El sistema sanitari pateix un dèficit crònic d’infermeres

Andorra pateix una problemàtica generalitzada, la falta de professionals d’infermeria. Fa uns dies, el Consell General d’Infermeria espanyol presentava un informe que xifrava en 123.000 les infermeres que mancaven al sistema de salut i la ràtio per cada 1.000 habitants en 6,3, lluny de la mitjana de 8,83 de la Unió Europea. Andorra s’assimila a les xifres de l’estat veí del sud i manté un dèficit que el Col·legi que agrupa els professionals emfatitza que incideix especialment en una de les potes essencials de l’atenció a la població, la primària i la prevenció i promoció de la salut que ha de liderar. La vicepresidenta de l’ens, Isabel Vallejo, apunta que segons els càlculs de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o del consell internacional de la infermeria, Andorra hauria de tenir per a la població actual de 85.000 persones al voltant de 760 sanitaris, i que el nombre de col·legiats actual –pot haver-hi una mínima variació, indica– són 515 entre els que treballen pel SAAS i els que ho fan en l’àmbit privat. “S’haurien de crear noves places i reforçar l’atenció primària”, comenta. Perquè si bé hi ha noves contractacions i s’amplien places, la població creix i les necessitats, també. I emfatitza el paper de l’atenció primària per apuntalar un viratge que cada cop opta més per reduir hospitalitzacions i promoure l’assistència ambulatòria, o instaurar els cribratges per prevenir patologies. Una nova manera d’entendre la pràctica sanitària que no es pot executar de manera adequada amb el nombre d’especialistes actual, replica. “No has de vigilar la malaltia, sinó fer prevenció i promoció, però necessites el personal per fer-ho”, argumenta. La capital inaugurava fa pocs mesos un nou CAP a Ciutat de Valls, però “és una infermera que dona resposta a un espai amb molta densitat de població i que assumeix el que pot assumir”. Més professionals també permetrien impulsar un sistema de salut escolar amb una infermera en cada centre que contribuiria a una atenció més propera i eficaç a la salut mental, la problemàtica de les addiccions o els trastorns alimentaris, i la salut sexual, sosté. Vallejo constata que els estudis evidencien que “com més professionals de la infermeria hi ha, més sana està la població”.

La formació universitària a la Universitat d’Andorra garanteix un flux anual de nous titulats, malgrat que no és evident que s’incorporin de manera immediata o que ho acabin fent a Andorra. “Molts continuen estudiant, marxen a fer màsters a Espanya o França i altres se’n van a d’altres països”, explica Vallejo. La competència és ferotge i ho exemplifica en un congrés internacional en el qual va participar fa un parell d’anys, on “els canadencs reclutaven allà mateix professionals”. Per això també es refereix a les actuacions per potenciar l’atractiu de la professió: d’una banda, des de les competències i de l’altra, des de l’aspecte social. “La carestia de la vida o el lloguer dels pisos són un hàndicap”, indica la vicepresidenta del Col·legi. Però també els horaris laborals o la manca d’avantatges que sí que tenen altres professions com la prejubilació als 60 anys amb prestació de la CASS, malgrat que “la càrrega professional és molt intensa”.

Quant a l’aspecte competencial, apunta que encara no se’ls reconeix cap especialitat, cap titulació extra que no sigui la de llevadora. Tampoc la prescripció, pendent de la regulació que penja de la Llei de professions titulades de la salut. Una qüestió que sí que tenen resolta els països veïns i, per tant, que els pot afavorir en la captació. El Col·legi hi està treballant i demanarà una reunió amb el ministeri de Salut per tornar-ho a impulsar. La Llei els dona la facultat per “indicar, utilitzar i receptar l’administració dels medicaments o productes sanitaris que no estiguin subjectes a prescripció mèdica”, però cal reglamentar-ho.