EUROPA
L’acord amb la UE pot entrar en vigor provisionalment
El conveni s’aplicaria abans de la ratificació definitiva del text. Espot explica que és una opció de futur si és catalogat de mixt
Reunió entre el Govern i la UE a Brussel·les.
La validació de l’acord d’associació per part del Consell de la Unió Europea no serà a final d’any, sinó que hi ha una demora de com a mínim quatre mesos, segons va confirmar el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, al cap de Govern, Xavier Espot. Aquest considera que, si finalment el Consell cataloga el text com a mixt, l’espera podria ser eterna. “Fer un referèndum i començar a aplicar l’acord d’aquí a deu anys no tindria sentit”, va apuntar ahir Espot. El cap de l’executiu va reiterar el seu convenciment que el text no serà considerat mixt, però, si s’equivoca, haurà de ser ratificat per tots els parlaments dels països de la Unió Europea i també pels estats federats d’Alemanya i Bèlgica. “Són més de quaranta”, va reflexionar Espot, situació que podria traduir-se en una dècada d’espera després de nou anys de negociació.
“No comentaré què fan altres partits, encara que s’ha de destacar el clar suport dels consellers”
Si només cal la votació del Parlament Europeu, els partidaris del sí respiraran tranquils. Si és mixt, el cap de Govern va apuntar ahir una possibilitat innovadora –de moment remota–, però existent: aplicar l’acord de manera provisional, només la part no mixta (la mixta és minoritària), fins a l’aprovació definitiva. “S’haurà de fer el referèndum i si els ciutadans s’inclinen per la nova relació amb Europa, existeix aquesta opció”, va assenyalar Espot.
“A partir d’ara, entre els partits que componen la majoria hi ha espai per al ‘no’”
Hi ha un entrebanc “superable”, segons va manifestar el líder taronja. Mentre que la UE té mecanismes per aplicar de forma provisional els acords internacionals, a Andorra la Llei de tractats internacionals no ho preveu. “Hem d’anar pas a pas, però és cert que la modificació d’aquesta llei no hauria de suposar cap problema, encara que ara no estem en aquesta tessitura”, va precisar Espot, que va recordar que el redactat no pot ser modificat i que els parlaments únicament ratifiquen o rebutgen.
“No es posen d’acord en un tema cabdal com aquest, igual que amb la llei òmnibus”
Preguntat per la decisió de Ciutadans Compromesos de no posicionar-se com a partit a favor o en contra de l’acord, el cap de l’executiu va optar per una reflexió positiva: “Per a mi, l’important és que els consellers de CC i el ministre massanenc fan pinya sense fissures”, tot i admetre que “la posició no fa cap favor al projecte”. Tots els grups parlamentaris es van posicionar d’una manera similar, respectant el que decideix un altre partit sense immiscir-se. Jordi Jordana, de Demòcrates, va decidir “no comentar el que legítimament ha decidit l’assemblea de CC”, tot i que va destacar el posicionament del grup parlamentari.
“No valorarem una decisió legítima d’un partit, ho haurien de fer els seus socis de DA”
Tanmateix, fonts de DA no van negar que l’ambigüitat que sembla demostrar CC “no agrada, tenint en compte que som socis i tenen responsabilitat de govern”. Alguns polítics demòcrates visualitzen un intent d’acontentar la militància (i les veus més crítiques) i, alhora, fer veure que la fidelitat al pacte de socis continua íntegra. Tampoc s’entén que es digui que no es vol polititzar el debat, “ja que es tracta d’un tema polític transcendent per al país”.
L’excap de Govern Jaume Bartumeu s’hi va referir amb to sarcàstic: “No entenc aquesta inèrcia dels grups parlamentaris de la majoria. Quan em giro per veure si estan defensant el sí a l’acord d’associació, m’adono que només hi veig el cap de Govern, el secretari d’Estat d’Afers Europeus i nosaltres. Fins ara, al pacte d’estat teníem un convidat a la taula que no ens ha enganyat mai. Des que van decidir quedar-s’hi, sempre han dit que havien d’analitzar molt bé el text per decidir el sentit del vot. El que no em sembla coherent és ser membre del grup parlamentari de la majoria i tenir càrrecs a Govern, i llegir una notícia com aquesta”.
Cerni Escalé, president del grup de Concòrdia, va avançar que la posició de CC “demostra que, a partir d’ara, entre els partits que componen la majoria hi ha espai també per al no”. Escalé, que respecta la decisió de CC, creu que “ara el seu posicionament és més clar”. Judith Casal, presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, va preferir no comentar qüestions que afecten altres partits. Quant al referèndum, va manifestar que “no m’agrada la política ficció”, referint-se irònicament a la possibilitat de convocar un referèndum l’any que ve “per a un acord que potser s’aplica el 2050”.
LLEI ÒMNIBUS
Des d’Andorra Endavant, la presidenta Carine Montaner va dir que fan la lectura “que a CC hi ha divergència d’opinió pel tema de l’acord: consellers generals i càrrecs pel sí, la resta no”. Montaner va afegir que “no es posen d’acord en un tema cabdal com aquest, igual que amb la llei òmnibus”. El conseller liberal Víctor Pintos va “aplaudir la posició de CC perquè la llibertat de vot és inherent a cada persona”, considerant lògic que en els partits, “com també passa a Liberals i fins i tot a Demòcrates per Andorra”, hi hagi divergències, negant que es pugui veure una posició contradictòria.