La separació del SUM i urgències redueix l’espera dels pacients

La direcció hospitalària es mostra satisfeta de les conseqüències que ha tingut diferenciar els dos equips que atenen urgències: el que s’ocupa de les activacions per atendre pacients fora de l’hospital, el Servei d’Urgències Mèdiques (SUM), i el que assumeix la tasca assistencial del servei al centre sanitari. Una separació que es va poder materialitzar al complet al principi d’any després d’un reforç del personal i que quantitativament ha suposat que un major percentatge d’usuaris es beneficiï de temps d’espera més curts. El canvi “ha tingut un impacte molt positiu tant a nivell assistencial com d’equip d’urgències”, declara la directora general del SAAS, Meritxell Cosan. El funcionament anterior implicava que l’activació del SUM obligava una part dels professionals a marxar del servei i, en conseqüència, que en quedaven menys per atendre la sala d’espera. I, amb les dades corresponents al 2023 i facilitades per Cosan, això va succeir una mitjana de quatre hores per jornada. La xifra surt de les 1.400 activacions anuals que hi va haver, que suposen unes 4 per dia, i que es calcula que cada sortida es resol, de mitjana, en uns 60 minuts. “A part podia coincidir amb alguna activació d’helicòpter, amb la qual cosa un altre que se’n anava. Hi ha guàrdies per cobrir-ho però hi ha una discontinuïtat assistencial que també es percebia malament, i amb raó, per part dels sanitaris i que generava segurament més llista d’espera”, admet. Les dades de què disposa la direcció indiquen que en aquests mesos ha augmentat en un 6% el grup de pacients que s’esperen menys de 90 minuts a ser atesos; si eren un 84% ara són el 90%.

L’altre canvi implantat al servei pretén acabar amb un dels mals que l’afecta, el de la quantitat de persones que acudeixen amb patologies que es considera que són pròpies de l’atenció primària i no pas de l’hospitalària. Però la derivació inversa –reconduir al pacient al metge referent després que el professional de triatge li faci la valoració que determina el grau d’urgència amb el qual ha de ser atès– està tenint uns resultats molt discrets. També segons les dades facilitades per Cosan, només un 7% dels pacients considerats derivables ha acceptat marxar de l’hospital. És un percentatge “molt baix”, reconeix, però en cap cas s’abandona la iniciativa. La responsable del SAAS és de l’opinió que “igual que al seu dia va passar amb les permanències mèdiques encara estem lluny que doni els seus fruits però sí que es va acceptant per part de la població”. Destaca que aquest 7% suposen quantitativament (amb dades fins a final d’octubre) uns 500 pacients i “si fóssim capaços de créixer no dic al cent per cent que seria una utopia però si de transformar-lo en un 50% estem parlant fàcil de 4.000 visites” que deixarien les urgències hospitalàries. Cosan va recordar que el plantejament d’aquest projecte és “que no recaigués en el pacient la responsabilitat de decidir si era greu o no, per això el mecanisme que permeti un triatge. Però és evident que ara per ara el pacient no l’acaba de gestionar com ens agradaria”. La derivació implica el compromís que el metge referent (o un altre facultatiu) l’atengui en un màxim de 48 hores.