INFORME
Més casos de violència de gènere
El servei d’atenció a les víctimes atén 287 dones, un 10% més que l’any passat
Afers Socials ha registrat, enguany, un augment del 10% de les dones ateses per haver patit violència de gènere. Durant el període que va de gener a octubre, el servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere (SAVVG) ha atès 287 dones. L’any passat, en aquest mateix període, van ser 261 els casos assumits. Són dades la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana. D’aquest total provisional del 2024 (es preveu que en finalitzar l’any la xifra absoluta sigui més alta i superi moderadament els 301 expedients de l’any passat), 142 casos han estat nous (120 el 2023), 86 de prevalença (provenen d’anys anteriors) i 59 de retorn (casos resolts que, a la llarga, acaben en reincidència).
“Denunciar és complicat perquè hi ha un vincle amb l’acusat, ja que sovint és el pare dels fills”
Quant als tipus de violència, 76 situacions han estat catalogades de violència vicària, que és el maltractament que s’exerceix a través dels fills (sobretot quan la relació sentimental dels pares s’ha trencat). Pel que fa als altres tipus de violència, cal destacar que la psicològica s’aplica a totes les situacions, per tant, els casos són 287. La violència física l’han patit 163 dones, la social 137 (l’agressor aïlla la víctima del seu entorn afectiu), l’econòmica 128, la sexual 64 (una dada que pot estar per sota dels casos reals perquè encara és una qüestió tabú) i la virtual 5. Quant a les denúncies realitzades, un 46% de les afectades n’han presentat una (són dades semblants a les d’anys anteriors). “Denunciar és complicat perquè hi ha un vincle amb la persona acusada, ja que, sovint, és el pare dels fills i filles”, va indicar ahir la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern, Mireia Porras, durant la roda de premsa en què es van comunicar les dades.
“L’augment no equival a més violència, sinó a més recursos destinats a la detecció i prevenció”
Si ens fixem en l’edat de les dones ateses, Igualtat va comunicar que un 36% són víctimes d’entre 40 i 51 (la franja majoritària), un 34% pertanyen al segment que va dels 28 als 39 anys i un 15% són dones que tenen entre 18 i 27 anys (els casos per sota dels 18 anys són menys comuns, però requereixen també una alta atenció). L’estat civil de les víctimes és una altra categoria que Govern també destaca: el 39% de les dones maltractades són solteres, el 27% estan casades i un 23% s’han separat. Centrats en l’esfera laboral, el 66% treballa, un 11% està de baixa (sovint per haver patit violència de gènere i passar per un procés posterior de recuperació) i un 7% no està en actiu. De les víctimes que atén el SAVVG, un 50% arriben al servei per iniciativa pròpia; la resta són redirigides des d’altres organismes: un 20% arriba a través d’Afers Socials, un 12% ho fa des de l’hospital (activació del Codi Lila), un altre 12% des de la policia i un 6% per petició d’un professional privat.
Porras va voler remarcar que durant els últims anys el SAVVG ha vist incrementada l’arribada de dones al servei, ja que el 2018 es va reforçar la formació en prevenció i aplicació de protocols de professionals de diferents sectors que per l’exercici de la seva feina poden detectar i prevenir casos de violència de gènere. Així, el salt més significatiu es va donar entre el 2017 i el 2018: es va passar de registrar 209 casos el 2017 a comptar-ne 295 el 2018 (amb un pic important el 2019 també: 327). “L’augment no equival a més violència, sinó a més recursos destinats a la detecció i la prevenció.” Aquest any, la campanya del 25-N proposa centrar-se en l’autoconeixement de la relació que es manté amb la parella a través d’un qüestionari.
ACCIÓ FEMINISTA RECLAMA MÉS DADES SOBRE EL MALTRACTAMENT SEXISTA AL PAÍS
“Creiem que calen estudis estadísticament significatius sobre l’impacte de la violència masclista al país i conèixer realment quantes dones l’estan patint. En tots els països es parla d’una de cada cinc dones o, fins i tot, de tres de cada cinc, però a Andorra no tenim aquestes dades i això fa que desconeguem la incidència real”, va denunciar la sòcia de l’entitat Anna Boneta. “Amb una enquesta anònima impulsada des d’una associació petita com la nostra, vam recollir 200 respostes en només un mes. Això demostra que el tema és prou important per dedicar-hi esforços. És una realitat que no es pot ignorar ni evitar, perquè, al final, s’ha de visibilitzar”, va afegir Boneta.
Durant l’acte, Acció Feminista va presentar oficialment la campanya Veus que no veus, una iniciativa que es va començar a gestar el novembre de l’any passat quan l’entitat va realitzar l’enquesta en qüestió per visibilitzar i denunciar la falta de dades sobre la violència masclista al país. Va ser en aquell moment, de fet, que des d’Acció Feminista es va decidir convertir les respostes d’aquesta enquesta (experiències reals de dones que havien patit diferents formes de violència) en la campanya Veus que no veus. La iniciativa dona visibilitat als testimonis reals a través de cartells que compten amb la imatge de nou dones reconegudes de la societat andorrana que posen rostre i veu a les víctimes de violència sexista.
“Ens hem trobat amb molts casos de violència dins la parella, però també, evidentment, fora d’aquesta: per part de desconeguts al carrer o en l’àmbit laboral. Un àmbit, aquest, en què, de fet, se’n detecta força”, va lamentar Boneta, a part d’explicar que els testimonis complets d’aquestes dones es poden recuperar a través d’uns vídeos consultables mitjançant els codis QR que apareixen als cartells.