FONS DE JUBILACIÓ
Toc d’alerta del fons de reserva sobre la situació de les pensions
La direcció de la guardiola crida novament el legislatiu a avançar cap a la sostenibilitat de les prestacions de vellesa abans no sigui massa tard
Dues jubilades rebent un tractament d’hidroteràpia.
“És cert que la manca de presa de decisions no és bona quan hi ha desequilibris i amb les pensions tenim constància que n’hi ha.” Amb aquestes paraules, la directora del fons de reserva de jubilació (FRJ), Eulàlia Orobitg, manifesta amb cert esgotament en una conversa amb el Diari que contraproduent és deixar de banda una reforma que incideix de manera directa sobre la població i que pot hipotecar el futur de les pensions de les futures generacions. “Totes les decisions que es prenguin en direcció cap a la sostenibilitat de les pensions seran bones, però si no se’n prenen el problema es perpetua en el temps”, va comentar Orobitg. Per tot això, apunta, com no podria ser diferent, als actors que tenen el poder i la responsabilitat de treballar pel canvi: els consellers generals.
“Ha d’haver-hi decisions cap a la sostenibilitat de les pensions; si no, el problema es perpetua”
En aquest sentit, la directora de la guardiola de les pensions es posa a la pell dels polítics en al·legar que “és difícil prendre decisions”, però que aquestes són “necessàries”. Amb un to constructiu, defensa la “importància” del paper de l’entitat que representa, per tal de “seguir informant el Consell General perquè prengui decisions que millorin la sostenibilitat del sistema”, va indicar la directora. Tanmateix, una de les novetats que ha avançat és que la CASS, l’arbre del qual penja la branca del fons de reserva, presentarà pròximament davant el legislatiu un nou estudi actuarial sobre les jubilacions. De fet, aquest estudi, encarregat a final de maig a la consultora Deloitte, ha d’estimar, a curt, mitjà i llarg termini, la projecció dels ingressos, despeses i reserves amb un horitzó temporal a futur de 30 anys. “És possible que a curt termini es posposi el problema, però la realitat de fons és que de moment no hi ha cap canvi en el sistema”, va expressar Orobitg, que “intueix” que el problema de fons “seguirà”. De la mateixa manera, la directora creu que poden aprendre molt del contacte amb fons d’altres estats.
PREMI AL FONS DE PENSIONS
El fons va ser nominat i premiat en un certamen internacional en què va presentar la candidatura en les categories d’inversions i disseny del fons de pensions. “És una excel·lent notícia per a tots plegats, ens esperona perquè és un missatge favorable que estem fent bé les coses”, comenta Orobitg. Tot i que el premi situa la gestió de la guardiola de les pensions en un context global, “no renunciem a millorar, és un exercici útil per seguir ambicionant més”, apunta.
LA CASS CALCULA UN 40% MENYS EL 2025 PER AL FONS
Els càlculs fets per la mateixa CASS a l’entitat que dirigeix Eulàlia Orobitg indiquen que els diners que li transferirà es quedaran en 17 milions, lluny dels 28,56 d’estimació que es rebran aquest exercici –els quals, a la vegada, són molt similars als pressupostats per al 2024, que eren de 17,8 milions. En un context de menors transferències de la parapública, els ingressos també pateixen un sotrac, situant-se prop dels 20 milions d’euros. És una xifra que està lluny respecte als ingressos estimats per a l’exercici d’aquest any (un 36% menys dels 32 milions d’euros), però similar a la pressupostada en el text del present any, prop dels 20,6 milions d’euros. La lectura que es pot fer és que els números estimats pel fons són conservadors i fets a la baixa, ja que entre el pressupostat i l’estimat del present exercici, la diferència és notòria i a l’alça. Tot i això, cal recordar que les transferències de la parapública són la principal font d’ingressos.
Dos elements que destaquen en aquesta caiguda dels ingressos provenen de les despeses de capital pel que fa als immobles propietat del fons, que són el cost de l’enderroc de l’antic centre hospitalari de Santa Coloma i les actuacions a Prada Casadet, i que fan augmentar un 54% la despesa, passant dels 2,2 milions d’euros als 3,4 milions.
El primer edifici és una pedra a la sabata que s’arrossega des de fa dècades. És l’edifici de l’antic centre hospitalari, el qual va ser adquirit per la CASS l’any 1974 i es troba en desús des de fa més de 25 anys (1995). El problema resideix, tal com recull el fons de jubilació, que el deteriorament progressiu de l’edifici, els actes vandàlics i la incursió a l’interior de l’immoble per part de persones de manera esporàdica “poden suposar un risc per a la seguretat pública i generen queixes per part dels veïns”. A més, per acabar-ho d’adobar, la demolició d’aquest edifici –prevista ja en pressupostos anteriors– està supeditada a la construcció prèvia d’unes proteccions contra la caiguda de blocs rocosos.
Pel que fa a l’altre element, s’han de dur a terme actuacions de caire estructural i “amb un cost elevat” a l’edifici de Prada Casadet. Cal recordar que els lloguers d’aquest edifici suposen uns beneficis d’1,74 milions d’euros per al fons.