DEPENDÈNCIA

El SAD demana més personal per reforçar l’atenció a domicili

Un estudi de l’AR+I reflecteix que per millorar l’atenció a les persones necessitades caldria doblar el personal del servei d’atenció domiciliària

Una treballadora del SAD atenent una dona.

Una treballadora del SAD atenent una dona.FERNANDO GALINDO

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Millorar l’atenció del servei públic d’atenció domiciliària a les necessitats reals de la població. Aquest és un dels objectius que es desprèn de l’estudi que va fer Andorra Recerca + Innovació (AR+I) titulat La situació de la dependència a Andorra: aproximació a la realitat després de la pandèmia. L’informe apunta que la pandèmia va evidenciar la importància de resoldre aquesta necessitat de caràcter sociosanitari, ja que fer-ho permetria reduir la demanda de serveis de 24 hores, incrementar la capacitat de donar servei de respir per a persones cuidadores de persones dependents en tots els grups d’edat i contribuiria a aconseguir un model d’atenció que respecti la voluntat de la persona de romandre a la llar tot el temps que la seva condició clínica li permeti.

Una de les investigadores de l’àrea de sociologia de l’AR+I, Aura Trifu, va explicar que la demanda és compartida per tots els participants de l’estudi, tant del sector públic com del privat, i que “és una necessitat actual agreujada per la pandèmia, l’estrès i la sobrecàrrega”. La tendència de l’envelliment poblacional, que va en línia amb l’envelliment del personal encarregat de les cures, “ha creat la necessitat de reconfigurar l’equip i tenir suficients persones cuidadores per donar resposta a la demanda de la població i les diferents franges d’edat”, explica Trifu.

Per fer realitat el canvi de model i tal com ha quedat plasmat amb el consens sobre la necessitat d’ajustar el recurs d’atenció domiciliària a la realitat del país, és prioritari resoldre les necessitats del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Una de les accions que es van fer en el marc del Pla nacional sociosanitari per a la gent gran ha estat demanar a les persones que van a llars de jubilats on volen estar ateses. La resposta és clara, “a casa”. Per tant, l’escenari, l’ideal, és tenir un bon servei d’atenció domiciliària i retardar al màxim la institucionalització de la persona, segons remarca la investigació.

A curt termini, això significaria poder atendre 700 persones, que a la vegada implicaria duplicar la capacitat de recursos humans anterior a la pandèmia, segons reflecteix l’estudi. Des del SAD ja s’està contribuint a aquest canvi amb formacions específiques dirigides tant a generacions futures de professionals d’atenció a domicili com al mateix col·lectiu de persones grans. Una de les persones entrevistades per l’estudi explica com s’han impartit formacions a “estudiants de formació professional, als quals se’ls ha explicat una mica què fem”, també s’ha treballat amb el cos de bombers per fer formacions de riscos a la llar a gent que ho pugui necessitar. A més a més, s’ha acordat amb el Departament d’Ocupació i Treball impartir una formació específica de 50 hores per a les persones inscrites en recerca de feina. Encara que aquesta formació no dona compliment als requisits per a la contractació pública al SAD, el text apunta que podrà servir per millorar la inserció laboral i la qualitat del servei al sector privat de les cures. Aquesta formació complementarà també el recorregut formatiu de les persones voluntàries que estan actualment en la borsa d’Afers Socials.

MANCANÇA D'ACTIVITATS EXTRAESCOLARS PER A PERSONES DEPENDENTS

Des de diverses entitats socials que l’estudi consulta han detectat una mancança de cobertura de l’espai extraescolar.

Un dels entrevistats lamenta que “hi ha usuaris que durant tot el dia estan a residències o a les escoles, llavors el que queda més buit potser són les estones fora, de quan surten de l’escola, i les vacances i caps de setmana”. En aquest sentit, destaquen que “potser és el moment en què hi ha més problemàtica”, amb la falta d’oferta, sobretot amb persones amb una dependència elevada, ja que l’estudi recull que no totes les necessitats són iguals i “hi ha persones que és molt més fàcil ficar-les a alguna activitat.

La Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell assenyala la necessitat de crear programes públics per tal de complementar els serveis que ofereix l’entitat i donar resposta a la necessitat d’oci de les persones amb discapacitat i a la necessitat de les famílies, ja que el ventall actual és “acotat”, tal com descriu un dels entrevistats a l’estudi, que demana “donar continuïtat a tots aquells serveis que puguin anar més enllà de les 5 o de les 6 de la tarda”.
tracking