Rossell destaca que cal una bona regulació per garantir l'ús responsable de la IA

El secretari d'estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell, ha estat l'encarregat aquest divendres de donar el tret de sortida al 22è Fòrum de l'Empresa Familiar Andorrana (EFA), un esdeveniment que enguany porta per títol 'La intel·ligència artificial. Escenari de reptes i oportunitats'. Durant la seva intervenció, Rossell ha destacat les oportunitats que representa la IA per al país i els avenços que s'han fet en matèria de digitalització, però també ha alertat de la necessitat de disposar d'una bona regulació alineada amb les normes europees per tal de garantir l'ús responsable d'aquesta tecnologia emergent.

El secretari d'Estat ha recordat que, actualment, el Principat "està fent grans progressos en la digitalització de l'administració" i també a l'hora de garantir "un marc regulador que permeti desenvolupar-la amb seguretat". De fet, ha assenyalat que en només tres anys, Andorra ha passat del lloc 26 a l'11 en el rànquing europeu de l'índex d'economia i seguretat digital i també ha escalat 50 posicions en ciberseguretat a nivell mundial. En aquest sentit, ha volgut destacar "l'èxit" assolit amb el programa de digitalització d'empreses, "que dona suport directe al teixit empresarial per adaptar la tecnologia en els seus processos", la qual cosa els permet "reduir costos i optimitzar tasques".

Pel que fa a la intel·ligència artificial, ha exposat "avenços importants" com ara la creació de l'agència d'intel·ligència de la dada, "que té com a missió optimitzar dades perquè siguin una font única i fidel". L'organisme, doncs, "permetrà establir un sistema interoperable que faciliti l'aplicació de la IA a les empreses i organitzacions amb dades útils per a la presa de decisions", ha indicat.

Per tot plegat, i conscient dels ràpids avenços de la IA, Rossell ha posat en relleu que "la regulació és clau per garantir un ús responsable" d'aquesta tecnologia. Així, ha explicat que Europa lidera el procés de creixement de la IA per aplicar-la en diferents sectors com la salut, la justícia o la seguretat pública, tot plegat amb l'objectiu "d'equilibrar innovació amb drets fonamentals". Per a Andorra, ha dit, "l'alineament amb Europa és necessari i específic" i, per tant, s'ha mostrat convençut que aquesta regulació incrementarà "la confiança dels ciutadans i de les empreses".

A més, ha recordat que Andorra ja ha signat el conveni marc del Consell d'Europa sobre IA, i el país també ha aprovat un codi ètic sobre l'ús d'aquesta tecnologia adreçat al sector públic i al privat "que pretén servir de guia a través de recomanacions per al desplegament adequat de la IA d'una manera fiable". La voluntat del Govern, doncs, és "poder extreure amb aquest codi el màxim potencial d'aquesta tecnologia emergent i, en paral·lel, assegurar les garanties dels drets i les llibertats fonamentals de les persones".

Finalment, ha apuntat que "Andorra viu un moment idoni per a la transformació digital". "El repte no és només adaptar-se a la tecnologia, sinó també anticipar-se i liderar aquests canvis i garantir que Andorra es mantingui competitiva en un món cada vegada més digitalitzat", ha conclòs.

La cara 'B' de la IA 

La primera conferència de la jornada, anomenada 'És realment intel·ligent la IA?' ha estat a càrrec de l'informàtic teòric i físic, Ramon López de Mántaras, qui ha centrat la seva ponència en la intel·ligència de la IA, una pregunta que es formula des del punt de vista científic. La qüestió és extensa i complicada, però Mántaras ha destacat que cal tenir en compte que la IA compren el llenguatge gràcies a una base d'entrenament que després derivarà en una base de contingut. A més, cal destacar que el gran problema general de la IA és la contaminació de dades i com, a causa d'aquest fet, s'avalua el 'basemark' d'un sistema sense respectar la regla d'or: assegurar-te que les respostes no siguin del conjunt d'entrenament. És a dir, la intel·ligència artificial no entén el llenguatge modern si no està entrenat per fer-ho, perquè no entenen el model del món actual.

L'expert ha acabat la ponència esmentant els perills actuals de la IA com la suplantació de persones, la manca de privacitat, la manipulació de la informació, la vigilància i control excessiu de la població per part del sistema, l'impossibilitat d'explicar les decisions preses, la insostenibilitat del consum energètic que requereix o el poder excessiu d'un cert conjunt d'empreses que controlen els programes i exageren i menteixen sobre la IA per atraure a més inversors, entre altres.

Per la seva banda, el fundador de Purpose Alliance, Francisco Palao, ha protagonitzat la xerrada 'Creant impacte real en l'empresa amb Intel·ligència Artificial', on ha explicat el seu viatge per arribar a crear la seva empresa, aprenent dels millors i com l'ha servit per adonar-se que la IA avança a passos agegantats. De fet, ha remarcat la tendència que resideix en la societat d'aventurar-se a explorar les noves tecnologies i com es complementa amb la voluntat de reduir costos des del punt de vista empresarial, per exemple, amb les aplicacions o la reducció de certes professions que han estat substituïdes per la tecnologia.

Finalment, s'ha conclòs amb una taula rodona on s'ha debatut dels temes prèviament esmentats, així com s'han posat exemples d'empreses i empresaris que duen a terme aquest tipus de pràctiques com Elon Musk amb Tesla. També s'han centrat en el poder de la unió de la IA amb la intel·ligència humana, recordant que l'una sense l'altra es queden a la meitat del seu potencial.