HABITATGE
Espot defensa que la llei de l’habitatge supera les pressions
Es mostra satisfet perquè no s’ha hagut de renunciar a les grans mesures
El bloc de l’avinguda Verge de Canòlich té quatre pisos de tres habitacions.
Ni blanc ni negre. El cap de Govern, Xavier Espot, va qualificar ahir de “matisos i retocs” les esmenes que el seu grup parlamentari i el soci massanenc han presentat al projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge i que afecten els pilars bàsics, com són la cessió temporal de pisos buits i la nova catalogació de buits i desatesos; oxigen als apartaments turístics amb l’allargament de les llicències, i mà estesa a la inversió estrangera gràcies als estudis de càrrega i la revisió dels POUP. Espot es va mostrar satisfet perquè, va dir, “no s’ha renunciat a l’esperit de la llei”, encara que va admetre que ha rebut pressions no només polítiques, sinó del món empresarial i econòmic, “però ja vam dir que estàvem oberts a canvis que aportin tranquil·litat al sector econòmic”.
“Ja vam dir que estàvem oberts a canvis que aportin tranquil·litat al sector econòmic”
Retardar sis mesos la mesura de la cessió de pisos buits i la resta d’esmenes no suposarà cap afectació al calendari amb què treballa l’executiu. La idea és aconseguir que aflorin al mercat més de mil pisos, 400 dels quals serien del parc públic, 600 habitatges d’ús turístic (HUT), i la resta de la cessió, unes xifres que permeten deduir que seran pocs els immobles que arribin per aquesta darrera via. “Sincerament, la llei s’ha salvat i es manté intacta”, va reiterar el cap de l’executiu, que va aclarir que les esmenes havien estat pactades amb el grup parlamentari demòcrata i que tant ell com els ministres Jordi Torres i Conxita Marsol han tingut contactes amb la Cambra de Comerç, la patronal i l’empresa familiar.
“Demòcrates ha estat qui més esmenes ha presentat i s’ha de veure com queda la llei”
La demora de sis mesos en la cessió es veu de manera positiva, “perquè ens anirà bé per acabar de tenir totes les dades, ja que ens en falten algunes, com les d’Escaldes, que ara comencen a arribar”, mentre que l’esmena dels HUT només afecta aquells que van ser autoritzats en la darrera moratòria i els de cinc estrelles. Espot va defensar la “valentia” del seu Govern. “Estic segur que un altre d’ideologia diferent no s’hauria atrevit a tirar endavant una llei com la nostra”, va assenyalar.
“El text actual abraça la inseguretat jurídica d’aquells que van apostar per invertir”
Respecte a les pressions –moltes de les quals públiques i conegudes–, va precisar que “ha estat un procés molt transparent i nosaltres hem estat de part de l’interès general”. En un missatge al sector econòmic, va apuntar que la solució a la problemàtica no beneficia únicament les famílies amb menys recursos, “sinó també empreses i economia, perquè si hi ha dificultats per trobar mà d’obra s’han d’apujar els salaris, i això té un impacte en l’economia”. Des de l’optimisme, va assegurar que els efectes positius de la llei s’estan notant abans que sigui aprovada: “Els immobiliaris ens diuen que molts propietaris estrangers estan regularitzant els seus pisos perquè saben que tenen una última oportunitat”. Paral·lelament, va reconèixer que “no tenim cap interès a gestionar pisos de la gent”.
Des de l’oposició, se’n fa una altra lectura. Algun conseller afirma irònicament que hi ha més esmenes que articles a la llei. Hi ha la convicció que la llei que s’aprovarà serà molt diferent del projecte inicial, que Espot va dir que era el seu full de ruta, com també es té gairebé la certesa que el nucli dur de la majoria, que identifiquen amb Ciutadans Compromesos, ha fet pressió per aconseguir canvis substancials, així com determinats lobbies.
La presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, que demana una demora d’un any en la cessió, va afirmar que “s’esvaeix el dubte de si hi ha una aplicació retroactiva perquè s’ha calculat el consum zero en 18 mesos abans de la cessió obligatoria”, i es va refermar en el fet que ha de ser una “mesura més dissuasòria que efectiva”. La consellera va recalcar que el text “no agrada a ningú”, i va aconsellar al Govern que “s’assegui amb el seu grup per consensuar els textos”, tot remarcant que Demòcrates ha estat el que “més esmenes ha presentat i s’haurà de veure com queda finalment la llei”. Casal va afegir que si la també anomenada llei òmnibus és el full de ruta d’Espot, “comença suspenent” amb les esmenes que ha presentat la majoria.
El conseller general no adscrit, el liberal Víctor Pintos, va considerar lògics alguns dels canvis que es proposen perquè el text actual “abraça la inseguretat jurídica”. Pintos va defensar permetre als propietaris de les HUT recuperar la inversió que han fet: “No es pot donar una llicència i després anul·lar-la”. El conseller liberal va recalcar l’oposició que ha manifestat el teixit empresarial i va afirmar que no es tracta només “d’un tema mercantil, sinó de seguretat jurídica”.