VISTA PRÈVIA

Encamp, contra la capital, la Massana i Escaldes pels límits

El comú reclama la titularitat del Pic de Padern i de l’Obac d’Anyós

El Pic de Padern, pretès pel comú d’Encamp.

El Pic de Padern, pretès pel comú d’Encamp.Infografia: Dda / Google

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Encamp es va enfrontar ahir als comuns de la Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per la propietat de l’Obac d’Anyós i el Pic de Padern. La Batllia va acollir l’audiència prèvia d’un procés que va començar el 2022, però que es remunta a segles endarrere. El que reclama l’administració encampadana és un terreny a l’Obac d’Anyós d’uns 540.000 metres quadrats que actualment pertany a la Massana i l’empriu de la zona (2.987.211 metres quadrats). També reclamen la propietat del Pic del Padern (50 hectàrees), que afectaria els comuns d’Escaldes, Andorra la Vella i la Massana.

Les bases sobre les quals es fonamenten els arguments d’Encamp es remunten a documents dels segles XV i XVII. El primer, de l’any 1476, marca la limitació de l’empriu, mentre que els segons, escriptures fetes el 1728 i el 1744, sustentarien els clams sobre les propietats, segons va apuntar el lletrat demandant (Encamp). Les altres parts no van anar tan enrere en el temps i van demanar que es mantinguin els límits que es van establir el 1974, que són els que regnen actualment.

El fons de la qüestió es basa en les creus que delimiten els espais entre parròquies i que, segons la documentació aportada, li donarien la raó a Encamp. El 1974, a la línia que es va traçar per separar la Massana i Encamp “no hi ha cap creu”, mentre que a la frontera amb la resta de parròquies sí que es poden trobar aquests elements, va explicar la part demandant. On sí que es troben aquestes marques és als límits del territori que demanen els encampadans. Les defenses, per la seva part, van acusar el seu rival de “tergiversar” les creus i donar significats que s’allunyen de la realitat per tal d’afavorir els seus reclams.

L’extensió de la zona d’empriu que demanava Encamp va augmentar durant la prèvia. Un informe que va presentar la Massana mencionava que hi havia evidències històriques que les fronteres dels terrenys d’empriu eren més extenses de les que havia recollit la demanda inicial. Per aquest motiu, la representació d’Encamp va demanar augmentar en 400.000 metres la zona d’empriu, passant de 2.600.000 metres quadrats a 3.

Els lletrats d’Escaldes, Andorra i la Massana van intentar acabar la vista abans de començar-la al·legant una excepció de prescripció, és a dir, que havia passat massa temps entre el moment en el qual es van fixar els territoris i la queixa del comú, ja que la frontera es va definir l’any 1974 i l’empriu és un sistema que ja no es fa servir, tal com va recordar la defensa de la Massana. Per aquest motiu, van explicar que no hi hauria base sobre la qual denunciar. La magistrada, però, va dir que aquesta és una qüestió de fons i que es pronunciarà al respecte quan dicti sentència.

Un altre punt que es va tractar és com afectaria els terrenys de la zona el fet de passar a formar part d’un empriu. En total, hi ha 16 propietaris privats i la presència de dos quarts -el Mitger i el d’Anyós- a la zona que Encamp pretén controlar i, tot i que una administració no pugui actuar sobre una propietat privada, el comú de la Massana va remarcar en diverses ocasions que per als privats no implica el mateix tindre els seus terrenys en una zona lliure que en una zona d’empriu. Per aquest motiu, la batlle va decidir que es notificaria als afectats per si algun volgués intervenir durant la vista oral tal com es va fer amb el comú d’Andorra la Vella el 2022.

CRIDA A UN ACORD

Abans de començar la vista la batlle va fer una crida a resoldre el procés mitjançant un acord extrajudicial entre les parts i va apuntar que “és una pena” que la disputa hagi arribat als tribunals. El representant de la Massana va estar d’acord en el fet que “és millor un mal acord que una bona sentència”, però va afegir que l’entesa depèn dels comuns, no dels lletrats, i que actualment no era possible perquè “hi ha un desacord massa gran” entre les parts.

CRONOLOGIA

1476

Any del document que marca els límits de les zones d’empriu del comú d’Encamp a la zona de l’Obac d’Anyòs.

1728 i 1744

Dates en les quals es van establir les propietats que reclama el comú d’Encamp.

1974

Els quarts d’Andorra i Escaldes acorden la delimitació dels límits territorials de les zones urbanes

1/06/2022

Entra Andorra com a part demandada en el procés judicial engegat per l’administració d’Encamp.

18/11/2024

Comença l’audiència prèvia per resoldre qui es quedarà amb la titularitat dels terrenys

tracking