò que ha provocat el cas s’amplia després d’un dur al·legat de la fiscal adjunta Patrícia Silvestre contra les repercussions que ha tingut fora de la seu judicial. Perquè si dimecres, a la primera sessió de la vista oral, ja va quedar clar que a la Fiscalia no li ha agradat gens la intervenció del raonador del ciutadà, a la segona i darrera jornada del judici la representant del ministeri públic va afegir dures crítiques contra els partits polítics que d’una o altra manera s’hi han pronunciat. Però va ser especialment incisiva contra Andorra Endavant –sense referir-s’hi explícitament– per la proposició de llei que va presentar –posteriorment retirada– per regular aquesta substància. “No és necessari que digui que la base de l’estat de dret és la separació de poders, i que partits polítics opinin i fins i tot facin còpies barates del francès al català per fer un projecte de llei és immiscir-se i això a parer nostre no s’ha de permetre”, va reblar. Va lamentar, a més, que s’hagi opinat sobre la presó provisional de l’acusat –que ja frega els 13 mesos– “malgrat que és una mesura que ha avalat el Tribunal Constitucional”. I no va estalviar duresa contra el raonador en insistir que, a parer seu, Xavier Cañada s’ha excedit de les funcions que li atorga la llei acusant-lo d’emetre un informe dirigit al Consell General després de fer “recerques a Google” i “en el qual se suggeria la necessitat d’aclarir la regulació. L’únic que ha de fer una valoració legal és el tribunal i no el raonador”.
“Que partits opinin i facin còpies barates per fer un projecte de llei és immiscir-s’hi”
Contra les apreciacions de Silvestre es va rebel·lar el lletrat de la defensa, Alfons Clavera, que a més de defensar la tasca del raonador va acusar la fiscal de “fer política”. “El Ministeri Fiscal no es pot permetre immiscir-se en qüestions polítiques, representa l’interès general, i ha fet política des del moment que ha criticat un partit polític dient que ha fet una còpia barata.” Clavera va advertir que es reservava el dret d’informar el Consell Superior de la Justícia “per si vol obrir un procediment al respecte”. Poc després, en assabentar-se del que havia succeït en seu judicial, qui reaccionava era la líder i presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner. “Redactarem una carta que entrarem al Consell Superior de la Justícia per demanar un expedient sancionador a la fiscal per traspassar les seves funcions”, va informar.
“El Ministeri Fiscal no es pot permetre immiscir-se en qüestions polítiques”
“Demanarem al CSJ un expedient sancionador a la fiscal per traspassar les seves funcions”
LES CONCLUSIONS
La Fiscalia no es va moure ni un mil·límetre de la qualificació dels fets i de la petició de pena que recollia el seu escrit de qualificació provisional. Considera que l’acusat és responsable del delicte major de tràfic de cànnabis en gran quantitat i que ha de ser condemnat a quatre anys de presó, dels quals dos de ferms, a l’expulsió del país 10 anys i a abonar una multa de 3.000 euros. Sobre el debat si allò comissat és o no estupefaent, va esgrimir que “no estem ni a Espanya, ni a França, ni a la Xina, i la legislació és la que és”. Una legislació basada en la Convenció única del 1961 segons la qual la flor de cànnabis és producte estupefaent. “Una altra cosa són productes processats com olis o cremes, però [l’acusat] no portava una crema per a la cara, eren cabdells de marihuana, la flor”, i “independentment del THC [la substància amb propietats narcòtiques] que contingui”, va insistir. I tampoc hi ha dubte per a la representant de l’acusació que l’objectiu era traficar amb la substància perquè la duia amagada al maleter del cotxe i perquè no va cooperar ni amb la policia ni amb la justícia. “Si no tenia res a amagar com és que no va autoritzar l’escorcoll o el registre del telèfon?”, es va demanar. A més, va fer èmfasi que el producte s’enviava a la Seu i no a Andorra perquè el venedor sabia que al Principat estava prohibit. “Sabia que era un producte il·legal i no es podia consumir”, va dir amb referència al processat.
La línia de defensa subsidiària és precisament que s’ha d’aplicar l’article 15 del Codi Penal i aplicar l’error invencible de prohibició que eximeix de la responsabilitat penal si no s’és conscient de la il·lícitud dels fets. Clavera va defensar que no n’era conscient perquè el producte es venia en establiments del país; un fet que va puntualitzar que ha corroborat la mateixa investigació de la Fiscalia a tres comerços per presumptament comercialitzar productes fora de la llei, però també la circular que va emetre el ministeri de Salut arran del cas advertint què es podia vendre i què no. Però, en primer terme, el lletrat va insistir que allò comissat no és estupefaent i que l’acusat ho feia servir per a l’epilèpsia. “Al ministeri públic li interessa parlar d’un conveni internacional genèric, no del producte en concret”, va lamentar la defensa, que va apuntar que el CBD està, per exemple, exempt de ser considerat una substància dopant. “No es pot considerar droga tòxica, aquest producte [el comissat] no alterava la consciència”, va etzibar Clavera, que va reclamar l’absolució del processat.