Música del segle XVII al XX

François Espinasse va fer els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de la Regió de Tolosa. Va obtenir el primer premi d’orgue a la classe de Xavier Darasse. I posteriorment es va perfeccionar amb l’organista André Isoir. Va ser organista titular de l’església de Saint-Séverin a París, professor d’orgue al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de Lió, membre ponent de la Comissió Superior de Monuments Històrics (secció orgues i instruments de música) fins al 2022. El 2010 va ser nomenat organista titular de l’orgue de la Capella Reial del Palau de Versalles amb Michel Bouvard, Frédéric Desenclos i Jean-Baptiste Robin.

Va ser guardonat en diversos concursos internacionals (Tolosa i Musashino al Japó). La seva carrera internacional de concertista i de pedagog (masterclass, seminaris, etc.) l’ha portat a fer concerts en més d’una vintena de països. Apassionat per la creació contemporània, ha estrenat sobretot obres de Gilbert Amy, Betsy Jolas, Pierre Farago i Philippe Hurel, entre d’altres.

Va començar en el negoci de la música perquè la seva mare havia fet una mica de música durant la seva infantesa. Ella li va donar el gust. Quan era petit vivia a Albi, un poble del sudoest on hi ha un orgue magnífic. Es va enamorar d’aquest orgue. I hi porta tota la vida vinculat. “L’orgue no és més complicat que altres mons, s’ha de treballar molt i amb aquesta condició, si tens una mica de talent, pots fer-ho”, explica Espinasse. Considera que ha arribat on volia però tot i així, mai està del tot satisfet amb els resultats que busca, sempre s’ha de qüestionar. Però d’altra banda, professionalment, creu que té molta sort. És professor a Lió en un excel·lent conservatori amb alumnes d’alt nivell. “Quan era petit, vivia a Tolosa i amb els meus pares, anàvem als Pirineus i de vegades fèiem una petita excursió a Andorra. Estic content de tornar-hi com a concertista”, assegura. Durant el concert va tocar música francesa de tots els períodes del segle XVII al XX excepte Bach, però fins i tot aquesta peça de Bach va estar marcada per la música francesa. Troba bé que l’entrada fos gratuïta ja que és una bona cosa per al públic si es tenen els mitjans per fer-ho. Vol que la gent marxi amb la sensació que la música els ha tocat i que descobreixin noves obres per després potser documentar-se sobre els compositors que han escoltat. 

És convidat regularment com a membre del jurat de concursos d’orgue internacionals com Odense, Innsbruck, Chartres, Tolosa o Tòquio. És membre del comitè fundador de la revista francesa Orgues Nouvelles.