L'AR+I destaca l'augment de les necessitats psicosocials postpandèmia

L'AR+I proposa crear una borsa de persones cuidadores amb formació específica vinculada al Departament d’Ocupació i Treball, per cobrir baixes i vacants per jubilació. Aquesta és només una de les propostes més destacades que s'han extret en el marc de l'estudi 'La situació de la dependència a Andorra: aproximació a la realitat després de la pandèmia. Actualització ampliada de l’estudi La situació de la dependència a Andorra', que s'ha presentat aquest dijous al Centre Cultural La Llacuna. 

Un estudi elaborat per investigadors de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca Innovació ,com Joan Micó i Aura Trifu, que planteja una sèrie d'accions per transitar cap a una societat cuidadora. "Penso que és una proposta que podria actuar com a estructura de suport per ajudar els serveis públics i privats a cobrir places vacants de persones cuidadores i, alhora, podria oferir a les cuidadores una plataforma on registrar-se per facilitar la cerca de noves oportunitats laborals en finalitzar un contracte" ha comentat, Trifu, mentre afegia que "hi ha una gran varietat d’especialitzacions tècniques per atendre diferents tipus de malalties específiques. A més, són essencials les habilitats humanes, que faciliten la relació entre el professional, la persona cuidadora i la persona atesa".

Trifu, de fet, ha destacat que l'estudi ha posat de manifest que, en realitat, les necessitats no canvien. "El que observem ara, i que resulta molt interessant, és que aquestes es refinen, adquireixen més complexitat i pes en la consciència de les persones, especialment les necessitats psicosocials" ha assenyalat, Trifu. "Potser abans de la pandèmia no érem tan conscients d’aquesta dimensió emocional. Alhora, observem com les necessitats socioeconòmiques s’han agreujat, una situació que afecta també la població en general" ha afegit.

Altres propostes que assenyala l'estudi per millorar la situació de les persones dependents i els seus cuidadors o cuidadores, són, per exemple, la detecció precoç de malalties que poden derivar en una discapacitat -amb mecanismes per identificar malalties que poden afectar la capacitat d’autonomia d'infants, joves i persones adultes-, l'ampliació i diversificació de l'oferta d'habitatges amb serveis -per garantir més opcions de vida autònoma a les persones dependents-, ajustar la capacitat del servei públic d'atenció domiciliària a les necessitats reals de la població -un aspecte prioritari entre diferents sectors implicats en l'estudi-, o crear un registre públic d'empreses i entitats privades de cura a domicili -per millorar l'accés a serveis de qualitat-. "Avançar cap a una societat cuidadora requereix molts esforços, la col·laboració de molts agents, i depèn de la suma d’aquests esforços. L'objectiu és que els avenços actuals es consolidin, s'accelerin i que aquest canvi de model continuï progressant. Idealment, en pocs anys, hauríem de poder veure canvis significatius" ha destacat, Trifu.

Un altre aspecte en el qual aprofundeix l'estudi és el paper de la dona en l'actual model de cura. Amb relació a aquesta qüestió, el document subratlla que, tot i que la situació està canviant, el model tradicional de cura continua assignant a les dones la major part de la responsabilitat de les tasques de cura de familiars. Una distribució que es reflecteix tant en l'àmbit domèstic com en el sector de la cura professional i remunerada. De fet, l'informe assenyala que la pandèmia va agreujar aquesta situació, ja que va augmentar l'estrès i l'impacte emocional de les persones cuidadores, principalment, dones. "Fixeu-vos que sempre parlem dels professionals que cuiden, però una de les qüestions més interessants que ha sorgit en l'estudi és qui cuida aquests professionals: qui en té cura, com són atesos, com se'ls escolta quan tenen problemes de qualsevol mena. Cuidar té la seva complexitat, i ens preguntem qui els dona suport i com es reconeix la seva tasca" ha assenyalat, la doctora en Sociologia, Paquita Sanvicén. "Crec que posar en valor les persones que cuiden en aquests diferents nivells és, al meu parer, una de les aportacions més importants d'aquest informe" ha afegit, Sanvicén.

L'informe també destaca que la necessitat de millorar el model actual de cura és un repte compartit entre els països del sud d'Europa, entre ells, França i Espanya. A França, per exemple, el sector de les cures de llarga durada també es veu afectat per condicions laborals precàries i una manca de reconeixement per part de la societat. A més, l'informe també preveu un augment de la demanda de cures, ja que, segons les previsions de l'OCDE, la població envellirà i, al 2050, per cada dues persones d'entre 20 i 64 anys, hi haurà una persona de 65 anys o més. De fet, a França, un 15% de la població ja té més de 65 anys, i aquesta proporció s’espera que augmenti significativament en els pròxims anys.

Aquest estudi és el fruit d'un anàlisi que s'ha desenvolupat al llarg de dos anys, entre el 2022 i el 2024, i que s'ha estructural en quatre blocs. El primer bloc està dedicat a la metodologia i a l'anàlisi de l'estudi anterior, amb una valoració de les conclusions del treball realitzat entre el 2018 i el 2020. El segon bloc s’enfoca en el context actual de la dependència, i ofereix una descripció de la situació des de la perspectiva dels diversos agents implicats. El tercer bloc aborda les percepcions i les perspectives dels actors principals, i inclou reflexions de persones cuidadores i de serveis públics i privats. Finalment, el quart bloc presenta l’anàlisi comparativa i les conclusions, on s'inclou la comparativa amb altres països i s'aprofundeix en el paper de la dona.