“Amb el ‘no’ a Europa hi ha el risc d’una dinàmica negativa”

Anna Lührmann (Alemanya, 1983) és científica i ministra per Europa i Clima de l’estat teutó, dues carteres en el punt de mira actual i futur a casa nostra. Parlem amb ella també de la Unió Europea i el gir restrictiu en la política migratòria, un dels pilars del model de país d’Andorra.

De quina manera es treballen les relacions diplomàtiques?

Tenim unes relacions molt estretes i de confiança. Compartim molts valors i objectius en l’escena internacional, com el suport a Ucraïna, un paquet de futur per donar un nou impuls a les Nacions Unides, la protecció del clima o la igualtat de gènere.

“El ‘no’ enviaria un senyal erroni a Brussel·les de les perspectives i idees d’andorra”

Com són les relacions comercials entre tots dos països?

També són excel·lents i, fins i tot, podrien millorar si tinguéssim l’acord d’associació. Com a part del mercat interior de la UE, és molt més fàcil i millor per a les empreses invertir aquí a Andorra i també per a Andorra participar en el mercat interior de la UE.

Vostè és ministra per Europa i Andorra està negociant l’acord d’associació amb la UE que s’ha de ratificar en referèndum. Què diria als contraris o als indecisos?

És un gran acord per tres raons: primer perquè ens acosta encara més com a amics, eleva la nostra amistat fins a un altre nivell. En segon lloc, ofereix noves oportunitats econòmiques amb el mercat interior, importants per a la diversificació. I, en tercer lloc, també ofereix oportunitats als ciutadans, perquè podran treballar i estudiar en tota la UE.

“Ha de baixar la xifra d’arribades d’immigrants irregulars cap a Europa”

Quins són els punts més crítics de l’acord?

Això ho has de preguntar als crítics. Jo soc ministra d’estat per a Europa i crec de veritat que tots ens beneficiem molt de treballar junts, a Europa.

Si surt el ‘no’ al referèndum, creu que Andorra podrà mantenir l’estatus actual o Brussel·les exigirà canvis?

Crec que existeix el risc que comenci una dinàmica negativa, sí. Actualment volem tenir una dinàmica en la qual ens acostem. Per exemple, ara també sabem que el Banc Europeu d’Inversions està invertint aquí a Andorra i crec que enviaria un senyal erroni a Brussel·les i a altres estats membres de la UE sobre les idees i perspectives d’aquest país.

Segons la seva experiència, creu que serà un acord mixt?

No soc advocada, no ho sé. Això és el que han de decidir els advocats de Brussel·les.

Quin paper poden exercir els estats petits a Europa?

Un d’important perquè poden trobar noves maneres innovadores d’abordar problemes comuns de tots. Per exemple, en la mobilitat. Com podem assegurar-nos que tots avancem ràpidament cap a l’ús de cotxes elèctrics?

Diversos informes indiquen que el 2050 les conseqüències climàtiques seran irreversibles. S’està a temps de frenar-ho?

Quan vaig començar a ser políticament activa fa uns 30 anys, formava part d’un grup de joves que lluitaven per la protecció del clima i demanàvem la prevenció del canvi climàtic. I ara estem enmig de la crisi climàtica. Així que sí, hem perdut molt temps, i ara ja està avançant, però realment cada centígrad compta. Per tant, hem de treballar per a reduir les emissions de manera que puguem, prevenir els pitjors efectes. I marca una gran diferència si vivim en un món 1,5 graus o 4 graus més càlid. Així que encara tenim l’oportunitat de protegir la nostra bella terra.

Andorra és un país depenent del clima. Pot diversificar la seva economia? El Govern treballa sobretot en el camp de la innovació.

Aquí realment teniu una natura molt bonica, la qual ja vaig visitar un cop quan vivia a Barcelona. En general, a Europa, crec que hem de ser més competitius respecte a l’economia verda. Crec que les dues àrees del futur són les energies renovables i la digitalització de l’economia. Per tant, hem de comptar també amb més serveis digitals que s’innovaran aquí a Europa.

Alemanya va establir controls fronterers al setembre. Com explica la mesura en el cor de l’espai Schengen?

Bé, el que està passant ara és que, temporalment i algunes de les fronteres alemanyes, hi ha controls. El nostre objectiu clar és que aquestes siguin realment només mesures temporals i que aconseguim controlar millor la migració a les fronteres exteriors de la UE.

La justícia italiana ha rebutjat recentment la deportació d’immigrants a Albània. És aquesta la direcció on es dirigeix la política migratòria de la UE?

És important que reconeguem que hem de trobar maneres de baixar el nombre d’arribades d’immigrants irregulars cap a Europa, però aquests han d’estar d’acord amb la legislació de la UE i, per descomptat, amb el dret internacional. La reforma del sistema de migració de la UE implica, per exemple, que registrem a les persones a la frontera exterior i comprovem fins a quin punt la seva sol·licitud d’asil està ben fonamentada. Hem de trobar altres maneres de regular la migració, i també hem de trobar maneres d’atreure treballadors experts perquè realment tenim la necessitat de millorar la mà d’obra. Per tant, a la llum del canvi demogràfic, hem d’assegurar-nos que atraiem a persones d’altres països per a ajudar-nos.

Coneix el model migratori d’Andorra? Seria útil a Europa?

La situació de cada país és específica i alguns dels països més petits d’Europa que no formen part de la UE tenen aquest sistema de quotes. Crec que a Alemanya i altres països grans és molt diferent, amb totes les diferents fronteres amb els veïns.