LLENGUA PRÒPIA
La inspecció de Comerç assumirà les denúncies pel català al gener
La Llei del català està en vigor des del maig, però el seu desplegament segueix fent passes. La darrera, el llançament de la campanya de difusió que arrenca avui. El nou procediment per les possibles sancions per incomplir la llei començarà al gener.
La Llei del català està en vigor des del maig, però el seu desplegament segueix fent passes. La darrera, el llançament de la campanya de difusió que arrenca avui i que es visualitzarà en opis i marquesines, en falques de ràdio o en anuncis al cinema, i l’activació d’una pàgina web per explicar-ne el contingut “de manera entenedora”. A www.lleidelcatala.ad es poden consultar els drets i obligacions derivats de la nova normativa i per blocs: com afecta i a partir de quan l’obligatorietat de conèixer de l’idioma per renovar els permisos de residència o el dret dels usuaris a ser atesos en la llengua oficial en centres sanitaris, comerços i restaurants o transport públic. Disposicions que empara un règim sancionador que ha tornat a ser motiu de controvèrsia per la decisió de donar uns mesos de marge per imposar eventuals multes. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, i el director de Política Lingüística, Joan Sans, van confirmar ahir que serà al gener quan es posi en marxa un nou procediment que trasllada al servei d’Inspecció de Turisme i Comerç tota la tramitació. Els inspectors es desplaçaran al negoci o establiment, comprovaran allò que es denuncia i obriran, si escau, l’expedient i el posterior tràmit d’al·legacions de l’afectat. Després serà Política Lingüística qui faci la resolució. Fins ara ha estat el departament que s’ha encarregat de gestionar les denúncies amb una voluntat d’aconseguir els canvis per la via de l’acord. Una manera de procedir polèmica perquè en més de dues dècades no s’ha imposat cap multa. Bonell va replicar que la nova normativa té una voluntat “d’eina integradora i em saben greu aquests discursos que és una eina per castigar”, però que “evidentment sí que hi haurà sancions”, especialment quan es tracti de conductes reincidents.
“Em saben greu aquests discursos que diuen que [la llei] és una eina per castigar”
En el sector públic, són les mateixes administracions les que s’han d’ocupar que en tots els àmbits que gestiona es respecti l’ús del català. La ministra va anunciar que el reglament que ha de desenvolupar aquesta matèria es voldria aprovar abans de final d’any, admetent que també l’administració és objecte de queixes, especialment per “clubs que reben subvencions públiques i imparteixen classes d’una llengua que no és l’oficial”.
“Les opcions per fer aquest recorregut [de coneixement de l’idioma] són grans i fàcils”
AUTORITZACIONS DE TREBALL
L’actual quota d’immigració ja recull el que possiblement és el canvi de més transcendència de la nova legislació: l’obligatorietat de tenir uns coneixements mínims de la llengua si es vol renovar el permís. La web detalla tot aquest circuit i com evolucionarà (inicialment el que es demana és haver superat 30 hores de formació per a la primera renovació) i a Immigració també s’està informant. Tant Bonell com Sans van assegurar que hi ha recursos suficients per garantir que els nous residents tenen accés al coneixement requerit. “Les possibilitats o opcions per fer aquest recorregut són grans i fàcils, disposem de recursos per poder respondre”, va indicar Sans. La previsió és que una majoria de persones usi l’autoaprenentatge dels centres de català per la llibertat d’horaris i el suport de professors que hi treballen.
UN DRET COM LA RESTA
Paral·lelament, s’activa la pàgina web perquè “és molt fàcil dir que vagin al BOPA” a consultar-la, però s’ha volgut apropar el contingut, incloent-hi els drets i deures que emana, però també resumint el perquè d’aquest nou marc legal per fer pedagogia. “La Llei de la llengua pròpia i oficial s’ha aprovat per garantir la vitalitat, l’accessibilitat i l’ús del català com a llengua d’Andorra”, es precisa a la pàgina inicial del web. Ara toca el repte d’apuntalar-ho.