El raonador va alertar dels riscos d’un marc legal del CBD confús

L’informe del raonador que ha enutjat la Fiscalia, que acusa el representant de la institució d’excedir-se en les funcions que li imposa la llei, es va enviar l’abril passat al Consell General dirigit a la comissió legislativa d’Interior. Després d’abordar qüestions relatives a la planta del cànnabis i els seus components per contextualitzar les característiques del cannabidiol (CBD), la substància que se li va requisar al jove que s’ha jutjat aquesta setmana al Tribunal de Corts, i l’evolució de la regulació i la jurisprudència als països de l’entorn i a Andorra, Xavier Cañada acabava recomanant “que es reguli de manera clara, en el sentit que aquest parlament decideixi, sobre la substància CBD”. En el preàmbul ja havia deixat clar que “aquesta institució no pretén obrir cap debat sobre si el CBD ha de ser legal o no, ni cap altra substància”, però que la recomanació es justificava perquè “la manca d’un marc normatiu clar i inequívoc sobre el CBD fa que els ciutadans no puguin saber a l’avançada les conductes il·lícites al Principat” i, en conseqüència, puguin exposar-se a la comissió d’un delicte.

La Fiscalia retreu al raonador ingerències en un afer judicialitzat. L’informe detallava l’escrit de queixa que havia entrat la mare de l’acusat a la institució i basat en el fet que el producte comissat era innocu i que havia comprovat que es podia adquirir en almenys dos establiments del Principat. Un escrit de queixa que no es va admetre a tràmit i que es va traslladar al Consell Superior de la Justícia en virtut del que marca la llei, que és que el raonador no pot intervenir en afers judicialitzats. Però Cañada sí que va activar un expedient d’ofici que va culminar amb la recomanació.

LES CONTRADICCIONS

Cañada exposava l’evolució de la consideració del cannabidiol d’ençà del conveni únic d’estupefaents de 1961 i que s’hagi estès un cultiu i una indústria supeditats al fet que la planta i el que se’n derivi tingui un baix contingut en THC, el component narcòtic, amb el llindar establert generalment en el 0,2% –a França s’eleva al 0,3%–. A partir d’aquí, detallava que tant la regulació a Andorra com la jurisprudència no tenen en compte el grau de puresa de l’estupefaent a l’efecte de la consideració del delicte i, “en conseqüència, si al producte es detecta el principi actiu del THC, independentment del percentatge, significa que s’està incorrent en el delicte”. Però, tot seguit, recordava l’evidència “de l’existència d’establiments oberts al públic en nombre cada vegada més creixent a Andorra que es dediquen a la venda de derivats del cànnabis i estan dins d’una legalitat internacional per no sobrepassar el 0,2% en THC i en uns presumptes llimbs legal al Principat”.

Seguia emfatitzant que en aplicació dels “principis generals del dret i constitucionals sobre seguretat jurídica, principi de legalitat, d’igualtat, prohibició expressa de l’analogia en matèria penal, etc. d’acord amb els quals els ciutadans han de conèixer la part objectiva del respectiu delicte tipus, endemés de la seva significació antijurídica per incórrer en responsabilitat penal”, es feia necessari que Andorra es doti “d’una norma prou clara perquè els ciutadans no incorrin en error o confusió en relació amb si els derivats del cànnabis que no sobrepassin el 0,2% en THC s’han de considerar droga tòxica a efectes penals, o no”. I apuntava dos escenaris: si es mantenia la prohibició, “l’elenc de comerços oberts haurien de tancar”; i si s’optava per la legalitat del derivat del cànnabis, “s’ha de donar seguretat jurídica als ciutadans i adaptar l’ordenament jurídic”. Una legislació que hauria de preveure exactament què es permetia. A tall d’exemple: un producte envasat o etiquetat, amb una concentració de THC inferior a 0,2%, etc. Cañada concloïa que “no és una qüestió fútil. La manca d’un marc normatiu clar i inequívoc sobre la matèria incideix de manera notable en els drets i llibertats fonamentals de les persones”.

L'INFORME

1. La queixa de la mare de l’acusat per tràfic

El raonador no va admetre a tràmit l’escrit de queixa per estar fora de les seves atribucions però va encetar un expedient sobre el marc legal del CBD.

2. La normativa andorrana i les botigues

S’exposava que al país el grau de puresa de l’estupefaent no afecta la consideració de delicte, però que proliferava el comerç de derivats del cànnabis.

3. Evitar la confusió i la desprotecció

Concloïa que cal una normativa clara per evitar la confusió respecte si els derivats del cànnabis amb menys del 0,2% de THC són droga a efectes penals.