REPORTATGE
La realitat dels temporers
L'hivern s'acosta i l’oficina d’immigració es va omplint. Enguany l’executiu ha aprovat 4.995 permisos per a treballadors temporers i l’habitatge torna a ser un gran maldecap.
Tots els empleats que vindran necessitaran un lloc on pernoctar, però l’habitatge és un autèntic problema d’abast nacional. Això també acaba afectant els temporers cada any, ja que comproven la dificultat que suposa trobar pis i els alts preus a pagar. Una situació que, de retruc, els acaba repercutint econòmicament. “El lloguer és tan car que se te’n va la major part del sou”, afirma Carolina Hildeblandt, una noia que va venir com a temporera fa uns anys, però que actualment ja té permís anual. Explica que durant l’estada ha hagut de fer diverses mudances i que pel que fa a l’habitatge, a part de ser “molt car”, hi ha “una mica d’hostilitat amb la gent que lloga, sublloga o comparteix”. Sobre les condicions econòmiques, Hildeblandt comenta que “es pot estalviar una mica”, tot i que “no pots sortir amb un gran coixí d’estalvis si fas temporada”, detalla.
“Aconseguir un pis és complicat quan veus les sumes que et demanen i els requisits”
En Bryan Vega aquesta temporada d’hivern farà tres anys que ve a treballar al país. Enguany ho farà en un hotel com a recepcionista. Les dues darreres temporades el seu cap li va poder oferir un pis, però aquesta vegada n’ha hagut de buscar pel seu compte. “La possibilitat d’aconseguir un pis es torna complicat quan veus les sumes que et demanen i els requisits”, relata Vega. “Hi ha moltes possibilitats, sigui amb immobiliàries o perquè la gent els lloga, però els preus fan que no tinguis accessibilitat per agafar-los”, afegeix Vega sobre l’habitatge. Pel que fa a les seves condicions, esmenta que “està bé el sou, però no et permet gran cosa” perquè “la inversió pel lloguer és complicada perquè repercuteix en bona part del salari i el que et queda per estalviar és mínim, llavors has de pensar en què pots invertir i en què no, els gustos que et pots permetre”.
“No té coherència el que les immobiliàries demanen amb el sou mínim que hi ha aquí”
En Gabriel García és el segon any que treballarà al país com a temporer. Enguany ha trobat una feina en el sector de l’hostaleria i explica que ha tornat a Andorra per les oportunitats, ja que “l’Amèrica llatina no està bé en aspectes econòmics, culturals i socials”. García també ha experimentat en primera persona la problemàtica de l’habitatge. “No té coherència el que les immobiliàries demanen amb el sou mínim que hi ha aquí”, manifesta. També explica que no va tenir una bona experiència laboral la primera vegada, per això comenta que algunes “empreses no donen les prestacions correctes i s’aprofiten de la ignorància i del desconeixement de la llei” dels treballadors que provenen d’altres estats.
“Vaig aconseguir habitació compartida abans de venir, a final d’agost”, explica un argentí que no s’ha volgut identificar. “No vaig buscar gaire, la primera oportunitat que se’m va presentar la vaig acceptar perquè em va convèncer, no em va costar, però sí que conec gent a qui li està costant molt”, agrega l’anònim, que és la primera vegada que ve a treballar al Principat. Tot i que en el seu cas no ha tingut dificultats en aquest aspecte, sí que n’ha trobat en les condicions laborals que li ofereix un establiment del sector de la restauració on treballarà aquests mesos hivernals. “En el contracte figuren cinc dies i el sisè dia obliguen a treballar-lo, però no el paguen com correspon, el paguen com un dia més”, explica l’argentí, que agrega: “Conec gent que va fer temporada d’estiu en certs restaurants i no els pagaven les hores extres, els obligaven a fer hores extres amb l’excusa que mengen allà i han de continuar treballant igual encara que no els paguin les hores extres.”
També hi ha persones que han vingut sense tenir feina i que esperen trobar-ne aquests dies. “Tinc un cosí que va venir el 2022 i es va quedar aquí, vam estar parlant i m’interessava venir”, explica Facundo Belbey, argentí. Belbey explica que està buscant feina com a recepcionista en un hotel o en el sector de la restauració. Es mostra esperançat de trobar una ocupació, ja que de moment s’ha “comunicat amb molts hotels”. De totes maneres, també comenta que en alguns llocs posen certes “restriccions” perquè demanen tenir la targeta verda o haver estat temporer en altres ocasions.