DA vol apujar la deducció per primeres hipoteques

48. Aquesta és la xifra total d’esmenes que el grup parlamentari de DA ha presentat a la llei òmnibus. D’entre el bosc de precisions i puntualitzacions tècniques s’entreveuen alguns arbres amb consistència política. Una de les iniciatives que pot tenir un impacte més directe sobre la ciutadania és l’augment de la deducció anual en les hipoteques dels propietaris de pisos en modalitat de primera habitatge, que passaria dels 1.000 euros actuals als 5.000 euros.

“És una mesura per destensionar el mercat d’habitatge del lloguer”, va indicar la consellera general de DA, Meritxell López, en la roda de premsa de presentació de les esmenes. Els incentius fiscals també rebotaran sobre les empreses i els propietaris que posin pisos al mercat de lloguer sota dos preceptes: que el preu per metre quadrat de la vivenda sigui inferior als nou euros i que el cost total del lloguer sigui inferior als 1.250 euros. Així doncs, les societats es podran rebaixar un 5% de la seva base de tributació i els particulars es podran deduir un 5% més de les despeses immobiliàries. Aquesta és una mesura que també comparteix l’altre partit de la majoria, CC. De fet, tal com va dir el president parlamentari de DA, Jordi Jordana, els textos entre els dos partits són molt similars perquè “s’ha consensuat i parlat molt amb CC”. Una esmena particular del grup de Carles Naudi resideix en l’increment de 750 a 1.000 euros la deducció per IRPF en el cas de les persones que tenen fills o padrins a càrrec.

MÉS MARGE ALS PISOS BUITS

Un dels temes més controvertits és el dels pisos buits. La majoria perpetua la voluntat de Govern d’obtenir la seva cessió, però introdueix un temps de marge de sis mesos després de l’aprovació de la llei per donar “un temps d’adaptació als propietaris”, va dir Jordana. A més, volen que es comptabilitzi el consum zero dels pisos a partir dels divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor de la llei i no els dos anys.

Altres de les esmenes més transcendents a escala política són les relatives a la inversió estrangera, de la qual DA pretén mantenir la seva definició en les societats en el llindar actual, del 50% o superior. “Fa deu anys que està establerta així la participació i canviar-ho era un problema”, va apuntar Jordana, que reconeix que “hem descartat fer dues tipologies [25% per a les noves i 50% a les antigues] perquè els operadors ens ho han recomanat”. Un altre punt que recull, també només DA, és que els andorrans no residents no siguin considerats com a inversió estrangera. Amb el matís que no entronqui amb els convenis internacionals. Un matís que converteix en paper mullat aquest intent perquè, tal com va dir la ministra Marsol al Diari al març, els convenis per evitar la doble imposició (CDI) són de rang superior a la legislació interna i preval el criteri de residència i no el de nacionalitat.

APARTAMENTS TURÍSTICS

La voluntat del grup parlamentari també és que els habitatges d’ús turístic (HUT) que estiguin en edificis on aquests suposin menys del 30% no renovin la llicència. No obstant això, proposen que tinguin l’autorització fins a l’acabament de la temporada d’hivern del 2027-2028 i per als HUT de cinc estrelles que van presentar la sol·licitud de registre entre el setembre del 2022 i el desembre del 2023 exerceixin la seva activitat a cinc anys vista –dos més dels establerts en un principi. Un cop se’ls acabi la llicència, hauran de posar-los al mercat de lloguer, però des de DA recorden que els pisos que al cap de sis mesos no hagin estat llogats retornaran a l’ús anterior.