JUSTÍCIA
Vuit mesos d’espera per a una sentència
Es tracta d’una resolució de l’àmbit laboral que s’hauria de dictar, segons la llei, en 13 dies
La façana del British College.
Una extreballadora d’una escola privada d’Andorra la Vella ha perdut tota esperança. Va perdre el seu lloc de treball tot i que des del centre es reconeix la seva vàlua i professionalitat, però va optar per fer un acomiadament no causal bàsicament, segons al·lega el seu advocat, per una qüestió d’origen. Hi ha un altre factor que genera cert neguit, com és la dilació a dictar una sentència d’un judici que es va celebrar el febrer passat. La ciutadania està normalitzant aquest retard de la justícia, però per als afectats que esperen una resolució suposa un gran perjudici. En el seu cas va haver de marxar d’Andorra perquè no ha trobat una altra feina que li permeti continuar al país, i des de fa més d’un any ha fixat la seva residència a Madrid.
El més greu és que la llei és molt clara. L’article 290 del Codi de Procediment Civil dictamina que el tribunal dicta la sentència dins els tretze dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral o en què dicta l’aute on decideix que no se celebri el judici oral. En aquesta causa en particular el retard és de vuit mesos durant els quals una dona està pendent si el seu acomiadament va ser legal o no. L’advocat ho té clar i defensa que hi ha una clara discriminació que vulnera la Constitució perquè els motius que se li va donar en un primer moment va ser que el British College només contracta personal britànic. L’afectada, però, feia dos anys que exercia com a professora i la direcció era coneixedora de la seva nacionalitat espanyola quan la va fitxar. Ella va demanar pels motius que se la feia fora i la resposta per carta lloava la feina feta i la seva professionalitat, i apuntava al fet de no ser nativa.
L’advocat troba greu el retard en un procés laboral, on la part més dèbil és el treballador i el missatge que es transmet no és gaire positiu per a l’assalariat, que vol defensar-se a la Batllia. El Tribunal Constitucional ha emès diferents sentències condemnat l’Estat a pagar una indemnització pel retard a dictar la resolució.
L’acomiadament de la professora es va fer efectiu el juny del 2002. La Batllia va acollir el judici al febrer per un cessament que, segons la demandant, es va produir per raó de la seva nacionalitat, ja que el centre només volia professors nadius, però ella era espanyola.
La sospita va sorgir quan la professora va demanar una carta de recomanació al director. En aquesta, un dels paràgrafs del primer esborrany estipulava que es feia fora la treballadora perquè l’escola volia comptar amb treballadors nadius. Això vulneraria l’article 6 de la Constitució, que dicta que ningú no pot ser discriminat per raó de naixement, raça o origen.
El director de l’escola va assegurar en la seva declaració –feta en anglès i amb l’ajuda d’una traductora– que aquella part de l’escrit va ser fruit d’un “error” de redacció, i que a la versió final va eliminar el paràgraf perquè “s’havia expressat malament”. En canvi, l’argument que va passar a mantenir l’escola va ser que la demandant no tenia un domini de l’anglès suficient, però que a les seves files hi ha professors de diverses nacionalitats, no només britànics. L’advocat de la demandant, però, va precisar que tots els docents no nadius imparteixen assignatures que no requereixen l’anglès.
El propietari del centre va apuntar que durant el curs 2021-2022 van voler acomiadar la mestra arran de les queixes d’alguns pares relacionades amb el seu nivell d’anglès, però finalment li van donar una segona oportunitat que es va estendre fins al final del curs 2022-2023. Les queixes mai haurien estat formalitzades per escrit ni transmeses a la treballadora, sinó que s’haurien produït en reunions informals. A més, només s’hauria produït una queixa durant el curs 2021-2022, cap durant l’últim any de la docent.
El procés d’acomiadament tampoc se salva de polèmica. La part demandant va reclamar que no es va abonar el preavís i que tampoc se li va notificar l’acomiadament fins a l’últim dia. A més, tampoc se li haurien abonat els diners de les vacances, així com la indemnització que es deriva d’un acomiadament no causal.