Arriba el comboi d'ajuda a València

Nou hores. Aquest és el temps que va tardar el comboi de quatre furgonetes amb productes d’ajuda organitzat pel resident Ismael Guzman a arribar a Xiva. Després de superar tres controls policials i cues quilomètriques a l’AP-7, dimecres a les deu de la nit es van plantar a la localitat valenciana amb parades a Aldaia i Benetússer. A Xiva, l’Ismael es va poder reunir amb el seu millor amic, de qui una trucada va ser el detonant per muntar un punt de recollida de productes necessitat per fer-los arribar a les zones més afectades pel pas de la dana. Era de nit i hi havia poca llum, però alguns veïns del poble que van veure arribar el comboi s’hi van apropar. “En un principi ens deien que no volien ajuda, però els vam insistir que això era per ells”, comenta Guzman.

En veure la gran quantitat d’ajuda que havia rebut Xiva, i el bon estat del seu amic i la seva família, la caravana va decidir que al matí aniria a la zona zero de la dana, la localitat de Paiporta. La nit va ser curta: només van dormir tres hores en un habitatge sense aigua calenta ni potable, i tot i això es van organitzar per seguir repartint productes sense la llum diürna. No obstant això, a primera hora del matí van fer una parada obligatòria a la gossera de Xest –a sis quilòmetres de Xiva–, on van descarregar un palet sencer de pinso per a un recinte que acull gairebé tres vegades el màxim d’animals de la seva capacitat. El següent punt de la parada era Paiporta, però finalment van arribar al poble del costat, novament Benetússer. “És un caos, la gent encara treu fang dels baixos. De sobte ve la policia i talla un carrer per deixar passar un tractor”, diu el voluntari, que afegeix que moltes vies “estan aturades perquè hi ha cotxes al mig”. El paisatge desolador se li va quedar gravat. “Hi ha pobles inundats i destrossats, cases que ja no existeixen”, manifesta.

El carregament del Principat portava productes de neteja com lleixiu, escombretes de bany, elements de neteja personal per a nadons, a més de menjar. El que la gent més demana, però, són botes de goma. “El problema és que nosaltres en teníem escasses”, comenta Guzman. Una de les escenes més colpidores va ser quan una voluntària es va apropar a una mare i la seva filla, que estaven traient fang de casa seva, amb una bossa. Dins de la bossa duia llaminadures, fet que va provocar un somriure i un aïllament momentani de la tragèdia de la petita i un plor d’emoció a la mare. Segurament els detalls petits com aquests fan l’existència més transitable als menuts i ajuden els progenitors a confiar en la humanitat.

Encara a Benetússer, al migdia s’apropa una dona al comboi. “Necessitem de tot”, els diu. A la cantonada, els veïns d’un edifici havien habilitat un local com a magatzem per tenir productes que els diferents habitants del poble puguin necessitar i els tinguin a l’abast. Apropen una furgoneta i de sobte baixen 25 veïns per ajudar. Com que la unió fa la força, munten una cadena humana per fer arribar els productes de manera més ràpida a dins el local. La descarreguen sencera i hi ha veïns que trenquen a plorar. “M’ha impactat molt, en marxar ens han aplaudit, ha sigut molt emocionant”, comenta Guzman, que apunta que un dels problemes és que la gent se sent abandonada. “Els afectats amb qui hem parlat es queixen que no tenen ajuda”, apunta el voluntari, que informa que durant la nit va veure molta policia per evitar possibles furts. Tanmateix, s’han creat grups de WhatsApp on es recull la direcció i els productes de necessitat per fer-los arribar personalment als necessitats. La llista és llarga.

A primera hora de la tarda d’ahir, tots els productes són entregats i les quatre furgonetes, buides. “Estic molt content, ha estat molt satisfactori i emocionant”, indica. Amb aquesta sensació retornen cap al Principat, on preveuen arribar pels volts de les deu de la nit. “Ens estem plantejant fer una segona recol·lecta, ha estat un èxit i la gent ho necessita”, manifesta el voluntari, que remarca les gràcies infinites al David, el Rubén, el Javi, el Marc i la Núria, per acompanyar-lo i tenir força i energia tot i no haver descansat gaire. “Molts treballen, però si no s’haurien quedat a ajudar”, conclou.