Toc d’atenció del TC a la Batllia per no haver resolt un procés de divorci iniciat el 2015

El Tribunal Constitucional (TC) ha donat la raó a una dona que considerava vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable per un procés de divorci que es va iniciar l’any 2015 a la Batllia. En aquella data, concretament el 3 de juny del 2015, el cònjuge de la dona va presentar una demanda de separació. Pocs dies després, la recurrent va sol·licitar la separació, l’assignació del domicili conjugal, l’ús del vehicle, una pensió d’indemnització de 5.000 euros mensuals i una indemnització per treball de 446.561 euros, que s’especificaria un cop coneguts els beneficis de la societat del cònjuge pels exercicis 2014 i 2015. El 15 de juliol del 2015, les parts van presentar les seves respectives al·legacions, així com els seus mitjans de prova. Set anys després i sense cap novetat del cas, el 26 d’abril del 2022, la recurrent va demanar al batlle que eliminés els obstacles per tal que es finalitzés la pràctica de les proves el més aviat possible, es tanqués aquesta fase del procediment i s’emplacés les parts per tal que presentessin les seves conclusions. Atès que no va obtenir cap resposta, el 10 de maig del 2024, la recurrent va insistir per escrit al batlle que es podria vulnerar el dret a un judici de durada raonable. I en absència de resposta, el 7 de juny del 2024, la dona va interposar un recurs d’empara contra la inactivitat de la Secció Civil 3 de la Batllia.

El TC considera que s’ha vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable i declara que la recurrent té dret a ser indemnitzada en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient. A la sentència, el Constitucional assenyala que el procediment de separació matrimonial en qüestió no comporta cap complexitat particular, no hi ha cap element que posi en dubte l’actitud de les parts, i la durada del procediment que està pendent des de fa 9 anys sorgeix únicament de la manca d’acció i de reacció dels tribunals.

De la mateixa manera es va referir la Fiscalia assenyalant que ni la complexitat del cas ni l’actitud de les parts poden explicar la magnitud del retard. Així mateix, indica el ministeri fiscal que s’ha demostrat la inactivitat del poder judicial i la seva falta de resposta a les peticions de la recurrent, i, per tant, no s’oposa a la demanda d’empara.