La “falsa inclusió” del llenguatge

“El llenguatge no és només un maquillatge, sinó que determina l’experiència de les dones en societat.” La cap de Cultura de La Vanguardia, Maricel Chavarría, va oferir ahir una xerrada sobre la “falsa inclusió” que suposa per a les dones l’ús del llenguatge inclusiu.

La periodista va obrir la conferència fent un repàs als diferents punts del llenguatge que discriminen les dones. “Vivim en una societat androcèntrica que pensa que la realitat masculina és la universal, però almenys ara ja ens grinyola quan es diu que l’home va arribar a la Lluna i ja no ens sembla bé que no es parli d’humanitat”, va explicar Chavarría, que va advocar per utilitzar termes genèrics com “alumnat o professorat” o desdoblar les frases i dir “senadors i senadores” quan no hi hagi l’opció d’usar un terme neutre.

El que va criticar la ponent van ser altres recursos com utilitzar la i per parlar de totis, o la e en castellà per parlar de todes, ja que “les dones fa segles que intentem que es faci servir el morfema femení de les paraules i ara sembla que tothom està encantat d’utilitzar el llenguatge inclusiu”, va lamentar Chavarría, que va opinar que la societat s’ha desplaçat de la ideologia feminista per passar a un “mandat queer”, que seria el que hauria imposat el llenguatge inclusiu que discrimina les dones, segons va detallar la periodista. Aquesta deriva també seria la responsable de la desconstrucció dels gèneres i que s’hagi diluït el significat de ser dona. “Això té conseqüències per al feminisme com amb la llei de violència de gènere, que reconeix les agressions contra les dones, però ara qualsevol pot dir que s’identifica com una dona en cinc minuts i lliurar-se”, va lamentar Chavarría.

Els mitjans també tenen part de la culpa de l’ús discriminatori de la llengua. La conferenciant va criticar que sovint quan es parla de violència contra les dones es fan servir “expressions estranyíssimes”. “Alguns diaris parlen de dones que cauen del balcó, d’una dona que apareix apunyalada, no, a aquestes dones les han matat”, va sentenciar la periodista, que va lamentar que aquestes frases també invisibilitzen les víctimes.

L’estructura mateixa del llenguatge també pot ser discriminatòria. Chavarría va parlar sobre com sovint a la llengua es troben “dobles aparents” i com “no és el mateix dir fresc que fresca, zorro que zorra o bruixot que bruixa”. També va carregar contra la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i la seva inacció per admetre llenguatge que no discrimini les dones i, en canvi, basar-se en el masculí general.