PRIMER ANIVERSARI
Crida a mobilitzar-se per l’habitatge davant el risc de sotrac el 2027
La Coordinadora adverteix de “l’efecte adormidor” de la congelació de lloguers fins al 2027 perquè la mesura és una “tireta”
Un rellotge de sorra. Així és com veu la Coordinadora per l’Habitatge l’escenari nacional de la vivenda, que té una data que pot suposar un abans i un després per al col·lectiu i certa part del país: el 2027. Amb l’inici d’aquell nou any, s’acaba el termini previst per a la congelació de tres anys dels lloguers, i la Coordinadora veu possible un retorn a una nova crisi dels preus de l’habitatge. Per això, demanen a la població que surti als carrers i que no esperi a topar-se amb el problema quan ja no hi hagi marge d’acció.
“La pròrroga als lloguers fins al 2027 és una tireta que pot provocar un efecte adormidor”
“La pròrroga dels lloguers fins al 2027 és una tireta que pot provocar un efecte adormidor, arribarà el 2027 i amb ell els problemes de la població”, va comentar el portaveu de la plataforma, Joan Ramon Crespo, que tem que les renovacions i les no renovacions dels contractes de després es facin segons el criteri que vulgui el propietari. Per això, fan aquesta tasca preventiva de mantenir l’alerta i que això no agafi per sorpresa alguns. “Estem treballant perquè el 2027 no sigui un any negre per a l’habitatge”, va manifestar la responsable d’organització de la Coordinadora, Rebeca Bonache.
“Estem treballant des de la Coordinadora perquè el 2027 no sigui un any negre per a l’habitatge”
Aquestes declaracions es van fer en l’acte d’aniversari del primer any de la Coordinadora, que va comptar amb una cinquantena d’assistents a la sala d’actes de La Llacuna i en què es van oferir un parell de xerrades sobre habitatge. La primera va ser encapçalada per Bonache, que va fer un resum cronològic del primer any de vida del col·lectiu i va recordar que “un 60% de la població d’Andorra viu de lloguer”, fet que obliga “a traçar un pla de lluita amb civisme i respecte per defensar el dret a l’habitatge”. A més, va mencionar que l’objectiu de la plataforma és “donar veu al poble” i va incidir en el fet que “aquest país sense la classe obrera no prospera”, la qual, “en gran part”, no té dret a vot. “Ha estat un any de lluita, tenim una situació insostenible com per no sortir als carrers”, va afegir.
Aquesta és la principal demanda que el col·lectiu fa a la població. “Si és necessari, tornarem als carrers i arribarà el moment en què ho serà”, va expressar Crespo, que condiciona les millores a les futures mobilitzacions. “Són l’única manera de pressionar el Govern perquè apliqui solucions reals, immediates i dràstiques”, va dir. Bonache, per la seva banda, opina que “les manifestacions depenen de la gent, han de ser ells qui demanin sortir al carrer”. Quant a la llei òmnibus, Crespo va dir que “no n’esperem res de bo”.
EL 6D, UNA INCÒGNITA
Els membres de la plataforma van exposar, en una altra xerrada, els motius que els van dur a unir-se a la plataforma Pirineu Viu, la qual pretén fer una gran manifestació que aglutini totes les regions pirenaiques a la Seu d’Urgell el 6 de desembre per protestar contra l’augment dels preus del lloguer. És una incògnita com anirà la manifestació, ja que la més de trentena de plataformes que hi participaran estan treballant en el format.