Les incursions de l’os alerten els ramaders i els caçadors

A poc a poc l’os bru es va estenent pel Pirineu. El 2022 el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru als Pirineus (GSTOP) va constatar el pas de només un os pel Principat. El 2023 les xifres es van enfilar fins a l’onzena i aquest 2024 la Unitat de Fauna del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern n’ha detectat una desena, de moment. D’aquests deu, set estaven identificats genèticament. La setmana passada, el cap de la Unitat de Fauna, Jordi Solà, va detallar que en el futur la població d’aquest mamífer s’espera que vagi creixent. Una situació que preocupa cada vegada més el sector ramader i els caçadors perquè els genera intranquil·litat.

“És una xifra elevada perquè de gairebé res a deu és molt. I possiblement n’hi ha hagut més”
Xavier Coma, President de l’APRA

 

“És una xifra elevada perquè de gairebé res a deu és molt i, si se n’ha detectat deu, possiblement n’hi ha hagut més”, afirma el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders, Xavier Coma. Des del sector preocupen aquestes incursions pels atacs que puguin ocasionar en els ramats de bestiar i perquè genera “intranquil·litat en el ramader quan està a la muntanya”, explica Coma.

“El neguit hi és perquè pot aparèixer [l’os] i ser molt perillós [per al caçador]”
Josep Maria Cabanes, President Federació de Caça

“El neguit hi és perquè et pot aparèixer i pot ser molt perillós”, declara el president de la Federació de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes. Els caçadors no veuen el plantígrad com una competència directa a l’hora de caçar animals salvatges, però sí que els genera intranquil·litat quan treballen. “En molts moments de l’any menja fruita, amb fauna salvatge no és excessivament perjudicial com sí que ho és el llop, però per a la ramaderia i les persones que van a la muntanya hi ha perill”, assegura Cabanes. Fins ara el president dels caçadors narra que no se l’han trobat, però que s’ha de vigilar perquè té molta força. “Ara a la muntanya hi ha molta gent i en determinades circumstàncies pot ser un perill, no ho hem de perdre de vista”, alerta el president.

“[Als plantígrads] els trobem de passada, no es queden fixos dos o tres mesos en un lloc”
Jordi Solà, Cap de la Unitat de Fauna

Des de la Unitat de Fauna fan un seguiment d’aquest animal a través de fototrampeig o amb paranys de pèl, pels quals en fregar-se en aquests punts es recullen mostres genètiques per saber quins exemplars s’han mogut pel país. També es fa un seguiment directe mitjançant l’observació de petjades o amb els avisos que donen els ciutadans. Des del departament expliquen que aquestes incursions pel país son poc duradores perquè es mouen constantment en cerca de menjar. “No és que visquin en un lloc”, explica el cap d’Unitat de Fauna del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern, Jordi Solà de la Torre. Els mascles recorren més quilòmetres que les femelles i les seves cries, però, tot i això, només “el trobem de passada, no es queden fixos dos o tres mesos en un lloc”, puntualitza l’especialista.

Tot i que enguany no s’ha detectat cap atac en cap cabana, tret d’un incident amb un gos, Coma manifesta que aquests animals són “grans depredadors que es troben a dalt de tot de la cadena alimentària i el que preocupa és que han perdut la por a l’home, abans quan sentien una persona fugien”. I ha posat l’exemple quan a principis del mes de maig es va filmar un exemplar a la Cortinada passejant per un prat molt a prop de cases d’aquesta localitat. Un apropament que podia haver posat en perill ramats, animals domèstics o fins i tot a les persones, expliquen des de l’associació ramadera.

Solà narra que a Andorra és poc probable que els ossos s’hi puguin instal·lar perquè és un espai molt concorregut. A més, destaca que busquen “tranquil·litat i que no els molestin”. “Dins dels Pirineus, Andorra és una zona que hi ha molta densitat de població i molta d’aquesta utilitza la muntanya per al lleure”, pronuncia Solà, que agrega: “Que baixin tan a prop de la població hi ha el cas de la Cortinada, no en tenim més constància”. En cas de trobar-se’n un a la natura, s’ha de trucar el cos de banders perquè puguin identificar l’animal.

De totes maneres, els ramaders lamenten la presència de l’os perquè els suposa una “càrrega afegida el fet d’haver de vigilar els ramats i els gossos”, plany Coma, i agrega que això no és “rendible” i els acaba “complicant la vida”. El Govern va aprovar un programa de compensacions econòmiques en cas d’atacs en bestiar, un pla que des del sector esperen que no s’hagi de posar en pràctica.

S’estima que la població vagi creixent els pròxims anys. Un aspecte a què “ens haurem d’acostumar”, indica Solà. Amb la desaparició de l’os en el Pirineu, la societat va “perdre la cultura a la muntanya”, exposa l’expert. “Hi ha altres llocs del món que sempre els han tingut i ja tenen una cultura i saben com actuar, quins problemes poden ocasionar i quins no”, formula el treballador de Medi Ambient, qui conclou que actualment tenim “por al desconegut perquè hem perdut aquesta cultura”.