INFORME DE LA INFÀNCIA
Alerta pels pensaments suïcides d’un 10% dels adolescents
El 56% de les famílies monoparentals no poden fer front a un imprevist
La salut mental entre els adolescents és un dels temes sobre els quals “no s’ha de perdre el focus”, segons la directora d’Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos. Un 10% dels joves té pensaments suïcides com a mínim la meitat dels dies de la setmana, segons les dades de l’informe de l’Observatori de la infància, elaborat per Unicef Andorra i Andorra Recerca + Innovació (AR+I), que s’han extret a partir d’una enquesta de convivència a les escoles. Unes xifres que han baixat lleugerament, però que “segueixen sent preocupants”, segons Castellanos.
L’informe recull que durant el 2023, segons les dades facilitades pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, hi va haver quatre intents de suïcidi entre els joves del Principat, tres noies i un noi, números més baixos si es comparen amb el 2022. No obstant això, des de l’Unicef recorden que “no podem abaixar el ritme en cap moment, no ens podem relaxar” respecte a la salut mental. Pel que fa a les hospitalitzacions, es van registrar 43 usuaris, dos menors de 12 anys i 39 adolescents d’entre 12 i 17 anys. Unes dades que, segons la directora de l’Unicef al Principat, permeten “ser conscients” de la situació, ja que “no és una malaltia tan evident”. Castellanos fa èmfasi en la necessitat d’involucrar-se “en totes les campanyes que tenen a veure amb la salut mental”.
Aprofundint en aquest aspecte, de l’estudi es desprèn que un 13% dels adolescents consideren regular el seu estat de salut, i un 2%, dolent. D’aquí s’extreu que el 16% dels joves tinguin símptomes compatibles amb una depressió moderadament greu o greu. Aquesta xifra està un punt per sota de l’any anterior, però continua sent “prou greu i cal estar atents, es deia que després de la pandèmia baixaria, però ha estat poc”, va dir el coordinador de sociologia d’AR+I, Joan Micó. En aquest aspecte, remarca que la principal hipòtesi d’aquest problema era que semblava agreujat per l’aïllament social de la covid, però “amb la situació més normalitzada hi continua havent problemes, és molt més complex”.
Un dels factors als quals s’atribueixen aquests problemes de salut mental és l’ús de les pantalles, “la gran addicció de tothom”, segons Micó, però no és l’únic. “L’addicció a les pantalles reforça coses que són negatives, perquè també propicia aquest aïllament social. Segurament hi ha altres coses que també afecten, és una situació de la qual cada cop tenim més consciència que és un problema, que abans ja hi era, però no n’érem conscients”, remarca Jordi Micó. En aquest sentit, l’aparició de la pandèmia “va disparar la necessitat de tenir dades i com que abans no en teníem no sabem ben bé què passava”.
De fet, el coordinador de sociologia d’AR+I avança que el ministeri de Salut està preparant un estudi entre els adolescents en què es preguntarà sobre “temes de salut mental, conductes addictives, estils de vida i salut en general”, que permetran “fer més interrelacions”. Micó recorda que les dades obtingudes a l’informe han estat extretes d’una enquesta de convivència escolar, els resultats de la qual es donaran “en uns mesos” i que, per tant, “permetran relacionar-los amb molta més informació, la qual cosa serà molt millor”.
LES DIFICULTATS ECONÒMIQUES IMPACTEN EN LA NATALITAT
El 56% de les famílies monoparentals, fent especial èmfasi en les femenines, no arriben a final de mes d’una manera “correcta” i no poden assumir una despesa imprevista de 1.050 euros, segons es pot veure a l’informe. “La capacitat per fer front a tenir fills és una de les coses que et planteges abans de tenir-ne, per poder donar-los tot el necessari per tenir una vida el més saludable possible”, exposa Dàmaris Castellanos.
La directora d’Unicef Andorra assegura que “calen mesures de societat” i apel·la al fet que “tots podem ajudar, des d’associacions fins a Govern, passant pels comuns”. Una de les missions de l’Unicef, segons la directora, és “parlar amb qui té més poder perquè ens pugui dir què està fent; a partir d’aquí nosaltres podrem proposar tots els ajuts perquè aquest camí sigui molt més fàcil”.
Sobre aquesta tendència, Micó explica que “la situació a Andorra fa que sigui més difícil tenir fills” i també que hi ha hagut “un canvi de mentalitat”, ja que ara la gent “espera a tenir una situació més benestant”.