SITUACIÓ MIGRATÒRIA
Els temporers comencen a arribar al Principat
Argentinos en Andorra preveu una entrada “massiva” de ciutadans del país sud-americà
Cua per tramitar permisos al departament d’Immigració.
Arribada “massiva” de temporers argentins al Principat. És la previsió –i la realitat– que traslladen des de l’associació Argentinos en Andorra. Calculaven una entrada de 1.500 argentins en aquest punt de l’any –el pas entre els mesos d’octubre i novembre– i ja informen de l’accés al país de més de 1.600 persones. “Ha arribat més gent de la que consideràvem”, va apuntar ahir Marcelo Ponce, president del col·lectiu. La situació, però, és “estable; controlada, de moment”. Són estimacions internes –“bastant exactes” – de l’associació, tot i que s’assumeix una certa “subjectivitat” perquè hi ha gent que no vol proporcionar informació, “i ho entenem”.
Ponce diferencia dues bosses de temporers: els que arriben amb una feina confirmada i aquells que venen sense una planificació clara, a la recerca de treball. Sobre el primer grup, Ponce va assegurar que es tracta de persones que ja tenen un allotjament garantit per a tota la temporada (només un 20% dels temporers amb contracte estan vivint en allotjaments provisionals; comencen a viure en un pis o una pensió al setembre, però cap al novembre ja miren de trobar un espai més econòmic, que els surti a compte). Ponce, de fet, va alertar que els temporers amb treball assegurat comencen a estudiar si fer temporada a Andorra és o no rendible (“en general, és millor fer-la aquí que en altres llocs, com ara l’Argentina, sense anar més lluny”). Els argentins recentment arribats estan a l’espera ara de fer les demandes de permisos i superar els tràmits a Immigració. S’espera que entre el 15 de novembre i el 15 de desembre es visqui el punt àlgid d’entrada de temporers: “Serà el moment en què tindrem el nombre més gran de casos particulars per resoldre”.
“Han disminuït els treballadors que surten a buscar-se la vida sense planificació”
“Els temporers diuen que gràcies a la visibilitat de les vacants poden muntar-se un pla B”
El segon grup és el conformat per aquells que arriben sense un treball confirmat. Aquí, la situació és inversa. La majoria no tenen un allotjament tancat per viure-hi tota la temporada. Només una minoria –entorn del 15%– tenen confirmat un habitatge per a tots els mesos; els falta, però, una feina. Aquells que arriben sense feina i tenen una situació residencial incerta són els que més preocupen a Argentinos en Andorra: “És el punt més delicat perquè es poden viure situacions complicades”. L’associació fa mesos que s’esforça a informar sobre la normativa migratòria andorrana. Així, Ponce va agrair el suport del ministeri d’Interior, del departament d’Afers Socials, del Consolat d’Argentina a Barcelona i de la Creu Roja perquè, plegats, han fet campanya per traslladar “informació precisa”. “Això ens beneficia a tots”. Per atendre episodis d’angoixa o desemparament, Argentinos en Andorra compta amb la col·laboració de la Creu Roja, que ofereix assistència psicològica o de qualsevol altra mena. En aquest sentit, Ponce va remarcar que “han disminuït els treballadors de temporada que surten a buscar-se la vida sense la mínima planificació”, la qual cosa “redueix el percentatge de situacions de vulnerabilitat”.
Un “gran pas” que va assenyalar el president de l’associació és el de la predisposició de les empreses a l’hora d’informar sobre les vacants disponibles. “Han actuat amb una gran consciència. Permanentment, informen de la disponibilitat dels llocs de treball. Això és vital i determinant per a un immigrant. Abans no passava”. Ponce va subratllar que aquest gest “no s’ha donat, i potser l’opinió pública no ho sap; s’ha avançat molt en aquesta línia”. Un gest que contribueix a rebaixar la desorientació: “La pitjor motxilla d’un immigrant és la incertesa. Un ‘no’ potser no agrada, però és important conèixer la disponibilitat dels llocs de treball o el panorama de l’habitatge. De fet, els treballadors ens han dit que gràcies a la visibilitat de les vacants es poden planificar un pla B. Es poden buscar la vida en altres països”. Altres destins habituals de la comunitat argentina per instal·lar-se a treballar són Croàcia, Itàlia, Malta, Xipre o Espanya. Finalment, Ponce va apuntar que a la bossa de temporers que venen a treballar durant l’hivern també hi ha representació, lògicament, d’altres nacionals de la comunitat llatinoamericana, com ara colombians, veneçolans o xilens (“molt preparats per a les pistes”).