PROJECTES SANITARIS
L’hospital proposa canvis legals per atreure metges
La direcció planteja una modificació que permeti aprofitar l’interès que genera treballar per compte propi garantint la cobertura de guàrdies
Vista del complex hospitalari.
Un dels problemes als quals s’enfronta el sistema públic de salut és la falta de metges. És una necessitat de present, però també d’un futur més o menys imminent, perquè una proporció de facultatius o s’aproximen a l’edat de jubilació o a la que els dona dret a deixar de cobrir guàrdies a l’hospital (els 50). El que ha comprovat la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària és que la figura del compte propi (la tradicionalment anomenada liberal) és una alternativa que interessa els professionals estrangers amb qui contacta. Però s’ha d’assegurar que aquests metges cobreixin també les necessitats hospitalàries i la rigidesa legislativa hi posa problemes. Per això es demanen canvis que ja s’han plantejat als grups parlamentaris de Demòcrates o Concòrdia.
La directora general del SAAS, Meritxell Cosan, exposa que el que han comprovat és que treballar per compte propi “és molt atractiu, però més que per la part econòmica, per la part d’autogestió”. I hi conflueixen dues qüestions: el marge per conciliar quan es té família, però també un canvi generacional, amb treballadors que valoren models de feina que els permeten administrar el seu temps. L’avantatge d’Andorra és que “ja la tenim, aquesta figura”. El desavantatge, que s’ha de salvar limitacions legislatives. “Una persona que arriba a Andorra i entra amb un permís de residència per compte propi no pot ser assalariat. Si vull potenciar això, el primer és que, almenys per als metges, això pugui canviar perquè, si no, no el puc assalariar per fer guàrdies. I on tenim una vacant important és per fer guàrdies”, explicita Cosan. Si es tracta d’un metge que entra com a assalariat per cobrir una plaça que el SAAS té pressupostada i després fa el salt i demana l’exercici per compte propi, aquest problema es resol. Però el que es voldria és un model estable. Perquè, afegeix Cosan, l’altra qüestió és que el SAAS està supeditat a tenir la plaça pressupostada per fer contractacions. “Que es permetés que un permís de residència que entra per compte propi pugui tenir una vinculació assalariada en un àmbit de guàrdies. No cal res més”, resumeix.
Un altre dels plantejaments és allargar l’actual permís de curta durada per a professionals liberals no residents de 30 dies a 90 per als facultatius. Seria per a especialitats considerades necessitats de país i prèviament acordades amb la CASS, el ministeri i el Col·legi de Metges. I l’objectiu que es buscaria seria “incentivar gent que potser no farien el salt de viure a Andorra, donant-los l’opció de visitar un o dos dies per setmana, convencionant-se amb la CASS, amb les mateixes normes de joc que els metges convencionats, i veure si a la llarga els interessa i estableixen la seva residència aquí”.
LES MANCANCES
Cosan apunta que el dèficit més gran és a “les especialitats quirúrgiques” i que en alguns casos s’està salvant perquè els professionals fan guàrdies malgrat haver superat el topall dels 50 anys. “A cirurgia general estan fent guàrdies perquè són conscients que hi ha aquesta necessitat, però tots tenen més de 50 anys i podrien haver deixat de fer-les. Urologia, també”, detalla. Elevar el topall no està en cap cas sobre la taula perquè es deixa de ser competitiu. “A Espanya, molts llocs ja estan entre els 45 i els 47 anys”, concreta.
El que sí que és una necessitat reconeguda per la direcció és regular el sistema de guàrdies perquè el buit legal ha acabat derivant en el fet que cada servei s’organitzi, amb la qual cosa es creen diferències entre equips. Cosan apunta que s’ha de regular aclarint conceptes com ara què és una guàrdia localitzada, quantes se’n poden fer (de localitzades i de presencials) i el descans que pertoca. I admet –i això ha de ser objecte de negociació en el conveni col·lectiu– que s’ha d’abordar la retribució i les diferències existents entre professionals en funció del seu règim (assalariat, compte propi o si ve puntualment de fora a cobrir la guàrdia), que donen peu a situacions injustes.
FIXATGE PER REALITZAR LA CIRURGIA DEL CÀNCER DE MAMA
Els tumors de mama, còlon i pròstata són els de més incidència. En el cas de còlon, ja hi ha professional que fa les intervencions. La mama fins ara no s’havia fet perquè era imprescindible disposar de medicina nuclear, i a Andorra no n’hi ha. Però “des de fa quatre anys han sortit uns nous marcadors, traçadors que poden substituir el traçador de medicina nuclear i garanteixen igual de bé la cirurgia”, precisa Cosan. Per tal de materialitzar-ho, s’incorpora un professional amb el domini d’aquesta pràctica i l’objectiu és que almenys “entre el 70 i el 80 per cent de cirurgies es poguessin fer aquí”. D’aquesta manera, s’oferiria el tractament quirúrgic de dos dels càncers preeminents. De cara al 2025, es vol recuperar la cirurgia prostàtica.
“Entre el 70 i el 80 per cent de les cirurgies es podrien fer aquí”