L’ingrés per l’impost a la inversió forana creix a 9,4 milions el 2025

En el projecte de llei de pressupostos per al 2025 que es va presentar dimarts, el ministre de Finances, Ramon Lladós, va mostrar les línies mestres de la conjuntura financera que l’administració preveu per a l’any vinent, sobretot en comparació amb les xifres estimades de l’exercici actual. Un dels “impactes significatius” en les previsions del ministeri, tal com ho va apuntar Lladós, és l’augment del 21% en la recaptació dels impostos directes, però també mereixen especial atenció els indirectes, que també creixen, aquests amb un 10%. I el seu granet de sorra aporta els tributs provinents de la inversió estrangera, que gairebé doblen els previstos en el present exercici.

Els comptes del titular de la cartera exposen que en el pressupost del 2024 l’administració tenia calculat cobrar cinc milions d’euros de la inversió estrangera, i s’espera per al curs vinent una recaptació superior que gira al voltant dels 9,4 milions d’euros, 4,4 milions més respecte a les previsions fetes de cara als comptes anteriors. En termes absoluts, és un creixement del 87%. Un dels arguments que conviden a aquest augment és el mateix increment real de la taxa, ja que en els primers sis mesos de vigència (s’aplica des del primer trimestre de l’any) s’han liquidat un total de 6.536.282 euros, que superen amb escreix la previsió inicial fixada en cinc milions. Una xifra que posa de manifest que, lluny de reduir-se, la inversió estrangera immobiliària ha mantingut un ritme elevat, fins i tot més intens del que s’havia previst. De fet, en els mateixos pressupostos acusen aquest fet i indiquen que “s’ha revisat a l’alça l’estimació”.

PES RELATIU SOBRE EL TOTAL

Els pilars principals dels impostos indirectes són l’IGI i la taxa al consum, i entre els dos es preveu una aportació de més de tres quartes parts dels ingressos de la partida –281,5 milions d’euros dels 359 totals–. El primer és “més consistent” per a Lladós amb un 6% més que aquest any, i la segona té un creixement menys exponencial i torna “al camí habitual” amb una previsió de 114 milions, un 14% per sobre del pressupostat en l’exercici del 2024.

LA PLUSVÀLUA IMMOBILIÀRIA

Malgrat beure de la mateixa font, un apartat diferent es trasllada per a l’impost de les plusvàlues immobiliàries, que grava els guanys obtinguts en les transaccions. En aquest sentit, també es preveu un sonat creixement als beneficis de les compravendes en l’habitatge al voltant dels 4,5 milions d’euros. D’aquesta manera, en l’exercici del 2024 es va estimar un total de 8,9 milions d’euros provinents d’aquest gravamen, i per al 2025 la xifra ascendeix fins als 13,4 milions d’euros, un augment de just el 50%. Una de les novetats d’aquest pressupost és la inclusió d’una taxa destinada a la inversió estrangera, que a l’anterior no estava prevista. Amb aquesta, es contempla arribar a uns 480.000 euros, el 2,1% dels ingressos per taxes.

En la recaptació fiscal dels règims de la inversió estrangera i la plusvàlua immobiliària s’ha de tenir en compte l’eventual efecte de la futura entrada en vigor de la llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, altrament coneguda com a òmnibus. Una llei que molt previsiblement començarà a aplicar-se durant el primer trimestre de l’any vinent, donat que els grups parlamentaris estan gaudint d’una segona pròrroga per a la presentació d’esmenes al text, que acaba el 4 de novembre.

Un altre dels aspectes que inclou la llei òmnibus és la reflexió sobre la pujada de la taxa turística. El pressupost fa una previsió a la baixa amb 7,2 milions per l’impost a l’allotjament turístic, un 7% menys que el 2024.