“És el mínim que podem fer”

Els ciutadans que van visitar ahir els cementiris del Principat van fer-ho sota la consciència d’estar perpetuant un gest ancestral. La tradició perdura. Al cementiri vell d’Andorra la Vella, a l’avinguda de Santa Coloma, alguns visitants reconeixien que acostar-se al recinte era l’única manera de poder honrar els seus avantpassats de manera material, física, més enllà del record. “Hi vinc un cop a l’any, però hauria de venir-hi més sovint”, deia una veïna, que creia que, per organitzar millor la jornada de Tots Sants, cal passar pel cementiri “dos o tres dies abans” per arreglar la làpida; el dia de Tots Sants el dedica exclusivament a portar les flors fresques. Aquesta veïna sempre ha viscut el costum a casa; a mig matí, ella i el seu marit encara havien de visitar el cementiri nou de la capital i el de la Massana: “Si volguéssim, ens podríem passar tot el dia al cementiri, oferint flors i resant una oració. És el mínim que podem fer”.

“Fa molts anys que tinc els pares i els avis aquí. Abans venia amb la meva mare i ara vinc amb els meus fills”, apuntava una altra visitant, que manté l’hàbit ferm: “Mentre visqui, ho faré”. Un fill també acompanyava els seus pares i ell mateix no es planteja abandonar la tradició: “Tots Sants és el dia per recordar els difunts”. La gran majoria de ciutadans acudia amb rams comprats en floristeries. Les visites, ahir, es van poder fer relaxadament perquè el temps va ser suau. A l’exterior del cementiri vell, els agents de circulació controlaven el pas de vianants que volien accedir al recinte. Van habilitar un espai d’estacionament delimitat per cons. “Moltes persones ja van venir ahir [dijous] per fer una primera neteja”. A la floristeria Natturals del barri de Riberaygua, l’activitat era intensa al tomb del migdia. El ventall de preus de les ofrenes florals –comentaven– sempre és variat: des dels cinc euros fins als dos-cents. La flor més demanada és la rosa i la planta predominant és el crisantem. Els clients més recurrents són “gent gran sobretot”. Alguns compren “sobre la marxa” i altres fan un encàrrec previ.