Suport d’Andorra a una nova declaració contra la invasió russa

Andorra, en el marc de la reunió de tardor del comitè del Fons Monetari Internacional, ha signat una declaració, amb quinze països més, en què torna a criticar la invasió russa d’Ucraïna. En la declaració, que els Països Baixos fan en nom del Principat i de la resta d’estats que la signen, s’assenyala que “continuem al costat d’Ucraïna i el seu poble i recordem la ferma condemna de l’Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) a l’agressió de la Federació Russa contra Ucraïna”. S’afegeix que “la Federació Russa continua ignorant la demanda de l’AGNU que ha de cessar immediatament l’ús de la força contra Ucraïna”. Afirmen que “amb milers de vides perdudes, milions de refugiats i una gran part de l’economia del país destruïda, la guerra ha tingut un impacte humanitari, econòmic i financer enorme a Ucraïna, els seus països veïns i l’economia global”. Els signants “donem la benvinguda a l’assistència continuada de l’FMI a Ucraïna amb la màxima prioritat i agraïm els avenços fets per Ucraïna en virtut de l’acord EFF i el llançament d’un fons de desenvolupament de capacitat per a Ucraïna el febrer de 2024”. De manera paral·lela, expliquen, “continuarem treballant estretament amb socis internacionals, inclosa la UE, per donar suport a Ucraïna per cobrir les seves necessitats immediates de finançament extern i les importants necessitats de finançament per a la reconstrucció de la postguerra”.

La declaració també fa referència a l’Orient Mitjà quan els països signants indiquen que “el conflicte a l’Orient Mitjà que va provocar l’atac terrorista de Hamas contra Israel el 7 d’octubre de 2023 continua tenint un impacte terrible. Estem molt preocupats per la crisi humanitària prolongada a Gaza. Una nova escalada regional del conflicte pot tenir un impacte greu en l’economia mundial. L’alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges, l’accés a l’ajuda humanitària i la fi del patiment i la pèrdua de vides civils són una prioritat absoluta”, assenyala el text.

Els 17 països signants també es recorden d’altres conflictes internacionals quan es refereixen al fet que l’afluència massiva de més de 100.000 refugiats de l’Alt Karabakh continua posant una tensió important a l’economia d’Armènia.

A la declaració afegeixen que l’economia mundial ha continuat mostrant resiliència i un creixement econòmic modest després d’una sèrie de xocs de l’oferta. Els bancs centrals van actuar de manera decisiva per contrarestar l’augment de les pressions inflacionistes provocades per la pandèmia de la covid-19 i les conseqüències de la guerra de Rússia contra Ucraïna que van donar lloc a posicions de política monetària més restrictives. Els nivells de deute, noves tensions geopolítiques, la fragmentació geoeconòmica i les pressions inflacionistes persistents presenten riscos clau per a les perspectives. A més, les perspectives de creixement de l’economia global continuen endarrerides amb les taxes de creixement anteriors a la pandèmia, en part a causa del feble creixement de la productivitat, fet que posa de manifest la necessitat de reformes estructurals per millorar l’assignació de recursos i fomentar la innovació.