GESTIÓ DEL TERRITORI
Guerra oberta entre comuns i arquitectes per la dificultat de contractar tècnics
Les corporacions tenen dificultats per contractar tècnics perquè algunes normes internes del Col·legi desincentiven la participació en projectes públics
Guerra oberta entre els comuns i el Col·legi d’Arquitectes. Els cònsols de Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, Cerni Cairat i Rosa Gili, van denunciar ahir en la roda de premsa posterior a la reunió de cònsols el “bloqueig” provocat per la dificultat de contractar tècnics per treballar en projectes “sensibles” com la revisió dels plans d’urbanisme. Les corporacions comunals lamenten que algunes de les clàusules dels estatuts i el codi deontològic del Col·legi desincentivin la participació dels arquitectes en els concursos públics. Concretament, assenyalen que la prohibició de treballar en projectes urbanístics en una parròquia si s’ha col·laborat en la revisió del POUP comporta que la majoria de convocatòries publicades al BOPA quedin desertes.
“La resposta [del Col·legi d’Arquitectes] no ha estat tan positiva com ens hauria agradat”
Els comuns han traslladat formalment al Col·legi el malestar provocat per aquesta situació. En els últims mesos les parts han intercanviat comunicacions, però ara com ara les cartes del Col·legi s’han limitat, segons Gili, a “posar en dubte” la feina dels comuns. “La resposta no ha estat tan positiva com ens hauria agradat”, va admetre Cairat. La mandatària escaldenca va titllar les manifestacions del Col·legi “d’excessives i fora de lloc” i va afirmar que no reflecteixen l’opinió de la majoria de col·legiats. El Diari va intentar posar-se en contacte amb el Col·legi per contrastar aquestes acusacions. No hi va haver resposta.
“Els comuns tenim iniciativa legislativa i veurem on ens porta tot plegat”
El cònsol lauredià va argumentar que el posicionament del Col·legi és ple de contradiccions. D’una banda, imposa clàusules que impdeixen la lliure concurrència, fet que sovint té com a conseqüència que els concursos convocats pels comuns hagin de declarar-se deserts. De l’altra, el Col·legi qüestiona els comuns quan, davant d’aquesta situació, recorren a la contractació de professionals estrangers perquè s’encarreguin de projectes urbanístics clau per al desenvolupament de la parròquia.
Els cònsols van afirmar que, si el bloqueig es manté, no descarten continuar buscant assessorament a l’estranger. “En cap cas els comuns alentiran el seu ritme de treball”, va remarcar Cairat. Per la seva part, la cònsol escaldenca va alertar: “Nosaltres demanaríem al Col·legi que canviï les formes. Els comuns tenim iniciativa legislativa i veurem on ens porta tot plegat”.
Les topades entre els comuns i el Col·legi d’Arquitectes no són noves. Al juny el Col·legi va presentar una queixa al Govern pel fet que els comuns d’Ordino i la Massana havien contractat professionals radicats a l’estranger en el procés de revisió del POUP. La cònsol major de la Massana, Eva Sansa, va alertar aleshores que les normes internes del Col·legi desincentiven la participació dels arquitectes.
D’altra banda, en la reunió de cònsols la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va exposar el conveni de cooperació transfronterera amb la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç va exposar el projecte de mediació empresarial.
ELS CÒNSOLS VOLEN PARTICIPAR EN LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DEL SÒL
Ara com ara les corporacions comunals encara no han acordat quin serà el posicionament que defensaran en la comissió. El que és clar és que “hi ha un sentiment generalitzat entre els cònsols dels set comuns que cal dotar aquesta llei de més eines perquè puguem fer més i millor urbanisme”, va assenyalar el cònsol major lauredià.
Convé recordar que les administracions encarregades d’aplicar la LGOTU són les administracions comunals, atès que l’urbanisme és una competència comunal. El debat sobre l’urbanisme és important, van recalcar Cairat i Gili, tant per raons econòmiques –el sector de la construcció genera un volum de negoci considerable– com per raons mediambientals i de gestió del paisatge.
El ministre portaveu, Guillem Casal, ha manifestat, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que li consta que aquesta modificació es treballa "des dels diferents grups parlamentaris" des de fa temps, però ha afegit que "la voluntat del Govern és treballar-la amb el màxim de suport possible".