Educació retira els iPads de les escoles per evitar distraccions
L’Escola andorrana repensa la tecnologia a l’aula i substituirà la tauleta per portàtils Chromebook que comprarà i controlarà Educació
Alumnes amb les tauletes a classe.
El curs 2013-2014 l’Escola andorrana iniciava una petita revolució incorporant l’iPad al material escolar que necessitaven els alumnes de segona ensenyança. Onze anys després el ministeri d’Educació replanteja aquella aposta per la tecnologia i prescindirà de la tauleta d’Apple de manera progressiva: la mantindran tots aquells alumnes que ja estan cursant la secundària, però a partir del curs vinent les famílies dels alumnes de primer ja no hauran d’adquirir el dispositiu perquè els estudiants el deixaran d’usar a classe. El que tindran a l’aula cadascun dels escolars seran ordinadors portàtils Chromebook, amb sistema operatiu Google. Aparells adquirits pel ministeri i que es quedaran a l’escola, fet que permetrà apuntalar el control sobre els continguts que miren els escolars o l’ús que se’n fa. El ministeri ja ha licitat i té una partida de 100.000 euros per comprar els primers dispositius. El procés de transició culminarà en quatre anys, quan els alumnes que ara han començat primer finalitzin la segona ensenyança.
“El nou format tecnològic permet evitar distractors que poden afectar la comprensió lectora”
La substitució del dispositiu electrònic és una de les grans novetats del pla per al bon ús de la tecnologia als centres educatius que el ministre d’Educació, Ladislau Baró, va presentar ahir acompanyat del director d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació del ministeri, Xavier Campuzano. Baró va fer èmfasi que els objectius passen per enfortir el propòsit pedagògic de la tecnologia i exercir “un control més intens” sobre l’ús que se’n fa. Línies d’actuació que van admetre que són més dificultoses amb un dispositiu que és propietat dels alumnes, que es poden descarregar les aplicacions que volen i trobar la manera d’accedir-hi malgrat que estiguin a classe perquè tot i les barreres que s’imposen a la xarxa d’internet escolar tenen els seus propis telèfons mòbils que poden fer de punt de connexió i permetre’ls, per exemple, entrar a les xarxes socials. Campuzano va admetre que per tot plegat “res del que nosaltres fem que no sigui que el docent es passeja per l’aula i veu el que s’està fent a la pantalla no té cap efecte”. Aquest tipus de disfuncions se solucionaran amb uns dispositius que tindran una administració centralitzada i sobre els quals Educació, els centres, tindran poder de decisió respecte als aplicatius o les pàgines web on s’entra. De fet, els mateixos alumnes admeten la distracció que els suposa la tauleta. Malgrat que els resultats de l’enquesta que Andorra Recerca+Innovació ha fet entre alumnes i docents sobre l’ús de les pantalles es donaran a conèixer en una propera compareixença, el ministre d’Educació va avançar que “la majoria d’alumnes han percebut el paper de distracció de la tecnologia dins de l’aula”. Més concretament, el director d’Ensenyament Superior i Innovació va afegir que l’enquesta que s’ha distribuït entre alumnes i professors de tercer cicle de primera ensenyança i de segon i quart de segona ensenyança assenyala que els alumnes admeten que o hi ha una prohibició explícita o són incapaços de desconnectar del dispositiu, mentre que tot el col·lectiu admet que de vegades la tecnologia “s’usa per inèrcia” i sense un propòsit pedagògic clar.
“Res que no sigui que el docent es passeja i veu el que s’està fent a la pantalla no té cap efecte”
LES DOTZE ACCIONS
El pla neix d’una reflexió iniciada el curs passat i en la qual s’ha volgut fer una “anàlisi objectiva” de l’ús de les pantalles, defugint de tendències. I també en un marc en què els deficients resultats dels informes PISA han instat a implantar un pla de millora per enfortir la comprensió lectora o l’expressió escrita. “El nou format tecnològic permet evitar els distractors que poden afectar després la comprensió lectora”, va apuntar el ministre. Sense defugir una major presència del paper, Baró va afegir que des de la pantalla també es poden potenciar la lectura i l’escriptura. En aquest sentit, Campuzano va afegir que la reflexió està viva i que si es conclou que la pantalla aporta menys que el paper s’adoptaran els canvis que escaiguin.
El canvi de dispositiu i l’enquesta són un parell de les accions d’un pla que té una dotzena i que incorpora també la incorporació de les competències digitals al currículum, perquè “són nadius digitals i tenen poques dificultats amb la tecnologia, però no ho estem avaluant, no tenim dades de fins a quin punt la dominen”; analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial per tal de fer-ne un aprofitament a l’aula; renovar l’oferta formativa als docents adaptant-la a la nova realitat tecnològica; o fer un treball que culmini amb recomanacions d’ús responsable de les pantalles.
EL PLA
ENQUESTA
Els resultats constaten que els alumnes admeten que la pantalla els distreu i que la tecnologia s’usa de vegades sense un objectiu pedagògic clar.
COMPETÈNCIA DIGITAL
La tecnologia està molt present a l’aula però no s’ha avaluat mai el grau de domini dels alumnes. Per això la competència s’inclourà al currículum i s’examinarà.
IA
El ministeri vol convertir aquesta nova revolució tecnològica en una aliada i l’objectiu a treballar passa per potenciar un ús al servei del procés educatiu.