La Covid-19 va generar una "tempesta descontrolada" de citoquines

Un estudi científic liderat pel doctor Gerardo Vizmanos i amb el suport d'Andbank ha confirmat que la malaltia de la Covid-19 generava una tempesta descontrolada de citoquines, pel qual provocava una inflamació sense control que acabava derivant a un malestar als pacients. Aquest estudi, que porta per títol 'Estudi del perfil inflamatori de pacients amb Covid-19 durant la pandèmia' s'ha portat a terme durant quatre anys amb pacients del país i ha ratificat dades ja publicades sobre el virus.

Les citoquines són uns missatgers intercel·lulars, ja que "les cèl·lules entre elles es comuniquen amb citoquines, alliberen unes proteïnes i la cèl·lula que està més allunyada o enganxada a la que envia el missatge té un receptor i aquesta dona una resposta a la cèl·lula", detalla el doctor Gerardo Vizmanos sobre les citoquines, que agrega que són "la base principal del sistema immunitari". L'estudi ha confirmat que en casos greus del coronavirus, la resposta innata del cos no podia controlar la infecció i això acabava produint una resposta exagerada perquè hi havia una tempesta de citoquines i, si aquesta es disparava, hi havia més risc de mortalitat. "Confirmem les dades que la malaltia de la Covid-19 fa una tempesta de citoquines, fa una inflamació descontrolada", apunta el doctor.

Dintre de les citoquines hi ha diferents tipus i la indagació ha analitzat els nivells d'aquestes per tipologia i segons la gravetat del pacient. En aquest sentit, durant la primera onada, el març del 2020, hi havia alts nivells d'IL-6, però la diferència de supervivents i difunts va ser mínima, és a dir, no es va saber trobar un patró. Durant la segona onada, de l'octubre del 2020 al desembre del mateix any, els nivells d'IL-8 eren més baixos que la primera, en canvi, ja no es va detectar tant la IL-6. En aquest cas, l'expert ha indicat que en la segona onada la mortalitat s'associava amb menys IL-10 i una TNF-α més alta. Pel que fa a la tercera onada, del desembre del 2020 al març del 2021, els nivells de citoquina que es van observar eren més alts en la majoria de les citoquines. Durant aquest període, la mortalitat s'associava amb menys IL-10, IL-2 i IL-4 i una TNF-α més alta. "El que hem vist i hem confirmat és que una de les substàncies de la citoquina IL-10 és un factor protector i les altres citoquines no ho són", ha exposat Vizmanos.

Les conclusions que extreu el doctor sobre aquest estudi és que pot ajudar a preparar la propera amenaça sanitària, ja que considera que vindran més epidèmies, com ha anat passant al llarg de la història de la humanitat. Alhora ha servit per demostrar que a Andorra es pot fer una "ciència de primera línia i això és un missatge important perquè qualsevol professional que vulgui fer un treball d'investigació és factible", ha exposat el científic.