Meritxell Cosan

Directora general del SAAS

“Veig poc factible reduir la jornada laboral”

El SAAS ha d'abord la renovació del conveni col·lectiu

La directora general del SAAS, Meritxell Cosan.

La directora general del SAAS, Meritxell Cosan.Fernando Galindo

Publicat per
Dolors Moreno / Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Fa catorze mesos que ocupa la direcció general del SAAS, un compromís rubricat per dos anys. La tasca com a cap del servei de ginecologia i la presidència del Col·legi de Metges va agilitar la transició al càrrec de màxima responsabilitat del vaixell que gestiona hospital, Cedre i Centres d’Atenció Primària, malgrat que admet que “no va ser fàcil”. Però no tot és gestió: encara fa guàrdies a l’hospital per no abandonar la pràctica mèdica.

Ha fet el que pretenia en aquest primer any?

Els pressupostos del 2024 estaven gairebé tancats i tècnicament hem pogut tenir poc marge en el sentit d’executar perquè ja venia molt donat pel que estava construït, però sí que s’ha fet molta feina d’anàlisi; de necessitats tècniques, de recursos humans, d’infraestructura, digitals i, finalment, de legislatives. L’anticipació és molt important i per fer-ho és vital fer una bona anàlisi.

Quins són els reptes?

Hi haurà canvis evidents de població, no només de quantitat, sinó de tipus de població, que cada cop s’està envellint més. I és la infraestructura que tot això requerirà i també cap a on evoluciona la medicina. Cada cop intentem que el pacient trepitgi menys l’hospital, sabem que si no és imprescindible pot ser un risc, i que puguin fer una hospitalització domiciliària és molt important. També hi ha l’expectativa de transformació tecnològica, la cirurgia major ambulatòria, la robòtica, són projectes que s’han de tirar endavant els propers anys.

La gran infraestructura és l’ampliació de l’hospital. No semblava que fos necessari augmentar llits. I ara?

Se’ns van disparar les alertes sobretot per urgències, bloc quirúrgic i bloc obstètric i hospital de dia. La població creix i els professionals tenim més tècniques a desenvolupar i seria una pena que la limitació sigui que no tenim espai on fer-les. A urgències, en temporada alta sobretot, tenim gent als passadissos i això és el que intentaríem canviar. Al bloc quirúrgic, augmentar els quiròfans preveient l’augment de la població i el de procediments que es poden assumir a Andorra. Són els dispositius que han de créixer sí o sí. A dia d’avui, tenim alguns llits tancats. L’objectiu és intentar obrir-los i en els propers quatre o cinc anys, el que trigarem a tenir el nou hospital, tensionar aquest al màxim per conèixer si s’han d’afegir plantes d’hospitalització o si tenint en compte que estem implementant serveis d’hospitalització domiciliària podem mantenir el nombre de llits actuals.

L’exercici 2025 contempla una partida per al pressupost per materialitzar el projecte però vostès fa dies que hi pensen.

El que ens aniria bé i tindria a sentir a nivell de circuits assistencials i de fluxos és mantenir l’estructura que tenim actualment, que es poguessin comunicar, però això ho hauran de dir els projectes. A mi m’agradaria que fos all-in-one, que fos projecte i execució, tot junt en el mateix concurs.

Construcció també?

Tot, perquè el que et permet és començar a fer els treballs d’excavació mentre s’acaba el projecte. Tenim tots clar que hi haurà un hospital, si no, no tindrem sortida. Per tant, per no perdre temps. Estem mirant amb el ministeri d’Ordenament Territorial si seria possible.

Entretant no arriba l’ampliació vostès impulsen redistribucions com la que suposarà la sortida de les consultes externes de salut mental. El desacord (ara resolt) amb els veïns del Ròdol suposarà un retard?

Creiem que no serà un impacte tan gran. Ara estem en uns petits tràmits tècnics amb el comú d’Escaldes, la idea és que es pogués fer el trasllat al gener o febrer. Realment, si es retarda un o dos mesos, l’impacte no hauria de ser massa elevat. Podríem completar el que volíem fer durant el 2025.

Aquest 2025 tenen una encomana important, renovar el conveni col·lectiu. Les DPO es recuperaran?

Fa un any ja vaig avançar que la DPO en el proper conveni col·lectiu seria ben vista per la direcció, que seria quelcom útil de cara a la gestió dels objectius de la institució. Si s’estableix bé, es defineix amb uns objectius molt concrets, molt ben identificats, molt ben parametritzats, pot ser una molt bona eina de gestió.

En paral·lel hi ha la reclamació a la Batllia per recuperar la prima.

No és un tema que jo tingui raó o no però el que no faré és pagar 3,5 milions d’euros perquè després em diguin que estan mal pagats, hi ha una responsabilitat amb la gestió de diners públics. És un cas complex, les DPO es van anul·lar el 2012 però hi ha tantes derivades... Jo vaig entrar a treballar el 2014, jo, que no en tenia prèviament, les he de percebre?, sobre quins objectius? Els del 2012 quan jo vaig entrar al 2014?, potser havien canviat. I el 2022, quan s’aixeca la llei, ja no t’explico si han canviat. Que un batlle es pronunciï i pagarem el que hem de pagar, si s’ha de pagar alguna cosa.

Una altra reclamació, les guàrdies.

També estem alineats en el sentit que s’ha de revalorar. Hi ha tres modalitats de retribució i això no hauria de ser així perquè la guàrdia és per tots igual. Hi ha les guàrdies del compte propi, les de l’assalariat i quan no la cobreix ni un ni l’altre hem de recórrer a gent de fora, que és un altre preu. Arriba un moment que això crema. És un tema que s’ha de revisar perquè genera desigualtat i perquè aquí estem segurs que no som competitius. Així com amb els salaris es pot considerar que som competitius en aquest cas no i per això al de fora se li paga a un altre preu perquè si no no pujaria ningú a fer guàrdies.

És possible reduir la jornada laboral?

És més difícil però per un tema de viabilitat real. Si s’apliqués voldria dir incrementar, si no ho recordo malament, 130 persones la plantilla. És un 10% més de professionals i de despesa. La despesa podria arribar a ser un tema polític. Però a mi el que em preocupa, on poso l’alarma, és d’on trec 130 professionals? Si faig la correlació el 70% és infermeria. D’on trec 80 infermeres? Ja preveiem que amb el nou hospital farà falta més de gent però són 80 a partir de demà perquè es treballaran menys hores. Ho veig molt poc factible però ja no per un tema econòmic, a nivell polític es pot decidir fer un pas a favor del treball dels sanitaris. Però si jo canvio això pot quedar un volum important de plantilla descobert, i llavors què fem, paguem hores extres?

tracking