Els socorristes reclamen regular la rotació dels horaris i el lloc de treball

Sous baixos i mal regulats, desplaçaments no pagats i exercici de funcions no conformes amb la categoria salarial. Són les principals queixes laborals dels socorristes aquàtics, que han iniciat el procés per constituir-se en una branca pròpia a l’USdA. La setmana vinent es reuniran per abordar les reivindicacions i posar en comú els problemes detectats a les diferents empreses que ofereixen aquest servei (Stage i NouFitness, principalment; però també els serveis privats dels centres esportius del Palau de Gel i AnyósPark o d’algun hotel, com ara l’Hermitage). Des de l’USdA es calcula que hi ha una seixantena de vigilants aquàtics al país.

Valeria Carta, socorrista, sosté que els salaris estan mal ajustats, ja que els nous treballadors contractats cobren més que els empleats amb antiguitat (als nous se’ls remunera segons “el que imposa ara el servei d’Immigració” i això causa un greuge comparatiu amb treballadors més antics, que poden cobrar “fins a dos-cents euros menys”). El sou raonable que suggereix Carta és de 1.700 euros i “renovar en funció de l’antiguitat”. Carta critica que la remuneració no reconegui l’experiència ni tampoc “la responsabilitat de la feina”. Les festivitats sí que són respectades: “Es paguen segons la llei [el doble o el triple].” Una problemàtica que apunta és la de no saber a quina categoria professional pertanyen: “No hi ha res clar. Ens paguen segons el que marca el rang de seguretat, però qui ens homologa el títol és Sanitat.”

“Ens paguen segons el rang de seguretat, però Sanitat homologa el títol”

“La rotació horària és constant. Costa combinar la vida laboral i la familiar”Valeria Carta, Socorrista

Els horaris són un altre focus de molèstia. “La rotació és constant. No hi ha permanència. Potser només estem un únic trimestre amb el mateix torn. A més, ens canvien l’horari amb molt poca antelació. Així no es pot combinar la vida laboral amb la familiar”, lamenta Carta. “Tampoc es respecten les dotze hores de descans; s’imposen horaris que no permeten aquest marge”, afegeix. Carta remarca, però, que treballen per assolir planificacions consensuades entre l’empresa i el treballador.

La millora en l’organització dels desplaçaments és l’altra gran demanda: alguns socorristes poden atendre torns en tres centres diferents en un sol dia. “Sovint són instal·lacions allunyades i no es paga el desplaçament.” També pateixen –assenyala Carta– un desajust entre les funcions exercides i la categoria salarial: “Som socorristes, però acabem assumint altres feines: monitor d’educació física, de crossfit...” Amb tot, el que reclamen és “una dignificació” de la professió: “Una piscina no obre si nosaltres no estem al nostre lloc de treball.”